El transport i el corredor mediterrani: elements per a sortir de la crisi

Aquests últims mesos són moltes les notícies que ens recorden la situació de crisi econòmica que estem vivint i poques les solucions presentades per a poder sortir de les dificultats en que ens trobem.

No obstant, l’última reunió d’aquest dilluns dels principals representants polítics, empresaris i presidents de les Autoritats Portuàries del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i Múrcia mostra la voluntat per desenvolupar una de les infraestructures més importants tan a nivell nacional com internacional: El corredor mediterrani.

El fenomen de la globalització ha generat que en els últims anys el comerç internacional hagi crescut de forma espectacular. La necessitat del moviment de matèries primeres i béns finals per satisfer la demanda creixent implica que les indústries busquin àrees on els seus costos de producció siguin menors, és a dir, unes millors comunicacions de transport. La relació entre el transport i l’activitat econòmica fa que la inversió en infraestructura de transport sigui un factor clau pel creixement econòmic.

El principal objectiu de les companyies de transport és el de reduir els costos a través de millores en la productivitat. En aquest sentit, un dels elements més important és la intermodalitat, és a dir, aconseguir establir una bona cadena d’enllaç entre el transport marítim, el transport ferroviari i el transport per carretera.

L’Estat espanyol es troba en una situació geoestratègica molt favorable respecte el transport marítim internacional, constituint una de les principals plataformes logístiques del sud d’Europa. No es pot ignorar la importància a nivell econòmic dels ports espanyols. Per ells passen prop del 60% de les exportacions i el 85% de les importacions, representant el 53% del comerç exterior espanyol amb la Unió Europea i el 96% amb tercers països. A més, l’activitat del sistema portuari estatal aporta prop del 20% del PIB del sector del transport, la qual cosa representa l’1,1% del PIB espanyol.

Llista dels 10 principals ports europeus l’any 2008. Elaboració pròpia a partir de dades de Puertos del Estado

Actualment els ports espanyols són de les poques infraestructures que presenten resultats positius. Tanmateix, els presidents de les Autoritats Portuàries avisen que es necessari millorar les seves connexions perquè aquestes infraestructures continuïn exercint de motor de l’economia espanyola.

Perspectives: El corredor Mediterrani

La infraestructura del ferrocarril a Espanya presenta una forta limitació: l’ample de via no és internacional, és a dir, els trens que circulen dins de les regions espanyoles utilitzen l’ample ibèric. Aquestes diferències de vies representen un fort obstacle per al desenvolupament del transport. Per exemple, si un tren té com a destinació Europa, aquest haurà d’adaptar-se a la frontera francesa fet que suposa uns majors costos de transport i de temps.

D’altra banda, en els últims anys els ports espanyols -principalment els de l’arc mediterrani- han experimentat un fort creixement del tràfic de mercaderies sobretot procedent del continent asiàtic. La major part de les mercaderies amb segell “Made in China” desembarquen el continent europeu en ports del Nord d’Europa (Rotterdam, Anvers o Hamburg), i en canvi només una quarta part d’aquestes mercaderies es queda al Sud d’Europa, encara que totes utilitzen el Canal de Suez com a porta d’entrada. Podríem pensar que aquestes xifres responen a la demanda dels països, però a la pràctica una companyia de transport acostuma a desembarcar a un port de l’Atlàntic (Nord d’Europa) en comptes de fer-ho en un del Mediterrani encara que impliqui més dies de navegació i majors costos ambientals: això és degut principalment a l’eficiència dels ports del Nord d’Europa ja que presenten unes infraestructures terrestres i marítimes (rius navegables) que impliquen una connexió amb el centre d’Europa menys costosa.

Terminal de Contenidors del Port de Barcelona. Font: Port de Barcelona

Tot i que possiblement el canvi climàtic porti a una reducció dels nivells d’aigua en els rius navegables centreeuropeus, com el Rin o el Danubi, i per tant a uns majors costos de transport, és difícil competir des de el Mediterrani.

No obstant, hem d’estar preparats i és necessari que els ports del Sud d’Europa disposin d’una infraestructura terrestre adequada i sobretot, d’ una bona conexió ferroviaria amb la xarxa principal europea. Si es disposés d’una bona connexió intermodal entre el port i el ferrocarril, això implicaria que els ports del mediterrani serien més atractius per la càrrega procedent d’Àsia, fet que portaria a una major competitivitat mundial dels ports espanyols i catalans amb implicacions positives per a l’economia nacional.

Amb l’objectiu d’unificar la xarxa de ferrocarril a Europa, la Comissió Europea va aprovar el 17 de Setembre de 2010 la creació d’un espai ferroviari únic, i a finals de 2011 es va establir el pla de finançament de la inversió a les xarxes considerades prioritàries per al transport de mercaderies i passatgers.

A Espanya, a causa del desenvolupament industrial regional de les línies presentades, la xarxa ferroviària més competitiva és la del corredor mediterrani.  El volum total de tràfic mogut pels ports del Mediterrani i de l’Atlàntic Sud representen prop del 49% del total espanyol, és a dir 138 milions de tones. Aquesta circumstància es veu reforçada amb el moviment de contenidors, ja que els ports d’aquesta façana concentren més del 80% del total nacional.

Corredor Mediterrani. Font: Ministeri de Foment

En aquest sentit, el 20 de Gener de 2011 va sortir el primer tren de mercaderies amb destinació Lió a través d’una via de ferrocarril d’ample internacional des de el Port de Barcelona, convertint-lo en el primer port de l’Estat Espanyol que aconseguia enviar la seva mercaderia cap a Europa sense necessitat de manipular la càrrega a la frontera francesa. Aquesta situació implica un estalvi de temps, un increment de la capacitat de càrrega de transport, així com una oportunitat per al creixement regional i el desenvolupament de la indústria catalana. En altres paraules, una millora en la logística de transport implica una major eficiència empresarial i per tant una major competitivitat, no només a nivell internacional si no també a nivell regional.

Per tant, un dels elements claus per sortir de la situació de crisi actual és una aposta per la inversió en infraestructura portuària a la vegada de una millora de les connexions amb altres modes de transport, com el cas del ferrocarril en el corredor mediterrani. Possiblement, no podem ser tant competitius com els ports del nord del continent, però si podem aconseguir aprofitar la nostra situació geogràfica pròxima a Europa i de cara el Mediterrani, el creixement de la nostra economia és indiscutible.