Una mirada independent a l'economia internacional

Es pot permetre Europa rescatar Europa? Problemes als països de la triple A

Una cimera ambigua

La ressaca provocada per la darrera reunió del Consell Europeu, que tingué lloc a Brussel·les els passats 28 i 29 de juny, ja ha quedat endarrere i sembla el moment oportú per intentar extreure conclusions objectives respecte els seus principals resultats.

A primer cop d’ull, és cert que els acords adoptats beneficien, a curt termini, tant a Itàlia com a l’Estat espanyol. Per una banda, la recapitalització directa per part del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (ESM) als bancs espanyols, en lloc de fer-se via FROB, evita que l’estat s’endeuti més i, el més important, que el seu dèficit no s’incrementi a costa de pagar els interessos del préstec. D’altra banda, el fet que l’ESM pugui comprar deute directament als països més necessitats alleugerirà, sens dubte, les primes de risc que han de suportar els estats de la perifèria.

Tanmateix, aquests acords deixen encara molt marge d’interpretació, el que habitualment s’anomena com la lletra petita. Les concessions que Angela Merkel va acceptar per als seus socis del sud aniran acompanyades, sens dubte, d’una condicionalitat que encara avui en dia desconeixem en profunditat. El que és segur és que ni la recapitalització directa ni la compra de bons per part de l’ESM es podrà fer sense l’existència d’un organisme regulador avalat pel Banc Central Europeu i que s’hauria de crear a finals del 2012. No està clar del tot, doncs, que Merkel hagi estat la gran “perdedora” de la cimera, com alguns mitjans s’han atrevit a insinuar.

El malson de la crisi amenaça directament l’oasi de la triple A, format pels estats alemany, holandès, finès i luxemburguès. Les perspectives macroeconòmiques són poc optimistes al respecte i les veus euroescèptiques i radicals prenen força degut al desgast provocat per la crisi del deute. A la imatge, perspectiva del pont d’Erasme, a Rotterdam, motor econòmic del Països Baixos i enllaç econòmic entre la UE i el món. Font: en.rotterdam.info

El malson de la crisi amenaça directament l’oasi de la triple A, format pels estats alemany, holandès, finès i luxemburguès. Les perspectives macroeconòmiques són poc optimistes al respecte i les veus euroescèptiques i radicals prenen força degut al desgast provocat per la crisi del deute. A la imatge, perspectiva del pont d’Erasme, a Rotterdam, motor econòmic del Països Baixos i enllaç econòmic entre la UE i el món. Font: en.rotterdam.info

Finlàndia i els Països Baixos: la fi de l’oasi del nord?

Els socis més propers a les polítiques econòmiques d’Alemanya, Finlàndia i Holanda, ja han expressat davant els seus respectius ciutadans la seva disconformitat a avalar que l’ESM pugui comprar bons dels estats amb les primes de risc més elevades. Concretament, Finlàndia va afirmar que bloquejaria sistemàticament aquesta possibilitat de comprar deute per part de l’ESM, que en principi requereix unanimitat per part de tots els estats (tot i que, per casos d’excepcionalitat, n’hi hauria prou amb un 85% de vots favorables).

Aquestes declaracions dels dos estats del nord han estat com una gerra d’aigua freda sobre les optimistes expectatives que s’havien generat arrel dels resultats de la darrera cimera i deixen entreveure una fractura, cada vegada més profunda, entre els socis del nord i del sud. Molts parlen ja d’una crisi de confiança que pot fer tambalejar els fonaments propis de la Unió Europea (UE), que es sustenta en els principis de pau i solidaritat entre els seus diferents membres. El mateix president Durao Barroso ja va advertir ahir, en les seves intenses declaracions, la perillositat d’emprar aquesta retòrica de la confrontació.

Paral·lelament, les darreres evidencies manifesten que, tant Finlàndia com els Països Baixos, estan experimentant problemes interns de caire polític i econòmic.

Fa només uns mesos als Països Baixos es va viure una greu crisi política quan l’ex primer ministre liberal, Mark Rutte, va dimitir davant la negativa de l’ultraconservador Geert Wilders de tirar endavant l’ajust pressupostari de 16.000 M€, necessari per assolir l’objectiu del 3% del dèficit el 2013. Rutte governava en coalició amb els democristians, liderats per Maxime Verhagen, un govern en minoria que requeria el suport del partit ultradretà de Wilders, el Freedom Party, per aprovar les mesures d’austeritat a canvi de certes concessions relacionades amb l’enduriment de la política d’immigració.

Wilders, però, considerà que les mesures que es volien aplicar perjudicarien el creixement de l’economia holandesa i generarien atur, reduint la capacitat adquisitiva de la majoria de ciutadans holandesos. Una posició que, salvant les distàncies, és compartida pel socialista Emile Roemer, detractor també del compromís del 3%.

I és que la previsió macroeconòmica dels Països Baixos pels propers exercicis no és precisament optimista. Segons l’ European Economic Forecast del primer semestre del 2012, elaborat per la Comissió Europea, està previst que el dèficit holandès assoleixi el 4,6% el 2013, i que el deute públic arribi fins al 73%. Els motius del deteriorament de l’economia holandesa, segons la previsió de la Comissió, són la contracció al llarg del 2012 de la demanda externa, el motor d’una de les economies més obertes del món. Els Països Baixos van aconseguir remuntar ràpidament el sotrac del 2009 gràcies a la força d’unes exportacions que ara tendeixen a perdre pistonada, en gran part pel deteriorament de la crisi del deute a la Zona Euro. A aquesta desacceleració de les exportacions se li suma la davallada de la demanda interna, afeblida pels diferents ajustos pressupostaris, la crisi de confiança dels consumidors i l’increment de l’atur, que es preveu del 5,7% el 2012 i del 6,2% al 2013. Des del 2010 que Holanda es troba en recessió i aquesta sembla que s’allargarà fins a principis del 2013, quan iniciarà un ritme de creixement ben modest, del 0,7%.

Figura 1: Evolució de les principals variables macroeconòmiques dels Països Baixos. Font: Comissió Europea.

Figura 1: Evolució de les principals variables macroeconòmiques dels Països Baixos. Font: Comissió Europea (2012).

Pel que fa Finlàndia, a l’estancament de l’economia (amb taxes de creixement del 0,1% al darrer trimestre) se li ha de sumar també, com en el cas holandès, la contracció de les exportacions durant el 2011. Per primera vegada en 20 anys el país nòrdic ha registrat saldos negatius en la balança per compte corrent i en la balança comercial. El consum domèstic i les inversions privades continuaran als nivells més baixos dels darrers anys, exceptuant el 2009.

Tot i així, les perspectives pel 2012 són més optimistes, pel fet que les exportacions remuntaran i l’atur s’estabilitzarà al 7,7%.

La posició del govern finès respecte als acords de la darrera cimera europea és especialment delicada, ja que exigeix garanties (l’anomenat collateral) tal i com en el seu dia van fer quan es tractava de rescatar Grècia. Es tracta d’assegurar del primer a l’últim euro que els contribuents finesos posin al nou fons de rescat i és, a més, una promesa de cara a l’electorat, l’incompliment de la qual podria resultar molt cara políticament per l’actual govern de Jyrki Katainen. Addicionalment, es percep un cert recel per part de la ciutadania envers el rescat als països del sud. El PIB finès va caure un 8,4% el 2009 però, malgrat això, l’estat continua acomplint els compromisos de deute i dèficit del pacte fiscal.

Aquest sentiment s’ha materialitzat políticament amb l’auge del partit euroescèptic “The True Finns” (“Els Autèntics Finesos”) a les passades eleccions de l’abril del 2011. La corrent euroescèptica, doncs, es fa forta als països del nord – estats que sempre han tendit al consens i a l’estabilitat social – a mesura que avança la crisi del deute sobirà.

Es pot permetre Europa rescatar Europa?

Les divergències entre els estats del nord i el sud, exacerbades per la crisi del deute, poden esdevenir el principal impediment de la UE per avançar cap a una major integració. Històricament, és constatable que els temps de vaques flaques no són amics de la solidaritat entre territoris, més aviat al contrari: conformen un caldo de cultiu per a les ideologies radicals i xenòfobes, tal i com està succeint als Països Baixos, Finlàndia o el Regne Unit, on el premier David Cameron recentment ha proposat vetar l’entrada al mercat laboral britànic als immigrants grecs si finalment aquest país surt de l’Euro.

El rescat per part de la Unió Europea als estats en crisi és, de facto, una transferència de riquesa entre els ciutadans més rics i els més pobres, és a dir, entre els ciutadans alemanys, finesos i holandesos i els ciutadans espanyols, grecs, irlandesos i portuguesos. El primer pas, però, és que aquests primers ciutadans vulguin i puguin exercir aquesta solidaritat. Els problemes de l’economia holandesa estan evidenciant que inclús els estats més avantatjats estan tenint problemes per acomplir el pacte fiscal. D’altra banda, molts d’aquests ciutadans comencen a preguntar-se per què han de fer esforços extra per ajudar a uns socis que sembla que no han fet els deures. Aquest sentiment és recollit pels partits polítics euroescèptics, que plantegen la UE com el problema i no com a part de la solució.

És, doncs, imprescindible assolir un consens entre els estats membres que no només cerqui solucions pels països de la perifèria, sinó que generi confiança i esperança pels ciutadans del nord. La cimera de la setmana passada, amb l’escenari resultant de vencedors i vençuts, no seria un bon exemple d’aquest tipus de consens. Com afirmà el president Barroso, “o vencem junts o serem vençuts junts”.

Font principal:

European Comission (2012). European Economic Forecast. Spring 2012.

Articles relacionats:

BBC.com (23/04/2012):Dutch government falls in budget crisis

European Council (2012): Conclusions de la darrera cimera del Consell Europeu el 28 i el 29 de juny a Brussel·les (EN).

Reuteurs (02/07/2012):Finland to block ESM secondary market bond buying

Bloomberg (03/07/2012):Finland Firm on Collateral as Spain Aid Terms Discussed

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 90 other followers