Una mirada independent a l'economia internacional

Entrades de Roger Guiu

Austerity march

El paradigma de l’austeritat, imbatut

Les condicions del nou rescat a Grècia impliquen, a la pràctica, una expansió de les mesures d’austeritat i reformes liberalitzadores. Quan tothom es pensava que el paradigma de l’austeritat estava ferit de mort desprès del referèndum grec i un nou model emergeria, s’ha acabat per imposar de nou davant la incapacitat de formular una alternativa tangible. Definitivament, la batalla d’idees s’ha perdut.

varoufakiseko122

Europa s’està passant amb Grècia o Grècia es fa la víctima davant Europa?

No fa ni un mes que va assumir el càrrec de ministre de finances de Grècia i Yanis Varoufakis no ha fet més que rebre negatives a qualsevol proposta que porti Grècia a desviar-se ni un mil·límetre del camí de l’austeritat. L’acord del 20 de Febrer entre Grècia i els creditors (Eurogrup, BCE i FMI), per exemple, impedeix que el nou govern grec pràcticament pugui aplicar cap punt del seu programa electoral. Alhora, és interessant veure com els governs de Portugal, Espanya i Irlanda, que també han passat per un rescat, són els més durs, dient que Atenes no està assumint les seves obligacions i alegant que ells no van rebre tanta facilitat. La pregunta, llavors, és obligada. Tot el que se l’hi està demanant a Grècia és desmesurat o no?

Vladimir-Putin-press-conference-Shutterstock-665x385

Rússia juga amb foc

S’especulava que el President Putin aprofitaria la multitudinària roda de premsa del 18 de desembre per a anunciar un canvi de govern. Dimitri Medvedev tindria les hores comptades com a primer ministre i Alexei Kudrin, ex-ministre de finances que va cesar per excessives ingerències en la seva política liberal, sonava com el seu substitut. Potser hagués ajudat a desviar el país de l’abisme econòmic al que va dirigit: devaluació massiva del ruble, gran pèrdua de poder adquisitiu de la població i eventual recessió, tot afegint-hi, de pas, una crisi financera. De què depén que Rússia s’estabilitzi?

EKttip

El dilema Estat-Inversor que amenaça el TTIP

L’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions (TTIP en les sigles en anglès) entre els Estats Units i la Unió Europea és el principal acord de lliure comerç mai vist. No només per la seva magnitud -incorpora els dos principals blocs econòmics del món- sinó també per la complexitat de les seves negociacions, que encara estan en marxa i lluny de concloure. Les negociacions poden destapar un flux d’inversions força considerable entre l’est i oest de l’Atlàntic. El TTIP tracta essencialment, doncs, sobre facilitar i protegir inversions més que no pas obrir comerç.

xinacontrols

La Xina, cada cop menys amable amb les empreses occidentals

“Beijing s’ha tornat menys oberta envers les empreses estrangeres, exposant-les cada cop més a costoses multes, prohibint les fusions empresarials, rebutjant les seves peticions de llicència per a operar i, darrerament, detenint i deportant els seus directius”. Així defineix un article recent al Foreign Affairs el nou clima empresarial a la Xina. S’acusa a les empreses de fixar preus, d’abús de poder a costa dels consumidors, fins i tot de soborns com en el recent cas de la farmacèutica britànica GlaxoSmithKline. Totes aquestes accions contra interessos empresarials simplement són conseqüència de la posada en marxa de les lleis de defensa de la competència com a tota economia capitalista normal? O bé es tracta d’un intent de les autoritats xineses per a intervenir a l’economia i protegir les empreses xineses de la competència occidental al seu propi territori?

EKemergents

Economies emergents: quan davant una crisi es busca la supervivència del govern, no del país

El principal temor per al governador de qualsevol Banc Central és observar com la inflació és descontrola al mateix temps que el país es troba estancat -el que es coneix com a estanflació. És un dels pitjors escenaris econòmics perquè utilitzar la política monetària per a reactivar l’economia només crea majors pressions inflacionistes; i viceversa, intentar controlar la inflació implica agreujar més encara la recessió. Brasil i Rússia semblen abocar-s’hi perillosament. Però en comptes d’atacar el problema d’arrel, els governadors centrals estan actuant per a que els respectius governs puguin sobreviure a la tormenta, és a dir, evitar que les bases de poder que sostenen a Dilma Rousseff i Vladimir Putin s’erosionin.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 91 other followers