Una mirada independent a l'economia internacional

Entrades de Roger Guiu

truck-Nothern-corridor

Una resposta més liberal (però no del tot) al problema de les taronges de Botswana


A principis de la setmana passada, publicàvem a eKonomicus un article sobre la decisió de Botswana de prohibir la importació de productes alimentaris. Per resumir-ho en poques paraules, aquest país africà serveix d’excusa per a observar com alguns governs decideixen restringir el comerç de certs productes amb l’objectiu de protegir l’economia nacional. Efectivament, el lliure comerç pot ser vist per a alguns polítics com un risc per a la seva economia més que una oportunitat -i això és debatible. Si hi ha quelcom que defensem a eKonomicus és la diversitat d’opinions en economia i la necessitat de considerar múltiples marcs conceptuals que poden arribar a ser contradictoris per a diferents problemes. Fins i tot creem debat i ens repliquem entre nosaltres, com en aquest cas.

eko_reclutesirak

Pinzellades sobre la batalla per l’Irak: més enllà del conflicte sectari


El conflicte actual a l’Irak és complex. Tot s’ha esdevingut de manera tan inesperada que no és fins ara, més de dos setmanes desprès que el país tornés a ocupar portades, que es comencen a contestar els “per què” i a entendre la magnitud del problema. Alguns punts, però, romanen borrosos en el discurs que s’està formant al voltant del conflicte: des dels actors involucrats en el conflicte fins al rol de les faccions religioses. A través de les conclusions d’un acte sobre Irak a la Chatham House, es poden extreure alguns punts que poder ajudar a aportar més concisió per a explicar el conflicte.

firmaacords

Com ha passat Ucraïna d’economia en fallida a centre de la lluita de poder a Europa?


Ucraïna era a finals de l’any passat una economia pràcticament fallida, abocada a ser financerament rescatada. Els esdeveniments posteriors han portat a qüestionar Ucraïna no només com a economia viable, sinó com a nació viable. Si el país no hagués estat en aquesta situació econòmica, potser no hauríem assistit a la lluita de força entre la Unió Europea i Rússia, ni a veure la gent prendre el carrer per exigir un canvi de rumb. No hi ha res com ser un país econòmicament sa i autònom per a no haver de dependre de tercers ni perdre la capacitat de decisió. I la història econòmica d’Ucraïna durant la darrera dècada és una història de com no s’ha de gestionar l’economia d’un país i de com es pot acabar sent un apèndix polític de terceres forces, sigui Europa o sigui Rússia. Traçar aquests lligams pot ajudar a entendre millor els pasos que ha de fer ara Ucraïna i el que ha d’evitar.

renzieko

Matteo Renzi, què aportaràs de nou a l’economia italiana?


En política, les terceres vies han sorgit com a resposta per a frenar la caiguda electoral de l’esquerra tradicional. Mantenen una agenda compromesa amb reconstruir el servei públic desatès per governs més conservadors, però sense enfocar-se massa en criticar la desigultat o la concentració de capital privat. Hi trobem el Nou Laborisme britànic de Tony Blair, el Neue Mitte alemany de Gerard Schröder, potser els darrers anys de Zapatero. Matteo Renzi és el darrer exponent europeu d’aquesta tendència. Serà el futur Primer Ministre d’Itàlia si aconsegueix formar govern aquest dilluns, desprès d’haver fet caure el govern d’Enrico Letta amb un “gràcies pels serveis prestats”. La tercera via de Renzi aixeca interès, ja que s’espera que comporti algun viratge en la forma de portar l’economia a Itàlia. Aquests són els seus tres punts d’acció.

EKmarroc

Pot ser el Marroc un model de revolta àrab a imitar?


L’expressió “primavera àrab” ha servit per donar un nom comú a tota l’onada de revoltes i canvis que ha sacsejat l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica des de 2011. Però mirant país per país en deteniment, podem dir que ha estat un fenomen força heterogeni on, a cada lloc, la confrontació entre població i règims ha fet ús de mitjans força diferents -i també han tingut éxits diferents. Vist ara tot el procès amb tres anys de perspectiva, és possible considerar un dels països com a “model de revolta” a seguir per als altres? Alguns analistes en mitjans internacionals lloen el cas de Marroc per haver obtingut canvis polítics graduals a un cost econòmic i humà molt baix. eKonomicus ha consultat dos experts en la regió, Pol Morillas (IEMED) i Jordi Quero (UPF), per a posar el cas de Marroc en perspectiva i entreveure si realment aquest model té avantatge davant els altres. […]

EKucraina

Ucraïna, atrapada entre dos mons


Quan tot just es compleixen nou anys de l’anomenada “revolució taronja”, Ucraïna torna a estar a l’ull de l’huracà. Més enllà del soroll i de l’atenció mediàtica que generen les grans mobilitzacions, la realitat ucraïnesa i els factors que han motivat tant la decisió del govern de suspendre les negociacions amb la UE com les posteriors protestes són d’una complexitat molt sovint no tingudes en compte. Abel Riu, politòleg especialitzat en relacions internacionals a l’antiga òrbita soviètica, ens presenta la realitat que envolten aquests fets i ens ajuda a interpretar el camí que agafa aquest país.

73955294-594x310

Revolució laboral a la Península Aràbiga: expulsió d’immigrants i risc de col·lapse


Amb les revoltes als països àrabs, els governs de la regió han après que han de donar prioritat a la creació d’ocupació per a la població juvenil si no volen enfrontar-se a manifestacions que portin a potencials revoltes. Amb un atur juvenil del 30% i una població majoritàriament jove, la monarquia de l’Aràbia Saudita n’és conscient. Per això porta mesos implementant un sistema de quotes que busca substituir mà d’obra estrangera per treballadors de nacionalitat saudita (un pla que anomenen nitaqat), alhora que augmenten la pressió sobre la gran massa d’immigrants irregulars dins el regne. Tot plegat porta a una cadena de successos potencialment disruptius: molts negocis s’han vist paralitzats davant la incapacitat d’utilitzar mà d’obra estrangera, molts immigrants han intentat regularitzar-se però han vist com empitjoraven les condicions laborals, i molts altres fugen o han estat expulsats, traslladant la pressió als seus països d’origen que depenen de les remeses i no tenen capacitat per absorbir tanta població.

4284011682_6530a18cf9_o

Dracs, tigres i àguiles emergents al sud-est asiàtic (III): creixement a base de deute


El creixement de la regió a penes ha patit per la crisi financera d’Europa i dels Estats Units; tot al contrari, s’han beneficiat de l’arribada massiva de capitals estrangers àvids per a invertir-hi. Agafant un cas particular, Tailàndia ha registrat un espectacular increment del PIB del 18% aquest passat 2012. Però aquest article analitza l’altra cara de la moneda: el creixement de Tailàndia ha vingut acompanyat d’un augment descontrolat del deute privat. Sembla que és la tònica a tota la regió.

caprileseleccions

Veneçuela post-eleccions: l’Autoritat Electoral generalitzarà l’auditoria de la votació presidencial


Col·laboració de Diego Moya-Ocampos –Tibisay Lucena, cap del Consell Nacional Electoral, ha anunciat una generalització de l’auditoria de la votació realitzada el passat 14 d’abril. És a dir, s’auditarà el 46% restant de les urnes que no es van auditar ja el mateix dia de les eleccions. Tècnicament, però, només inclourà una “mostra”. A més, el govern és capaç d’exercir, entre bastidors, un fort control sobre aquesta nova auditoria i, per tant, una decisió que pugui alterar el resultat de les eleccions en favor del líder opositor Henrique Capriles és molt poc probable. Les protestes podrien ressorgir si les inconsistències subratllades per l’oposició són ignorades durant l’auditoria, o bé si apareix noves evidències d’un comportament esbiaixat per part de la CNE, o bé si Capriles no acceptés el resultat del recompte i suggerís de nou un frau electoral. La investidura de Nicolás Maduro ahir mateix va estat acompanyat durant tot el dia de protestes amb soroll de casseroles.

chavezmaduro

El successor de Chávez, clar favorit a les eleccions veneçolanes


Col·laboració de Diego Moya-Ocampos. –Veneçuela celebrarà eleccions presidencials el diumenge 14 d’abril. El president en funcions Nicolás Maduro, al capdavant del Partido Socialista Unido de Venezuela (PSUV) actualment al poder, s’enfrontarà a Henrique Capriles, el candidat de l’oposició de la Mesa de Unidad Democrática (MUD). La campanya electoral ha estat curta, però altament polaritzada, i ha tingut lloc sota l’ombra del llegat del difunt Hugo Chávez. El panorama que es presenta: Maduro és el candidat amb més probabilitats de guanyar les eleccions, allargant els 14 anys que el moviment chavista ja porta al poder per un període de 6 anys més. Donarà continuïtat a les polítiques econòmiques i socials de l’actual govern. Maduro, però, haurà de fer front a una sèrie de reptes polítics, econòmics, socials i de seguretat claus si acaba guanyant. Aquests reptes podrien debilitar la seva popularitat i portar al país a la inestabilitat política.

iraquipetroli

El control pels recursos energètics, al centre del conflicte entre Iraq i el Kurdistan iraquià


La combinació de petroli i de federalisme frustrat a l’Iraq està portant el país a una espiral potencialment desestabilitzadora. Això és el que es desprén del darrer conflicte polític entre el govern central de Baghdad i el govern regional del Kurdistan iraquià, al nord del país. El govern kurd ha exportat a través de Turquia el seu primer carregament de petroli, valorat en 22 milions de dòlars, als mercats internacionals (fins ara només exportava petites quantitats a Turquia). El fet destacat és que ho ha fet sense el consentiment del govern central, que considera il·legal que un govern autònom realitzi aquest tipus d’operacions. Aquesta acció s’engloba en un conflicte de major magnitud: què busca el govern autònom kurd? Aparentment, la independència econòmica.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 90 other followers