Una mirada independent a l'economia internacional

Islàndia: del col·lapse a la calma

Il·lustració de Miriam Sugranyes.

Les agències de qualificació que tant sentim a parlar aquests dies, sembla que han començat a donar una mica d’oxigen a l’ofegada Islàndia. Aquest país ha abandonat amb èxit el programa de rescat del Fons Monetari Internacional (FMI) i ha tornat a accedir al mercat de capitals internacionals.

El punt d’inici:

El 6 d’octubre de 2008, Islàndia aprovava un decret d’emergència en el qual s’autoritzava al govern a prendre el control dels principals bancs islandesos (Kaupthing, Landsbank i Glitnir), els quals representaven el 85 % del sector bancari i s’havien enfonsat degut a fortes restriccions de crèdit . Però com es va arribar a aquella situació?

El govern liderat per David Oddsson durant el període de 1991 el 2004 va portar a reformes dràstiques en el país, entre elles, la desregulació, la privatització, la reducció d’impostos de rendes de capital i la liberalització del sistema financer. Segons alguns experts, “aquestes reformes eren necessàries per aconseguir que Islàndia fos un centre financer, com les illes Caiman”. Altres economistes islandesos apunten a que “la privatització dels bancs era molt sospitosa, ja que aquests van ser venuts a gent molt propera al govern”. Segons l’informe de la Comissió Especial d’Investigació publicat a l’abril de 2010, s’evidencia que a partir del 2003 i degut a la privatització dels bancs, aquests comencen a créixer de forma desmesurada.

Sortida de manera peculiar:

Després de la fallida l’any 2008, el govern islandès va rebutjar finançar el rescat dels seus bancs (bàsicament perquè no tenia capacitat per fer-ho) i va preferir protegir els estalvis dels seus ciutadans. No obstant, els inversors estrangers van haver d’afrontar les pèrdues (majoritàriament inversors britànics i holandesos).

Amb només 318.452 habitants, l’any 2009 el país es va trobar amb una situació molt greu. L’any 2009, el PIB va caure un 7%, la inflació era del 12% i el tipus d’ interès es trobava el 15%, a més d’una forta devaluació de la corona islandesa. Davant aquesta dramàtica situació econòmica la societat islandesa tenien clares les demandes, dimissió del govern, de l’autoritat financera i dels responsables del banc central.

Després de llargues reivindicacions i forta pressió popular, es va aconseguir la dimissió del primer ministre islandès, a la vegada que s’iniciava un fort procés d’ajust. Gràcies a la flexibilització del mercat laboral i dels productes, així com un tipus de canvi flotant, s’ha aconseguit corregir els desequilibris externs i frenar la desocupació. A més, s’ha aconseguit reduir a una cinquena part el tamany del sistema financer.

Comparativa amb altres països en col·lapse:

El cas de l’illa d’Islàndia no es aïllat. La formula utilitzada ha estat correcte, però es pot aplicar a països amb situació de fallida com el cas de Grècia?

La resposta es que no. El tamany i la població dels dos països es comparativament molt diferent; la població d’Islàndia es d’uns 300.000 habitants a diferència dels 11.260.000 grecs. A més, el fet de disposar d’una moneda pròpia, Islàndia té a les seves mans poder prendre decisions de la seva política monetària (en el cas de Grècia, aquesta esta en mans dela Unió Europea).

Futur islandès:

Tot i el canvi de govern i la forta recuperació en poc temps, Islàndia encara pateix les conseqüències del col·lapse; té un atur massa alt, un deute privat i públic elevat i uns índex de pobresa i desigualtat preocupants.

A banda dels problemes interns, també en presenta d’externs, ja que el Regne Unit i els Països Baixos, que van haver d’indemnitzar els seus ciutadans, exigeixen la devolució dels estalvis dipositats els bancs islandesos i que degut al bloqueig per part del govern islandès l’any 2008, encara no han recuperat.

Un dels elements més importants en aquesta nova etapa després de la fallida de 2008, es  la reforma dela Constitució de forma participativa, la qual es va fer a través de la l’elecció d’un consell constitucional que va durar tres mesos i va aconseguir elaborar un esborrany de la constitució.

About these ads

2 Responses to “Islàndia: del col·lapse a la calma”

  1. jordi bacardit

    Dius que el Govern islandès va salvar els estalvis islandesos però que en canvi no ho va fer amb l’estalvi estranger. Saps com ho van poder fer jurídicament?

    D’altra banda, saps quin % de crédit nacional/estranger tenia Islàndia i quin és el % de la mitjana de la UE o d’algun país europeu significatiu?

    Gràcies!

    Respon
    • R.Ekonomicus

      Anticipant-me a lo que pugui dir la Marta, l’autora de l’article, el primer tema que comentes crec que encara estar pendent de ser resolt, ja que hi ha tribunals de per mig (els estalviadors holandesos i anglesos hauran posat alguna denúncia al seu país). De fet, és significatiu que el nou govern islandès format el primer que va fer és convocar un referèndum on la gent decidiria si Islàndia tornaria els diners als inversors estrangers o no. Òbviament va sortir el no, i per això el govern no va “protegir” els estalvis foranis.

      Respecte el segon punt, crec que a tots ens agradaria disposar d’aquesta informació. Seria genial per fer un bon anàlisi, un acte de transparència super important (però que almenys jo no conec que s’hagi fet). A veure si la Marta mentre recol·lectava informació ho va trobar.

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 91 other followers