Un dels principals objectius durant el període de la Guerra Freda per part dels dos rivals, la ex-Unió Sovietica i Estats Units, era apoderar-se de l’espai. Tot i així, fa poc més d’un mes veiem enlairar-se l’última nau espacial tripulada per mans americanes.
La finalització d’aquesta etapa, en un context de crisi internacional, es justifica per una pla de reducció de la despesa. No obstant, ens trobem davant una situació semblant a la viscuda els anys 60 amb una tecnologia i unspersonatges principals diferents: Xina es troba en una carrera per apoderar-se de l’espai competint amb els seus veïns: Índia i Japó.
Ahir Xina va llençar el primer mòdul d’estació espacial experimental dins un programa que té com objectiu aconseguir construir una estació espacial permanent entre l’any 2020 i 2022.
Davant la presència, en el moment de l’enlairament, del president Hu Jintao així com el primer ministre Wen Jiabao, fa palès el suport i el caràcter nacionalista.
L’any 2003, Xina es va convertir en el tercer pais en enviar homes a l’espai , després de la ex Unió Soviètica i dels Estats Units. Des de llavors, el desenvolupament d’un programa de vols espacials tripulats ha estat una de les prioritats del govern comunista, amb una curiositat tecnològica: la utilització de sistemes idèntics els russos.
