Col·laboració de Diego Moya-Ocampos –Tibisay Lucena, cap del Consell Nacional Electoral, ha anunciat una generalització de l’auditoria de la votació realitzada el passat 14 d’abril. És a dir, s’auditarà el 46% restant de les urnes que no es van auditar ja el mateix dia de les eleccions. Tècnicament, però, només inclourà una “mostra”. A més, el govern és capaç d’exercir, entre bastidors, un fort control sobre aquesta nova auditoria i, per tant, una decisió que pugui alterar el resultat de les eleccions en favor del líder opositor Henrique Capriles és molt poc probable. Les protestes podrien ressorgir si les inconsistències subratllades per l’oposició són ignorades durant l’auditoria, o bé si apareix noves evidències d’un comportament esbiaixat per part de la CNE, o bé si Capriles no acceptés el resultat del recompte i suggerís de nou un frau electoral. La investidura de Nicolás Maduro ahir mateix va estat acompanyat durant tot el dia de protestes amb soroll de casseroles.
Arxiu de l'autor: ReKonomicus
El successor de Chávez, clar favorit a les eleccions veneçolanes
Col·laboració de Diego Moya-Ocampos. –Veneçuela celebrarà eleccions presidencials el diumenge 14 d’abril. El president en funcions Nicolás Maduro, al capdavant del Partido Socialista Unido de Venezuela (PSUV) actualment al poder, s’enfrontarà a Henrique Capriles, el candidat de l’oposició de la Mesa de Unidad Democrática (MUD). La campanya electoral ha estat curta, però altament polaritzada, i ha tingut lloc sota l’ombra del llegat del difunt Hugo Chávez. El panorama que es presenta: Maduro és el candidat amb més probabilitats de guanyar les eleccions, allargant els 14 anys que el moviment chavista ja porta al poder per un període de 6 anys més. Donarà continuïtat a les polítiques econòmiques i socials de l’actual govern. Maduro, però, haurà de fer front a una sèrie de reptes polítics, econòmics, socials i de seguretat claus si acaba guanyant. Aquests reptes podrien debilitar la seva popularitat i portar al país a la inestabilitat política.
El control pels recursos energètics, al centre del conflicte entre Iraq i el Kurdistan iraquià
La combinació de petroli i de federalisme frustrat a l’Iraq està portant el país a una espiral potencialment desestabilitzadora. Això és el que es desprén del darrer conflicte polític entre el govern central de Baghdad i el govern regional del Kurdistan iraquià, al nord del país. El govern kurd ha exportat a través de Turquia el seu primer carregament de petroli, valorat en 22 milions de dòlars, als mercats internacionals (fins ara només exportava petites quantitats a Turquia). El fet destacat és que ho ha fet sense el consentiment del govern central, que considera il·legal que un govern autònom realitzi aquest tipus d’operacions. Aquesta acció s’engloba en un conflicte de major magnitud: què busca el govern autònom kurd? Aparentment, la independència econòmica.
Economies emergents: hi ha realment un “despertar del Sud Global”?
El darrer Informe sobre Desenvolupament Humà del 2013 que publica anualment el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) porta com a títol “L’ascens del Sud”, senyal de tot un canvi en el paradigma que ha estat dominant les darreres dècades. El concepte Sud Global, que ha vingut a substituir el concepte relativament despectiu que era Tercer Món, fa referència als països en vies de desenvolupament que han estat tradicionalment marginats dels ressorts de poder.
En aquest eKonofòrum explorarem les diferents opinions entorn a aquest “despertar del Sud Global”: les que efectivament clamen que aquests països estan efectivament guanyant pes en la governança mundial i les que, pel contrari, argumenten escèpticament que ni hi ha un ascens d’un Sud encara pobre ni està augmentant la seva influència al món.
Continue reading »
L’irrellevant paper de les sancions a Corea del Nord
En la mateixa línia que les anteriors, la Resolució 2087 té l’objectiu d’aïllar encara més al règim de Pyongyang per a, així, poder acabar amb les seves ambicions nuclears i generar un marc que permeti una vigilància més estricta del seu programa armamentístic. De forma molt resumida, la 2087 invita a la dinastia comunista a desarmar-se mitjançant l’eliminació dels seus míssils balístics, armes i instal•lacions nuclears. A més, els membres del Consell de Seguretat reafirmen les sancions implementades en resolucions anteriors i afegeixen a la seva llista negra 6 organitzacions i 4 persones directament relacionades amb el darrer llançament del coet nord-coreà.
Però de la mateixa manera que va passar amb les darreres sancions, Corea del Nord segueix impertorbable i ja ha anunciat nous tests nuclears per a aquest any. Cal preguntar-se per què, tot i aquestes sancions, no es desencalla el conflicte.