Roma

Durant el 2009, el PIB italià ha decrescut un 5,1%, fet que suposa la pitjor dada des de 1971, segons ha publicat l’ISTAT (Institut Nacional d’Estadística Italià). D’aquesta manera Itàlia entra oficialment en recessió.

Pel que fa a l’últim trimestre del 2009, hi ha una caiguda del 0,3% respecte al 3r trimestre. Segons l’ISTAT, un dels factors d’aquesta disminució també ha estat que durant el 2009 hi ha hagut dos dies laborables menys que els altres trimestres de l’any. El mes de febrer passat, tant el Fons Monetari Internacional com el Banc Central d’Itàlia es mostraven esperançats per a les previsions de cara al 2010 i pronosticaven un creixement d’un 1%, però segurament aquest pronòstic s’haurà de corregir.

Variació del PIB d'Itàlia. Font: EUROSTAT

Pel que fa al sector exterior, com sol passar en contexts de crisi, les importacions han augmentat més que les exportacions. Concretament les importacions augmenten un 0,4% i les exportacions un 0,1%.

En l’informe mensual del mes de març, el Banc Central Europeu a més s’alertava del Dèficit Públic que està començant a incórrer Itàlia, concretament un -5,3% del PIB. (2)

De tota manera, des d’Ekonomicus volem ressaltar que quasi totes les variables macroeconòmiques semblen ser positives: Producció industrial en menys decreixement que altres anys, creixement de vendes al menor, balança comercial recuperant-se, … Però la taxa d’atur italiana comença a ser preocupant. Mentre que el 2007 un 6,1% de les persones amb edat i condicions per treballar no treballava, ara la taxa està al voltant del 8%. És sabut també que la taxa d’atur sol anar retardada en el temps, així en èpoques de crisi, sol ser l’última variable que augmenta i en èpoques de bonança, l’última variable en disminuir.

A més, gran part d’aquest atur es concentra en població immigrant. El fet que gran part de l’agricultura italiana es concentri al sud del país fa que molts immigrants decideixin anar-hi a treballar. L’exclusió social d’immigrants africans al sud d’Itàlia era ja palesa abans de la crisi i com que ara molts d’ells i molts italians es troben a l’atur fa també que s’hagi encès la guspira que ha encès les tensions i en certs casos de la Regió Meridional i de Sicília, odis racials.

Bibliografia complementària:

(1)   The Economist dedicava un extens article el gener passat a l’inmigració africana a Itàlia (anglès).

(2)   Informe Mensual (Març) del Banc Central Europeu (anglès). – pàgines 84-88

(3)   “EMU and the adjustment to asymetric shocks: the case of Italy” – elaborat pels economistes italians del BCE: Gianni Amisano (U. Warwick i Brescia), Nicola Giammarioli (U. Bolonia i membre del Rimini Center for Economic Analysis (RCEA)) i Livio Stracca (U. Roma)