Una mirada independent a l'economia internacional

En quin sentit la ‘Grècia post-rescat’ avança d’acord als mandats de la UE i el FMI?

El FMI i la UE van aprovar el 9 de maig de 2010 el rescat financer de Grècia, que rep el nom tècnic de Stand-By Agreement (acord de suport). Aquest acord permetria dotar al govern grec amb 110.000 milions d’euros distribuïts en 3 anys. Font gràfica: cnnexpansion.com

Portugal es va convertir fa poc en el tercer país de la zona Euro en rebre l’assistència financera del Fons Monetari Internacional (FMI) i de la resta de socis europeus amb moneda única, el que ha pres el nom de ‘rescat’. Les polítiques post-rescat que ara haurà d’aplicar el nou executiu portuguès no seran ni senzilles ni benvingudes, res en comparació a les que fins ara s’han aplicat. I, sobretot, aquestes polítiques no es decidiran a Lisboa sinó a l’eix Washington – Brussel·les – Berlín. En aquest sentit, Grècia representa una bona vara de mesura per analitzar què implica això.

Gairebé un any després de ser rescatada, Grècia està fent els deures -duríssims- que li van ser manats. No tots, però “va progressant en direcció a l’objectiu de situar l’economia cap a un creixement sostenible a partir d’impulsar la competitivitat, enfortir l’estabilitat del sector financer i assegurar unes finances públiques sòlides”, segons clama la nota de premsa difosa pel Fons Monetari Internacional (FMI) el passat 14 de març.

Aquell mateix dia, tècnics del FMI van completar la revisió de la situació econòmica del país amb bona nota, fet que permet a les autoritats del país rebre el quart desemborsament (4.100 milions d’euros sobre un total de 110.000 milions) del rescat financer al que es van comprometre el FMI i la Unió Europea (UE) el 9 de maig de 2010. En el document que resumeix aquesta revisió, semblant a una espècie d’auditoria macro i microeconòmica, els tècnics liderats per Ajai Chopra s’han mostrat impressionats de com s’ha acomplert la primera fase de l’ajust econòmic, ja que s’ha aconseguit reduir el dèficit fiscal d’un 15,5% del PIB a un 9,5% en tan poc temps. La factura social, però, ha estat molt alta, com ho demostra el fet que per assolir aquest objectiu s’han hagut d’aplicar mesures equivalents, ni més ni menys, que a un 8% del PIB.

Ajust fiscal i estabilitat macroeconòmica, premisses bàsiques del pla a mig termini del FMI

Tot i la necessitat de seguir dissenyant  profundes reformes a Grècia, el govern de Papandreu ha aconseguit certs èxits, segons el FMI: “els nivells de producció es mantenen a prop dels nivells previstes, la inflació subjacent es manté baixa, els costos laborals unitaris s’estan reduint, i un ajust fiscal important està en camí”. Conclouen els tècnics què, “en general, certa estabilització ha estat assolida”.

Com es tradueix això? Doncs que el Producte Interior Brut ha continuat disminuint. Però s’ha pogut mantenir al ritme decreixent esperat (-4,5% al 2010) gràcies, segons el FMI, a aquesta major estabilitat econòmica després del rescat. D’altra banda, les retallades de sous al sector públic sembla que s’han traslladat també al sector privat, impulsades alhora per una pitjor condició del món laboral (atur al 13%) i alguna tímida reforma al mercat de treball. Per últim, al mateix temps s’està assolint un ajust fiscal (és a dir, un ajust entre els ingressos i despeses del sector públic) gràcies a retallades importants en les pensions, augment dels impostos i a que no s’ha executat tot el pressupost públic del 2010 que estava aprovat pel Parlament.

D’altra banda, per aprofundir les reformes en aquelles àrees on encara no s’hi ha destinat prou esforços, el FMI està en procés de completar (sempre, en principi, en diàleg amb les autoritats públiques gregues) el disseny del que anomena ‘pla de reforma fiscal a mig termini’. Aquest pla busca redoblar esforços en el control de la despesa pública, sobretot a nivell local, a més d’ampliar l’abast del procés de privatització d’empreses públiques i de venda d’actius immobles en mans dels diferents nivells de govern. Els recursos financers generats haurien de ser utilitzats per reduir deute públic a punt de vèncer, segons clama el pla de reforma. També hi ha lloc per reformes estructurals a sectors clau com serien les indústries exportadores i el turisme. Tot plegat contribuiria a millorar la situació macroeconòmica del país i permetria desencallar la situació d’un sector bancari i financer excessivament endeutat i paralitzat. Les entitats financeres podran recapitalitzar-se més fàcilment i guanyar en solvència.

En definitiva, totes les polítiques impulsades a la Grècia del post-rescat són socialment difícils de pair. Són les conseqüències de veure’s obligat a perdre i cedir la sobirania econòmica en favor dels propis creditors, aquells que impulsaran reformes per tornar el país a la via de creixement. Encara romandrà sense quedar del tot clar si ho faran amb l’objectiu primordial de recuperar l’estat del benestar o simplement per permetre que el país pugui retornar el deute als creditors privats i als països veïns. Dos coses sempre complicades d’harmonitzar, vistes les experiències del FMI.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 90 other followers