Una mirada independent a l'economia internacional

Entrades de Roger Guiu

ALR2

Economies emergents: quan davant una crisi es busca la supervivència del govern, no del país


El principal temor per al governador de qualsevol Banc Central és observar com la inflació és descontrola al mateix temps que el país es troba estancat -el que es coneix com a estanflació. És un dels pitjors escenaris econòmics perquè utilitzar la política monetària per a reactivar l’economia només crea majors pressions inflacionistes; i viceversa, intentar controlar la inflació implica agreujar més encara la recessió. Brasil i Rússia semblen abocar-s’hi perillosament. Però en comptes d’atacar el problema d’arrel, els governadors centrals estan actuant per a que els respectius governs puguin sobreviure a la tormenta, és a dir, evitar que les bases de poder que sostenen a Dilma Rousseff i Vladimir Putin s’erosionin.

truck-Nothern-corridor

Una resposta més liberal (però no del tot) al problema de les taronges de Botswana


A principis de la setmana passada, publicàvem a eKonomicus un article sobre la decisió de Botswana de prohibir la importació de productes alimentaris. Per resumir-ho en poques paraules, aquest país africà serveix d’excusa per a observar com alguns governs decideixen restringir el comerç de certs productes amb l’objectiu de protegir l’economia nacional. Efectivament, el lliure comerç pot ser vist per a alguns polítics com un risc per a la seva economia més que una oportunitat -i això és debatible. Si hi ha quelcom que defensem a eKonomicus és la diversitat d’opinions en economia i la necessitat de considerar múltiples marcs conceptuals que poden arribar a ser contradictoris per a diferents problemes. Fins i tot creem debat i ens repliquem entre nosaltres, com en aquest cas.

eko_reclutesirak

Pinzellades sobre la batalla per l’Irak: més enllà del conflicte sectari


El conflicte actual a l’Irak és complex. Tot s’ha esdevingut de manera tan inesperada que no és fins ara, més de dos setmanes desprès que el país tornés a ocupar portades, que es comencen a contestar els “per què” i a entendre la magnitud del problema. Alguns punts, però, romanen borrosos en el discurs que s’està formant al voltant del conflicte: des dels actors involucrats en el conflicte fins al rol de les faccions religioses. A través de les conclusions d’un acte sobre Irak a la Chatham House, es poden extreure alguns punts que poder ajudar a aportar més concisió per a explicar el conflicte.

firmaacords

Com ha passat Ucraïna d’economia en fallida a centre de la lluita de poder a Europa?


Ucraïna era a finals de l’any passat una economia pràcticament fallida, abocada a ser financerament rescatada. Els esdeveniments posteriors han portat a qüestionar Ucraïna no només com a economia viable, sinó com a nació viable. Si el país no hagués estat en aquesta situació econòmica, potser no hauríem assistit a la lluita de força entre la Unió Europea i Rússia, ni a veure la gent prendre el carrer per exigir un canvi de rumb. No hi ha res com ser un país econòmicament sa i autònom per a no haver de dependre de tercers ni perdre la capacitat de decisió. I la història econòmica d’Ucraïna durant la darrera dècada és una història de com no s’ha de gestionar l’economia d’un país i de com es pot acabar sent un apèndix polític de terceres forces, sigui Europa o sigui Rússia. Traçar aquests lligams pot ajudar a entendre millor els pasos que ha de fer ara Ucraïna i el que ha d’evitar.

renzieko

Matteo Renzi, què aportaràs de nou a l’economia italiana?


En política, les terceres vies han sorgit com a resposta per a frenar la caiguda electoral de l’esquerra tradicional. Mantenen una agenda compromesa amb reconstruir el servei públic desatès per governs més conservadors, però sense enfocar-se massa en criticar la desigultat o la concentració de capital privat. Hi trobem el Nou Laborisme britànic de Tony Blair, el Neue Mitte alemany de Gerard Schröder, potser els darrers anys de Zapatero. Matteo Renzi és el darrer exponent europeu d’aquesta tendència. Serà el futur Primer Ministre d’Itàlia si aconsegueix formar govern aquest dilluns, desprès d’haver fet caure el govern d’Enrico Letta amb un “gràcies pels serveis prestats”. La tercera via de Renzi aixeca interès, ja que s’espera que comporti algun viratge en la forma de portar l’economia a Itàlia. Aquests són els seus tres punts d’acció.

EKmarroc

Pot ser el Marroc un model de revolta àrab a imitar?


L’expressió “primavera àrab” ha servit per donar un nom comú a tota l’onada de revoltes i canvis que ha sacsejat l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica des de 2011. Però mirant país per país en deteniment, podem dir que ha estat un fenomen força heterogeni on, a cada lloc, la confrontació entre població i règims ha fet ús de mitjans força diferents -i també han tingut éxits diferents. Vist ara tot el procès amb tres anys de perspectiva, és possible considerar un dels països com a “model de revolta” a seguir per als altres? Alguns analistes en mitjans internacionals lloen el cas de Marroc per haver obtingut canvis polítics graduals a un cost econòmic i humà molt baix. eKonomicus ha consultat dos experts en la regió, Pol Morillas (IEMED) i Jordi Quero (UPF), per a posar el cas de Marroc en perspectiva i entreveure si realment aquest model té avantatge davant els altres. […]

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 90 other followers