Una mirada independent a l'economia internacional

El context econòmic del cop d’estat al Níger

Aquest passat 18 de febrer, Mamadou Tandja, president del Níger, va ser retingut a la seva residència i deposat del seu càrrec per un cop d’Estat de l’exèrcit a la capital, Niamey. Els militars rebels han format una junta militar provisional de govern amb l’objectiu de destacar a Níger com “un exemple de democràcia i bona governança”, segons paraules del portaveu dels colpistes, liderats per Salou Djibo. Níger és un dels països econòmicament més pobres d’Àfrica (última posició de l’índex de desenvolupament humà al 2009), però molt rica en recursos naturals al seu subsòl: és el tercer productor mundial d’urani (segons altres fonts, ocuparia el quart lloc).

Les mines d’urani són una de les principals fonts de riquesa del país, tal com ho demostren les dades macroeconòmiques. Tot i que la major part de la població depèn encara de l’agricultura (al voltant del 40% del PIB, donant ocupació al 90% de la força laboral), el sector miner en sí mateix representa el 16% del total de l’activitat econòmica al Níger. Gràcies al repunt del preu del urani al mercat internacional i a l’ampliació de les concessions mineres, el govern depèn dels ingressos que genera aquesta activitat, tant per la participació directa en l’explotació com per l’exportació del producte; per sí sol, el urani representa el 87% de les exportacions totals, tot i que Níger no destaca per la seva capacitat exportadora, que és tan sols del 19% en relació al PIB (mentre que la mitjana africana es situa en el 37% amb dades del 2008 –African Economic Outlook i Banc Mundial).

Creixement del PIB – 2008

4,80%

PIB per càpita ($ corrents)

349 $

Composició del PIB per sectors

Agricultura

39%

Indústria

17%

Serveis

44%

Relació exportacions/PIB

19%

Relació exportacions/PIB dels països menys desenvolupats

33%

Pes d’Àfrica en les exportacions mundials

3,5%

Però, a més, el sector miner és el centre dels greus problemes econòmics i socials del Níger, ja que és un factor de desestabilització clau i els fluxos d’inversió directa estrangera varien en funció de la situació del sector. Per un cantó, per les pressions internacionals en favor de mantenir el monopoli d’explotació francès que hi restava present durant dècades o permetre l’entrada a altres competidors estrangers. Tradicionalment, els interessos francesos, liderats per l’empresa nuclear Areva, dominaven l’extracció d’urani de l’ex-colònia francesa, fins que en els darrers anys, el govern de Tandja va obrir el mercat a nous contractes d’explotació, en els quals, entre d’altres, hi va entrar l’empresa de capital xinès China National Nuclear Corp., fet que va permetre a la Xina posicionar-se en un lloc preeminent pel control del mercat energètic. Aquest moviment estratègic, fruit de la política xinesa d’abandonar la producció energètica utilitzant petroli o carbó en favor d’altres fonts com el urani, va ser vist com una amenaça per part de París.

Mamadou Tandja i el president xinès Hu Jintao, durant el forum Xina - Àfrica del 2006

D’un altre cantó, a nivell intern, per la resistència que plantegen els tuaregs que habiten a les zones riques d’urani en favor d’un més just repartiment de les rentes nacionals derivades d’aquest sector econòmic i d’una harmonia entre les seves activitats tradicionals, bàsicament ramaderia, i l’explotació de les mines d’urani. La lluita entre el moviment armat i el govern de Niamey que no ha complert els acords de descentralització que es van acordar a la dècada dels 90 ni respecta els drets de la població autòctona sobre el territori s’ha intensificat d’ençà l’aprovació el 2007 del nou Codi de Mines que va permetre l’obertura del sector.

Ràpida restauració de l’ordre amb la connivència de la població

El cop d’estat es va dur a terme en un moment de debilitat política de Tandja i enmig de fortes crítiques socials a la postura de l’ara ex-president de voler reformar la Constitució per poder presentar-se a un tercer mandat i reforçar el sistema de caire presidencialista, erigint-se ell mateix com a home fort. En aquest sentit, l’oposició va boicotejar les eleccions legislatives del passat octubre i la Unió Europea va suspendre la seva ajuda al desenvolupament.

El tret més significatiu del poc suport de la població aquestes intencions i del fracàs de les polítiques del govern deposat és que al dia següent és va tornar a fer vida normal als mercats de Niamey.

Per a lectura addicional relacionada amb el tema:

[1] Anna Bednik (2008): Niger’s mine war. Publicat a Le Monde Diplomatique, edició anglesa.

http://mondediplo.com/2008/07/06uranium

Traducció al català disponible a: http://www.ecodiari.cat/?seccio=noticies&accio=veure&id=2631

[2] Íñigo Macías & Marc Bou (2008): La Xina a l’Àfrica: de safari o promovent el desenvolupament? Publicat a Revista del centre d’estudis Jordi Pujol.

www.jordipujol.cat/files/articles/MBou_i_IMacias-Aymar.pdf

[3] Africa Economic Outlook, versió online. Revisió de la situació econòmica i les polítiques desenvolupades al continent i per països.

http://www.africaneconomicoutlook.org/en/countries/west-africa/niger/#/macro_economic_policy

About these ads

3 Responses to “El context econòmic del cop d’estat al Níger”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 91 other followers