Una mirada independent a l'economia internacional

Entrades de elisendalamana

EKparlament2

1979: Les primeres eleccions europees en context


La d’enguany serà la setena vegada que els ciutadans europeus acudirem a les urnes per escollir els nostres representants al Parlament Europeu. Aquesta institució va néixer el 1958 com una assemblea comuna entre les tres Comunitats Europees: la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA); la Comunitat Econòmica Europea (CEE); i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM). Els membres eren 142 delegats del cada parlament estatal; fins el 1979, no van agrupar-se en partits europeus supranacionals com els coneixem actualment. Des dels anys cinquanta, els estats membres havien anat cedint sobirania a les institucions comunitàries sense participació directa per part dels ciutadans. Al llarg d’aquest article coneixerem el context històric, i sobretot econòmic, que va convèncer a les elits europees que calia acostar les institucions a la ciutadania, aportant així el valor democràtic que li mancava a la CEE.

El Dr. Blanchard a l'auditori de "La Caixa" el passat 17 de setembre.

Dr. Olivier Blanchard: reflexions des de la trinxera


“Era bonic, però no era correcte”.

Amb aquesta frase el Dr. Olivier Blanchard (Amiens, 1948) va sentenciar la política econòmica errònia que va conduir a la crisi financera actual. Van ser uns anys, els de finals de la década dels 90 i principis dels 2000, en què es seguí la dinàmica d’un objectiu – un instrument (“one target-one tool”); una visió definitivament massa simplista, que va caure pel seu propi pes juntament amb Lehman Brothers el setembre del 2008.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 90 other followers