Una mirada independent a l'economia internacional

Entrades de mborr

adjust-interest-rate

La independència dels bancs centrals: un dogma qüestionable


S’argumenta sovint que el control de la inflació ha d’estar allunyat de pressions polítiques per tal d’evitar que els governs la utilitzin com a instrument electoralista, fent baixar els tipus d’interès i augmentant l’oferta de diners, decisions que comporten un increment del la inflació a llarg termini. Per tant la solució passa per despolititzar el control de la inflació, delegant-lo als bancs centrals, que gaudeixen d’una elevada independència dels òrgans polítics. Els defensors d’aquesta mesura creuen que donada la complexitat tècnica del control de la inflació, la despolitització permet deixar la política monetària en mans d’experts econòmics que utilitzen criteris políticament neutrals que augmenten la credibilitat de la política monetària al mateix temps que la fa més efectiva. Segons alguns acadèmics, però, aquest argument té alguns punts febles que en qüestionen la seva validesa.

Austeritat i creixement – ‘Tortura les dades i et confessaran el que vulguis’


“Torture numbers and they’ll confess to anything”. Una frase de l’autor americà Gregg Easterbrook que resulta bastant adient per resumir la recent polèmica entorn un article dels economistes Carmen M. Reinhart i Kenneth S. Rogoff, d’on s’extreu que el creixement econòmic baixa dràsticament quan el deute públic supera el 90% del PIB. Aquesta declaració, que ha tingut una influència cabdal en les polítiques d’austeritat d’Europa i Estats Units, ha estat posada en entredit per un grup d’economistes que han replicat l’anàlisi i han arribat a una conclusió diferent.

the_abyss_of_inequality_3075151

La desigualtat com a barrera del creixement econòmic?


La creixent desigualtat d’ingressos és considerada actualment com una conseqüència aparentment inevitable i possiblement inseparable de la crisi. Però, i si fos al mateix temps una barrera que estès obstaculitzant el retorn al creixement econòmic?

Diversos economistes apunten a que un dels principals impediments que dificulten el creixement econòmic és la manca d’inversió empresarial. Aquesta, argumenten, és deguda principalment a la pèrdua de competitivitat de les empreses,- relacionada amb l’aparició d’altres mercats amb costos més reduïts- a la incertesa política i econòmica del moment i al deteriorament de les finances públiques (i, en alguns països, a la crisi bancària).

Llenguatge

El llenguatge i la política: economia de mercat o societat de mercat?


Segons el professor de lingüística cognitiva George Lakoff [1], el llenguatge té una importància cabdal en la política. No només ens permet comunicar fets objectius sinó que, i de manera més significativa, serveix per emmarcar, definir i canviar les nostres idees. En paraules de Lakoff, pensar d’una manera diferent requereix parlar d’una manera diferent. Un exemple de la rellevància del llenguatge es pot trobar en l’article de Shayn McCallum al Journal of Social Europe, on es discuteix sobre els termes “economia social de mercat” i “economia mixta democràtica”.

Neuroecon2

eKonofòrum, la nova secció d’eKonomicus


En l’era de la informació trobar respostes a les nostres preguntes sembla més fàcil que mai. Paradoxalment, però, el món ens resulta cada cop més complex.

Aquesta secció neix de la percepció que per entendre aquesta complexitat és tant important trobar respostes com formular-nos preguntes. Preguntes que ens facin repensar el que crèiem que ja sabíem , que generin dubtes i eixamplin els horitzons de respostes.

En altres paraules, aquesta secció no pretén aportar sol·lucions a les infinites qüestions sobre economia i política que ens afecten directament, sinó que, amb un estil informal i dinàmic, pretén plantejar interrogants sobre problemes actuals i crear més debat.

Benvolguts a la nova secció d’eKonofòrum!

caste4lls

Entrevistem a Antoni Castells: cap a on va Europa?


Com hem arribat fins aquí? Cap a on va Europa? eKonomicus ha tingut l’oportunitat d’entrevistar-se amb Antoni Castells, doctor en Economia i catedràtic d’Hisenda Publica de la Universitat de Barcelona, president del consell assessor de la fundació Catalunya Europa i ex-conseller d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya. Des d’una perspectiva europeista, sempre amb esperit crític i constructiu Antoni Castells ens parla sobre la seva visió d’Europa.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 90 other followers