A partir de l’article escrit per Adrià Rodriguez, a la web United Explanations (www.unitedexplanations.com).

El retorn al patró or va ser una de les principals propostes polítiques de la campanya de Ron Paul, qui pretenia marcar distàncies amb el seu company de partit, l’ avui ja candidat republicà Mitt Romney. Amb aquesta mesura, Paul pretenia destacar més la seva faceta llibertària, guanyant-se els vots dels sector neoconservador del partit republicà. Encara que després de l’elecció definitiva de Romney el retorn al patró or no sigui ja més que un espectre electoral, ens podem preguntar: què és el patró or? i per què hi ha republicans als EUA que volen tornar a utilitzar?

L’evolució històrica del patró or:

A mitjan segle XIX alguns estats van començar a adoptar el sistema del patró or. En aquest sistema el valor de les monedes, i per tant el preu en moneda nacional d’obtenir una divisa de moneda estrangera, es definia en funció de la seva potencial convertibilitat en or. A la pràctica, les autoritats monetàries estaven obligades a convertir aquests diners, si així se’ls demanda, per una quantitat determinada de l’or que tenien en les seves reserves.

Després de la segona Guerra Mundial, els líders de les potències industrialitzades es van reunir a Bretton Woods per decidir les bases d’un nou ordre econòmic internacional. Entre aquestes decisions, destaca l’adopció d’un sistema de tipus de canvi de Bretton . Aquest canvi, a diferència de l’anterior, no garantia la convertibilitat de totes les monedes a l’or. Per contra, s’establia un sistema en el qual totes les monedes es fixaven lliurament respecte al dòlar, alhora que el dòlar tenia un tipus de canvi fixat a l’or (sent l’única moneda convertible en aquest metall).

No obstant, el nou sistema era  imperfecte. El fet que totes les monedes excepte el dòlar podien fluctuar, va portar a la fallida. Les polítiques econòmiques expansives dels Estats Units els anys seixanta van agreujar la situació, ja que van acabar augmentar el numero de dòlars en circulació; i com que el tipus de canvi era fix es va acabar arribant a una situació de sobreapreciación del dòlar respecte a la resta de monedes en circulació. Finalment, el president Nixon va acabar posant fi a la convertibilitat de dòlars en or al març de 1973. Aquest fet, va donar lloc a un nou sistema de tipus de canvi -el present- en el qual predomina els tipus de canvis flexibles o flotants. En aquest nou sistema, el valor de les divises fluctua en condicions de mercat, és a dir, depèn de l’oferta i la demanda en cada moment.

La convivència Or vs Partit Republicà

Anàlisi econòmica:

L’ evolució del tipus de canvi en el sistema internacional dóna lloc a una lluita constant, però impossible, d’aconseguir el compliment dels dos objectius de política macroeconòmica: la liquiditat i la seguretat. Per exemple, en el sistema dòlar -or, es pretenia per una banda garantir la liquiditat del sistema (convertibilitat al dòlar) i per altra banda la seva estabilitat (evitant la inflació, ja que la convertibilitat al dòlar estava subjecta a les reserves d’or dels Estats Units). Però, el sistema donava lloc el col·lapse, ja que si es volia garantir la liquiditat (per exemple, augmentant el nombre de dòlars en circulació), aquest fet repercutia negativament l’objectiu d’estabilitat ( un augment del nombre de dòlars en circulació generava inflació –precisament el que es voldria evitar).

De fet, els grans problemes del patró or es van posar de manifest durant la gran depressió. El patró or no deixava de ser un sistema en el qual la prioritat era l’ajust de la balança comercial ( l’equilibri entre les importacions i les exportacions d’un país). Ara bé, en la gran depressió va aparèixer una disjuntiva entre equilibris interns i externs. Si els Estats Units volien sortir de la crisi, havien de prioritzar el creixement econòmic a l’equilibri de la balança comercial, però el patró or no l’hi permetia.

Una anàlisi política: per què tornar al patró or?

Vist les conseqüències poc positives, per què els republicans volen tornar al patró or? En realitat, es tractaria més aviat d’una estratègia electoral perquè l’actual candidat republicà pogués captar el suport dels partidaris del fins fa poc també candidat a la presidència pel partit republicà, Ron Paul. Per aquest motiu s’hagi considerat la creació d’una comissió que analitzi una possible tornada al patró or.
De fet, l’adopció d’un sistema equivalent o similar al del patró or ha estat sempre un dels objectius dels sectors més neoliberals als Estats Units. Aquests sectors s’oposen el present sistema de tipus de canvis ja que afavoreix el creixement de la despesa pública per part de l’Estat. A més, critiquen la Reserva Federal dels Estats Units, una institució que des de la seva creació en 1913 ha estat objecte de múltiples crítiques per aquests sectors, que l’acusen d’evitar el creixement i anar en contra dels principis de la constitució. En aquest sentit, que el mateix Paul reconegués que la mesura no anava sinó encaminada a limitar el paper i la despesa de la Reserva Federal dels Estats Units.