Una mirada independent a l'economia internacional

L’extracció i el contraban il·legal d’urani al Congo

Els recents informes publicats per Wikileaks revelen una preocupant situació en la indústria minera de l’Àfrica: l’abismal falta de seguretat en els jaciments on s’extrauen les matèries primeres. La notícia és que hi ha centres de recerca nuclear que fan contraban amb material radioactiu perillós. Els documents mostren que diplomàtics dels Estats Units en diversos països africans, entre ells Burundi, Níger, la República Democràtica del Congo i Tanzània, tenien directe coneixement de la falta de seguretat en les indústries d’urani.

El document filtrat data del 8 de setembre del 2006 i pertany a l’ambaixada nord-americana a la República Democràtica del Congo (RDC), on s’informa que diversos diplomàtics i agents de seguretat dels Estats Units havien fet una visita al Centre de Recerca Nuclear a Kinshasa (CREN- K) el 27 de juliol d’aquest any per avaluar les condicions de funcionament en aquesta instal·lació. El CREN-K alberga els dos reactors atòmics de la RDC, encara que cap d’ells funciona, a la central es porten a terme tasques de recerca i d’ensenyament amb materials radioactius. El CREN-K guarda unes 138 barres de combustible atòmic, almenys 15 Kg d’urani enriquit i no enriquit, i uns 23 Kg de deixalles nuclears.

També s’ha revelat la participació d’empreses europees, xineses, índies i sud-coreanes en l’extracció il·legal i en el contraban d’urani des d’Àfrica. En l’informe es declara que la majoria dels reactors atòmics europeus fan servir avui urani importat de països africans.

Segons el document filtrat, Roger A. Meece, ambaixador nord-americà a la RDC, es mostrava el 2006 preocupat per la seguretat en les centrals nuclears, que la qualifica de “pobre, deixant a la instal·lació vulnerable als robatoris”. Però les detallades descripcions de Meece sobre la situació del CREN-K suggereixen que la seguretat no només és “pobre”, sinó del tot inexistent. Segons el cable, la tanca que envolta la central “no està il·luminada per la nit, no compta amb filferro ni vídeo-vigilància” va escriure el Sr. Meece, on afegí: “Hi ha nombrosos buits en la barrera, i hi ha grans bretxes on ni tan sols hi ha tancat”. “Agricultors de subsistència cultiven mandioca en la instal·lació, al costat de l’edifici on s’emmagatzemen les deixalles nuclears”, va afegir.

Però les bretxes de seguretat van més enllà del CREN-K. En un altre informe, amb data de l’11 de juliol de 2007, Meece informat que diverses fonts indicaven que la Malta Forest Company estava “extraient i exportant (il·legalment) urani de la RDC”. Segons el document, la companyia treia “roca amb urani mentre s’extreia coure i cobalt” i burlava els controls “usant un sistema establert de funcionaris de govern corruptes”. D’aquesta manera, empreses adquireixen urani “mentre Malta Forest apareix exportant coure i cobalt”, va escriure.

A més, el cable alerta que alts nivells de radioactivitat han estat constatats en diverses regions congoleses. “Es podria dir que tota la Província de Katanga és una cosa radioactiva”, ha assenyalat Meece. Katanga és la província més meridional del país. Amb 518.000 quilòmetres quadrats, és 16 vegades més gran que Bèlgica, i compta amb una població de més de quatre milions d’habitants.

Per cert, el Sr. Meece actualment segueix a la RDC, ara com a cap de la missió de l’Organització de les Nacions Unides.

La producció mundial d’urani per al 2009 va ser oficialment de 50.772 tones. Si ens fixem en el gràfic adjunt, observarem a grans trets diverses coses interessants:

-      Rússia i els seus països aliats produeixen dues cinquenes parts del mineral.

-      Els Estats Units i el Canadà produeixen una cinquena part.

-      Àfrica i sobretot Austràlia produeix les dues cinquenes parts restants.[1]

-      Europa no està quasi present en el mercat d’extracció d’urani: França només n’extrau 8 tones l’any i Alemanya des del 2007 ja no n’extrau. Tot i això, sobta que la República Txeca sigui el país europeu, amb permís d’Ucraïna, amb major producció, entorn les 258 tones (0,05% de la producció mundial), xifra que s’ha vist reduïda els darrers anys.

 

Informació complementària:

(1)  Uranium in Africa – World Nuclear Association

http://www.world-nuclear.org/info/inf112.html

(2)  Cancel·lació del deute extern al Congo – 22/11/2010

http://ekonomicus.com/2010/11/22/cancel%C2%B7lacio-del-deute-extern-al-congo-la-historia-es-repeteix/

(3)  El context econòmic del cop d’estat al Níger – 22/02/2010

http://ekonomicus.com/2010/02/22/el-context-econmic-del-cop-destat-al-nger/

(4)  El Congo obre una mina de coure i cobalt – 03/02/2010

http://ekonomicus.com/2010/02/03/el-congo-obre-una-mina-de-coure-i-cobalt/


[1] Tal i com s’entreveu en l’article, el mercat negre d’urani sembla ser més gran del que es pensava en un inici.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 90 other followers