<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	xmlns:georss="http://www.georss.org/georss" xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/"
	>

<channel>
	<title>eKonomicus</title>
	<atom:link href="http://ekonomicus.com/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://ekonomicus.com</link>
	<description>Revista d&#039;economia internacional</description>
	<lastBuildDate>Thu, 26 Jan 2012 08:53:53 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.com/</generator>
<cloud domain='ekonomicus.com' port='80' path='/?rsscloud=notify' registerProcedure='' protocol='http-post' />
<image>
		<url>http://0.gravatar.com/blavatar/89fcbdc3889aab993acfcb7b22524a3a?s=96&#038;d=http%3A%2F%2Fs2.wp.com%2Fi%2Fbuttonw-com.png</url>
		<title>eKonomicus</title>
		<link>http://ekonomicus.com</link>
	</image>
	<atom:link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="http://ekonomicus.com/osd.xml" title="eKonomicus" />
	<atom:link rel='hub' href='http://ekonomicus.com/?pushpress=hub'/>
		<item>
		<title>Els països que compren altres països</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2012/01/25/els-paisos-que-compren-altres-paisos/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2012/01/25/els-paisos-que-compren-altres-paisos/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 25 Jan 2012 07:50:25 +0000</pubDate>
		<dc:creator>gekonomicus</dc:creator>
				<category><![CDATA[- Àfrica]]></category>
		<category><![CDATA[- Internacional]]></category>
		<category><![CDATA[Desenvolupament i desigualtat]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.wordpress.com/?p=2967</guid>
		<description><![CDATA[Els països que compren altres països
 
Els últims anys s’han disparat la compra de terres a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina per part d’empreses i particulars estrangers. Per a la majoria de la població aquests fets són desconeguts i en molts casos no se’ls para molta atenció, perquè se’ls considera aïllats. Però quins han estat els factors que han propiciat aquesta tendència que amenaça ara l’autosupremacia?
 
1.- En la Unió europea (UE), a partir de l’any 2015 serà obligatori l’utilització del 10% de biocombustibles per al transport, fet que ha propiciat la compra de terres a l’Àfrica. (http://www.veterinariossinfronteras.org/news/2010/04/06/0001)
2.- El sistema de producció intensiva d’aliments: grans hectàrees i fèrtils per al conreu també n’és un bon causant.
3.- L’escassetat d’aigua en alguns països del Golf Pèrsic.
4.- L’augment de la població, sobretot en alguns països asiàtics com Corea del Sud (el major comprador a nivell mundial amb 2,3 milions d’hectàrees). (http://www.soitu.es/soitu/2009/03/13/medioambiente/1236957201_533447.html)
5.- La simple especulació per l’escalada de preus.
 
La majoria d’iniciatives per a comprar aquests terrenys, ja siguin persones físiques, empreses ó estats, afirmen que generen llocs de treball a la regió i que només compren terrenys abandonats, però la realitat és que els camperols i camperoles d'Àfrica ó d’Amèrica Llatina es veuen privats del seu principal, i en molts casos, la seva única font de suport de vida, obligant-los a emigrar a les ciutats. I és que Àfrica és, com diuen en castellà, BBB (Bona, Bonica i Barata). Bona terra no contaminada per pesticides i adobs químics, preus increïbles per a milions d'hectàrees de camp cultivable, governs corruptes que accepten posar en perill la seguretat alimentària de la seva població i a més, mà d'obra barata, per no dir regalada, creen un marc perfecte per a aquestes qüestionades negociacions. Trobem nombrosos exemples, entre els que m’agradaria destacar:
-       Etiòpia: On el govern ha ofert tres milions d'hectàrees de la seva terra més fèrtil a països desenvolupats i alguns dels individus més adinerats del món perquè exportin aliments a les seves pròpies poblacions. La dada paradoxal és que en aquest país 13 milions de persones viuen en situació de crisi alimentària, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’Agricultura (FAO per les seves sigles en anglès). Tot i això, ni tan sols les àrees protegides estan fora de perill, com el Santuari de Elefants de Babil, venut en un 87% del seu territori a un inversor europeu.
 
-       Tanzània: On segons la FAO, milers d'agricultors que conreen arròs i blat de moro estan sent expulsats d'extenses àrees de terra fèrtil perquè corporacions occidentals estableixin les seves plantacions de biocombustibles. 
 
-       Zàmbia: El cultiu d'una varietat de figuera, no apte per al consum humà anomenat jatrofa, mostra tal augment de les seves plantacions que nombrosos inversors subscriuen contractes per 30 anys de durada. Aquesta planta s'està conreant també a Togo, Ghana, Senegal, Mali, Costa d'Ivori i Níger. 
 
-       Senegal: Els cultius per a combustibles ocupen avui un lloc destacat en el programa governamental de renovació agrícola d'aquest país. 
-       Ghana: On les grans companyies planegen plantar un milió d'hectàrees de l’anomenada jatrofa amb el suport del govern. El problema de la jatrofa és que no es menja, i per tant, els monocultius de plantes per a biocombustibles tampoc solucionen els problemes d'alimentació de les poblacions locals. Així que el fons la qüestió és que aquesta nova estratègia mundial d'acaparament de terres a l'Àfrica està provocant ja un increment de la inseguretat alimentària al continent i un elevat risc que s'incrementin la pobresa i la fam a la regió.
El responsable del Departament de Medi Ambient i Recursos Naturals de la FAO, Alexander Mueller, subratlla com "Els nous reptes per a la inseguretat alimentària mundial i les inversions globals han de ser abordats a través d'una adequada regulació i amb polítiques agrícoles i alimentàries ben fonamentades. Seria útil desenvolupar directrius per a la governança de la terra, o un codi que reguli les inversions internacionals, amb la finalitat de facilitar la presa de decisions.”
 
Agraïments:
Albert Feliu i Soler
 
Informació Complementària:
 
(1)   Se dispara la compra de tierras en África – Veterinarios sin Fronteras – 06/04/2010
 
http://www.veterinariossinfronteras.org/news/2010/04/06/0001
 
 
(2)   Países asiáticos compran tierras agrícolas por todo el planeta – Soitu – Piedad Martín – 17/03/2009
 
http://www.soitu.es/soitu/2009/03/13/medioambiente/1236957201_533447.html <a href="http://ekonomicus.com/2012/01/25/els-paisos-que-compren-altres-paisos/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2967&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2012/01/25/els-paisos-que-compren-altres-paisos/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>1</slash:comments>
	
		<media:content url="http://1.gravatar.com/avatar/7d77fc7a7519b7206a5103de0d46b2ee?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">gekonomicus</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/chirindu-zambia-240112.jpg" medium="image">
			<media:title type="html">CHIRINDU ZAMBIA 240112</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Salaris mínims a Europa (2012)</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2012/01/17/salaris-minims-a-europa-2012/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2012/01/17/salaris-minims-a-europa-2012/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 17 Jan 2012 12:41:05 +0000</pubDate>
		<dc:creator>mgekonomicus</dc:creator>
				<category><![CDATA[- Europa]]></category>
		<category><![CDATA[Mercat de treball]]></category>
		<category><![CDATA[1.000 euros]]></category>
		<category><![CDATA[2011]]></category>
		<category><![CDATA[2012]]></category>
		<category><![CDATA[Alemanya]]></category>
		<category><![CDATA[Bulgària]]></category>
		<category><![CDATA[conveni laboral]]></category>
		<category><![CDATA[Dinamarca]]></category>
		<category><![CDATA[Espanya]]></category>
		<category><![CDATA[Finlàndia]]></category>
		<category><![CDATA[FMI]]></category>
		<category><![CDATA[Fons Monetari]]></category>
		<category><![CDATA[Grècia]]></category>
		<category><![CDATA[Luxemburg]]></category>
		<category><![CDATA[Mariano Rajoy]]></category>
		<category><![CDATA[Noruega]]></category>
		<category><![CDATA[PIB]]></category>
		<category><![CDATA[PIb per càpita]]></category>
		<category><![CDATA[Portugal]]></category>
		<category><![CDATA[productivitat]]></category>
		<category><![CDATA[Romania]]></category>
		<category><![CDATA[salari mínim]]></category>
		<category><![CDATA[salaris]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.com/?p=2951</guid>
		<description><![CDATA[A partir de l'article d’opinió escrit per Lluis Torrent, a la web United Explanations (www.unitedexplanations.com).

La diferència de salaris entre Bulgària i Luxemburg l’any 2012 se situa a 13,6 punts. Aquesta situació s’explica per factors macroeconòmics com el PIB en valor absolut (el PIB de Luxemburg es 1,15 vegades major que el PIB de Bulgària), i la competitivitat.

Com es pot veure en el gràfic hi ha sis països que superen els 1.000 euros en el salari mínim. De fet, aquests no són els únics països europeus que ho superen ja que hi ha alguns països que no estan inclosos a la mostra, com el cas d’ Alemanya, Dinamarca, Noruega o Finlàndia, ja que no disposen de salari mínim per llei, sinó que funcionen amb acords col·lectius.

D'altra banda, podem observar que hi ha 10 països amb un salari mínim inferior a 400 euros.


Salaris mínims a Europa (Font: Unitedexplanation.org)
Generalment, el salari mínim s’estableix per llei però en algunes ocasions els convenis col·lectius s'usen com un mecanisme per regular la quantitat mínima de diners que un treballador ha de rebre a canvi del seu treball. La quantitat del salari mínim no s'actualitza cada any, i no necessàriament sempre s'augmenta. A Espanya, el nou president del govern, Mariano Rajoy, ja ha revelat la seva intenció de no actualitzar el salari mínim, deixant-ho en el mateix valor que en 2011, com a conseqüència de la crisi econòmica. Aquest no és l'únic país a fer-ho, ja que altres països com Portugal i Grècia han optat per fer el mateix.

Per actualitzar el salari mínim i els convenis col·lectius, els governs han de tenir en compte la inflació i la situació econòmica general. No obstant això, la decisió comporta uns forts efectes polítics. Per exemple, l’any 2011, Romania van augmentar el salari mínim un 11% tot i que la inflació a Romania era del 6%. Pel que fa a Bulgària, l’any 2012 ha augmentat el salari mínim en un 7,6%, tot i que la inflació s'ha mantingut per sota del 5% i les seves perspectives de creixement per part del Fons Monetari Internacional han estat d’un 1,9%.

L'article original es pot consultar a: http://www.unitedexplanations.org/2012/01/10/salarios-minimos-en-europa-2012/ <a href="http://ekonomicus.com/2012/01/17/salaris-minims-a-europa-2012/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2951&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2012/01/17/salaris-minims-a-europa-2012/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>1</slash:comments>
	
		<media:content url="http://1.gravatar.com/avatar/1710bbdce19a88b6250a340a3d4692d4?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mgekonomicus</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/grafic1.jpg" medium="image">
			<media:title type="html">grafic</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Noruega: Mantega, petroli i un fons de pensions: una lliçó d’economia</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2012/01/13/noruega-mantega-petroli-i-un-fons-de-pensions-una-llico-deconomia-2/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2012/01/13/noruega-mantega-petroli-i-un-fons-de-pensions-una-llico-deconomia-2/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 13 Jan 2012 09:44:30 +0000</pubDate>
		<dc:creator>gekonomicus</dc:creator>
				<category><![CDATA[- Europa]]></category>
		<category><![CDATA[Política monetària i fiscal]]></category>
		<category><![CDATA[Relacions internacionals i comerç]]></category>
		<category><![CDATA[Sectors Econòmics]]></category>
		<category><![CDATA[aranzel]]></category>
		<category><![CDATA[aranzels]]></category>
		<category><![CDATA[colbert report]]></category>
		<category><![CDATA[Comerç]]></category>
		<category><![CDATA[divises]]></category>
		<category><![CDATA[exportacions]]></category>
		<category><![CDATA[fons de pensions]]></category>
		<category><![CDATA[Gas]]></category>
		<category><![CDATA[generacions futures]]></category>
		<category><![CDATA[Golf Pèrsic]]></category>
		<category><![CDATA[importacions]]></category>
		<category><![CDATA[indústria noruega]]></category>
		<category><![CDATA[mantega]]></category>
		<category><![CDATA[matèries primeres]]></category>
		<category><![CDATA[mercats de divises]]></category>
		<category><![CDATA[monopoli]]></category>
		<category><![CDATA[Noruega]]></category>
		<category><![CDATA[petroli]]></category>
		<category><![CDATA[problemes climàtics]]></category>
		<category><![CDATA[productes domèstics]]></category>
		<category><![CDATA[recursos naturals]]></category>
		<category><![CDATA[reserves de gas]]></category>
		<category><![CDATA[reserves de petroli]]></category>
		<category><![CDATA[sector agrícola]]></category>
		<category><![CDATA[Tine]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.com/?p=2944</guid>
		<description><![CDATA[1.- Monopoli

Es tracta de quelcom més que una simple crisi d’un determinat producte: la mantega. Darrere d’aquesta absurda història hi ha certes lliçons importants d’economia. Començant per temes comercials, explicarem que Noruega és un país nòrdic amb poca activitat agrícola, degut al seu clima. Afegim, a més, que aquest passat estiu el país nòrdic ha tingut mal temps. És fàcil deduir que aquests factors fan que hi hagi hagut una escassetat de mantegaa nivell nacional. I doncs, si no hi ha suficient mantega com per abastir el mercat noruec, importen d’altres països la resta? Doncs sí, però poca. Per què? El problema és la cooperativa noruega de mantega “Tine”, que en té el monopoli i està deliberadament protegida per l’estat. Abans que ja no quedi mantega al país nòrdic, el govern noruec s’ha afanyat a rebaixar els aranzels a les importacions de mantega, per a que la població en pugui comprar. Els grans productors de mantega a nivell mundial tardaran el seu temps, però acabaran per inundar el mercat noruec, de la mateixa manera que han fet amb Suècia, que ha patit també problemes climàtics. Però abans de considerar que es tracta d’un problema relacionat amb el comerç, ens centrarem en altres raons que han motivat aquesta petita crisi manteguera.

 

2.- El petroli i el gas

És indubtable reconèixer que Noruega s’ha fet rica gràcies a les seves reserves de petroli i gas. Però amb el descobriment d’aquests jaciments també han vingut alguns problemes: una indústria que fa pocs anys comptava amb pocs treballadors, ara és el motor principal de l’economia. El gran volum de les exportacions de recursos naturals fa pujar el valor de la moneda nacional, la corona noruega, i abarateix les importacions, i,per tant, encareix relativament els productes domèstics. Aquests, al ser més cars, fan que la gent tendeixi a comprar altres productes provinents de fora, augmenten les importacions, i per tant, l’economia passa a dependre de l’exterior: de les fluctuacions d’altres monedes,de causes externes i, sobretot, de mercats d’intercanvi que no són el seu propi.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/01/12/noruega-mantega-petroli-i-un-fons-de-pensions-una-llico-d%E2%80%99economia/ <a href="http://ekonomicus.com/2012/01/13/noruega-mantega-petroli-i-un-fons-de-pensions-una-llico-deconomia-2/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2944&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2012/01/13/noruega-mantega-petroli-i-un-fons-de-pensions-una-llico-deconomia-2/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://1.gravatar.com/avatar/7d77fc7a7519b7206a5103de0d46b2ee?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">gekonomicus</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/norwegian_butter.jpg?w=300" medium="image">
			<media:title type="html">Norwegian_butter</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Xipre: on es troba Orient i Occident</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2012/01/09/xipre-on-es-troba-orient-i-occident/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2012/01/09/xipre-on-es-troba-orient-i-occident/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 09 Jan 2012 08:29:41 +0000</pubDate>
		<dc:creator>mgekonomicus</dc:creator>
				<category><![CDATA[- Europa]]></category>
		<category><![CDATA[Relacions internacionals i comerç]]></category>
		<category><![CDATA[ampliació europea]]></category>
		<category><![CDATA[conflicte]]></category>
		<category><![CDATA[Consell Europeu]]></category>
		<category><![CDATA[gas natural]]></category>
		<category><![CDATA[Grècia]]></category>
		<category><![CDATA[Kornelius Korneliou]]></category>
		<category><![CDATA[línea verda]]></category>
		<category><![CDATA[presidència europea]]></category>
		<category><![CDATA[Turquia]]></category>
		<category><![CDATA[Xipre]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.com/?p=2928</guid>
		<description><![CDATA[Il·lustració de Miriam Sugranyes. Al Mar Mediterrani trobem un dels indrets més bonics i amb un dels conflictes més latents del sud d’Europa. Aquest conflicte és una conseqüència més de l’històric enfrontament entre l’Europa clàssica, la grega, i l’Àsia més &#8230; <a href="http://ekonomicus.com/2012/01/09/xipre-on-es-troba-orient-i-occident/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2928&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2012/01/09/xipre-on-es-troba-orient-i-occident/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>5</slash:comments>
	
		<media:content url="http://1.gravatar.com/avatar/1710bbdce19a88b6250a340a3d4692d4?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mgekonomicus</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/ekonomicus_xipremiriamsugranyes1.jpg" medium="image">
			<media:title type="html">ekonomicus_xipremiriamsugranyes</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Qui creus que ha estat la persona/institució/moviment més rellevant a nivell politico-econòmic del 2011?</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2012/01/05/qui-creus-que-ha-estat-la-personainstituciomoviment-mes-rellevant-a-nivell-politico-economic-del-2011/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2012/01/05/qui-creus-que-ha-estat-la-personainstituciomoviment-mes-rellevant-a-nivell-politico-economic-del-2011/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 05 Jan 2012 13:08:20 +0000</pubDate>
		<dc:creator>gekonomicus</dc:creator>
				<category><![CDATA[Varis]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.com/?p=2925</guid>
		<description><![CDATA[A través del Facebook us preguntem:

Qui creus que ha estat la persona/institució/moviment més rellevant a nivell politico-econòmic del 2011?

 http://www.facebook.com/questions/319402731427220/ <a href="http://ekonomicus.com/2012/01/05/qui-creus-que-ha-estat-la-personainstituciomoviment-mes-rellevant-a-nivell-politico-economic-del-2011/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2925&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2012/01/05/qui-creus-que-ha-estat-la-personainstituciomoviment-mes-rellevant-a-nivell-politico-economic-del-2011/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://1.gravatar.com/avatar/7d77fc7a7519b7206a5103de0d46b2ee?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">gekonomicus</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Només un projecte comú pot salvar Europa</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2012/01/03/nomes-un-projecte-comu-pot-salvar-europa/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2012/01/03/nomes-un-projecte-comu-pot-salvar-europa/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 03 Jan 2012 17:14:20 +0000</pubDate>
		<dc:creator>mborr</dc:creator>
				<category><![CDATA[Connexió Brussel·les]]></category>
		<category><![CDATA[Angela Merkel]]></category>
		<category><![CDATA[BCE]]></category>
		<category><![CDATA[CEPS]]></category>
		<category><![CDATA[CER]]></category>
		<category><![CDATA[Comissió Europea]]></category>
		<category><![CDATA[crisi del deute sobirà]]></category>
		<category><![CDATA[crisi econòmica]]></category>
		<category><![CDATA[Daniel Gros]]></category>
		<category><![CDATA[David Cameron]]></category>
		<category><![CDATA[Dèficit Públic]]></category>
		<category><![CDATA[Euro]]></category>
		<category><![CDATA[eurobons]]></category>
		<category><![CDATA[Javier Andrés]]></category>
		<category><![CDATA[Jean Monnet]]></category>
		<category><![CDATA[Joseph Stiglitz]]></category>
		<category><![CDATA[Marco Annunziata]]></category>
		<category><![CDATA[Nicolas Sarkozy]]></category>
		<category><![CDATA[Paul Krugman]]></category>
		<category><![CDATA[Simon Tilford]]></category>
		<category><![CDATA[Unió Europea]]></category>
		<category><![CDATA[Unió fiscal]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.com/?p=2883</guid>
		<description><![CDATA[El dia 9 de desembre els caps d’Estat de la UE es van reunir per enèsima vegada amb la determinació d’acabar amb les múltiples crisis que amenacen Europa: crisi financera, de deute sobirà, crisi de confiança, de valors&#8230; moltes crisis &#8230; <a href="http://ekonomicus.com/2012/01/03/nomes-un-projecte-comu-pot-salvar-europa/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2883&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2012/01/03/nomes-un-projecte-comu-pot-salvar-europa/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>1</slash:comments>
	
		<media:content url="http://1.gravatar.com/avatar/d9be45669ca2cf272e7fd76a0edeed86?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">mborr</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2011/07/connexio_brusels.jpg?w=500&#38;h=84&#38;h=84" medium="image">
			<media:title type="html">connexio_brusels</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/quadre-1.png?w=300" medium="image">
			<media:title type="html">quadre 1</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/quadre-2.png?w=300" medium="image">
			<media:title type="html">quadre 2</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/imagen-11.jpg?w=150" medium="image">
			<media:title type="html">imagen 1</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/merkel-sarkozy-300x200.jpg?w=150" medium="image">
			<media:title type="html">merkel-sarkozy-300x200</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/jean-monnet.jpg?w=177" medium="image">
			<media:title type="html">jean monnet</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Pujen els preus de peatges, gas, segells i impost d’hidrocarburs</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2012/01/02/pujen-els-preus-de-peatges-gas-segells-i-impost-dhidrocarburs/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2012/01/02/pujen-els-preus-de-peatges-gas-segells-i-impost-dhidrocarburs/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 02 Jan 2012 13:48:49 +0000</pubDate>
		<dc:creator>gekonomicus</dc:creator>
				<category><![CDATA[- Europa]]></category>
		<category><![CDATA[Creixement econòmic]]></category>
		<category><![CDATA[Política monetària i fiscal]]></category>
		<category><![CDATA[butà]]></category>
		<category><![CDATA[Correus]]></category>
		<category><![CDATA[Energia i Turisme]]></category>
		<category><![CDATA[Espanya]]></category>
		<category><![CDATA[funcionaris]]></category>
		<category><![CDATA[Gas]]></category>
		<category><![CDATA[hidrocarburs]]></category>
		<category><![CDATA[Impost de la Renda de les Persones Físiques]]></category>
		<category><![CDATA[impost hidrocarburs]]></category>
		<category><![CDATA[IRPF]]></category>
		<category><![CDATA[José Manuel Soria]]></category>
		<category><![CDATA[llum]]></category>
		<category><![CDATA[Miguel Sebastián]]></category>
		<category><![CDATA[Ministeri d'Indústria]]></category>
		<category><![CDATA[peatge]]></category>
		<category><![CDATA[Renfe]]></category>
		<category><![CDATA[salari mínim]]></category>
		<category><![CDATA[segells]]></category>
		<category><![CDATA[transport de passatgers]]></category>
		<category><![CDATA[TUR]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.com/?p=2869</guid>
		<description><![CDATA[Les tarifes d’alguns serveis estatals com les hipoteques, el gas, els peatges i les tarifes de Correus tornen a pujar a partir d'aquest diumenge 1 de gener encara que Espanya segueix immersa en la crisi econòmica i que les empreses i el Govern segueixen apel•lant a la moderació i congelació salarial com a recepta per a fer front al dèficit estatal. Malgrat aquestes pujades, es congelen els preus de la llum i el butà. El sou dels funcionaris i el salari mínim també es veuràn congelats i s'incrementen pensions i alguns impostos, com l’Impost a la Renda de les Persones Físiques (IRPF). A continuació analitzem el detall d’aquestes pujades:

Els peatges

Pugen un 3,2% de mitjana les tarifes per als peatges de les autopistes de les 27 carreteres que controla l'Administració central i encara estan pendents de quantificar la variació de les tarifes de Renfe i del transport de passatgers per carretera de llarga distància.

El gas

A la partida de subministraments energètics, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Energia sí que ha detallat les seves decisions per al primer trimestre de l'any, en el qual només pujarà el gas. Des del primer dia de l'any els consumidors de gas natural acollits a tarifa regulada, uns 3 milions, veuran incrementada la seva factura un 0,5% de mitjana. Aquest increment suposarà, segons Indústria, una pujada de la factura trimestral per a un consumidor tipus de 0,57 euros. En concret, la TUR 1, una llar que utilitza el gas natural només per l'aigua calenta, augmenta un 0,9% i la TUR 2, llars amb aigua calenta i calefacció, puja un 0,3%. Per contra, el Govern ha optat per mantenir la tarifa elèctrica d'últim recurs (TUR), a la qual s'acullen uns 20 milions de consumidors, i la bombona de butà, amb uns 7 milions de clients, i que seguirà costant 15,09 euros. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha optat per mantenir els preus abans de fer una revisió completa dels costos del sistema elèctric i buscar solucions per aturar el voluminós dèficit de tarifa, que ja supera els 22.000 milions. Al març, es tornaran a revisar totes les tarifes energètiques.

Impost d’hidrocarburs

L'impost d'hidrocarburs, per la seva banda, s'incrementarà en 2,8 cèntims d'euros per litre per als transportistes professionals, tant de viatgers com de mercaderies, a partir de l'1 de gener, el que, segons les seves dades, els suposarà un augment de la fiscalitat del 9,27%.

Correus

El preu dels segells pujarà un 2,86% per a l'enviament nacional de cartes i targetes postals normalitzades i de fins a 20 grams de pes, quan passarà a costar 0,36 euros, enfront als 0,35 euros actuals. L'encariment d'aquest segell, el més utilitzat, serà així una mica superior a la inflació (2,4%) i en línia amb el registrat l'any passat, també d'un cèntim d'euro.
 <a href="http://ekonomicus.com/2012/01/02/pujen-els-preus-de-peatges-gas-segells-i-impost-dhidrocarburs/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2869&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2012/01/02/pujen-els-preus-de-peatges-gas-segells-i-impost-dhidrocarburs/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://1.gravatar.com/avatar/7d77fc7a7519b7206a5103de0d46b2ee?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">gekonomicus</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2012/01/jose-manuel-soria-nou-ministre.jpg" medium="image">
			<media:title type="html">El nou ministre d&#039;Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria (esquerra), recull la cartera ministerial de mans del seu antecessor, Miguel Sebastián (dreta). - font:EFE</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Durban (II): Les negociacions i el Fons Verd del Clima</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2011/12/28/durban-ii-les-negociacions-i-el-fons-verd-del-clima/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2011/12/28/durban-ii-les-negociacions-i-el-fons-verd-del-clima/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 28 Dec 2011 12:53:19 +0000</pubDate>
		<dc:creator>gekonomicus</dc:creator>
				<category><![CDATA[- Internacional]]></category>
		<category><![CDATA[Desenvolupament i desigualtat]]></category>
		<category><![CDATA[2009]]></category>
		<category><![CDATA[2011]]></category>
		<category><![CDATA[2020]]></category>
		<category><![CDATA[atlas of pollution]]></category>
		<category><![CDATA[Índia]]></category>
		<category><![CDATA[Bolívia]]></category>
		<category><![CDATA[Brussel·les]]></category>
		<category><![CDATA[canvi climàtic]]></category>
		<category><![CDATA[cimera de Durban]]></category>
		<category><![CDATA[co2]]></category>
		<category><![CDATA[CO2 Emissions from fuel combustion]]></category>
		<category><![CDATA[Consell Europeu]]></category>
		<category><![CDATA[Copenhaguen]]></category>
		<category><![CDATA[EEUU]]></category>
		<category><![CDATA[escalfament]]></category>
		<category><![CDATA[Estats Units]]></category>
		<category><![CDATA[Europa de l'Est]]></category>
		<category><![CDATA[Fons Verd del Clima]]></category>
		<category><![CDATA[Greenpeace]]></category>
		<category><![CDATA[Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climatico]]></category>
		<category><![CDATA[IEA]]></category>
		<category><![CDATA[International Energy Agency]]></category>
		<category><![CDATA[International Energy Outlook]]></category>
		<category><![CDATA[Kyoto]]></category>
		<category><![CDATA[lluita contra el canvi climàtic]]></category>
		<category><![CDATA[Mèxic]]></category>
		<category><![CDATA[Nicholas Stern]]></category>
		<category><![CDATA[Pacífic]]></category>
		<category><![CDATA[Panell Intergubernamental del Canvi Cimàtic]]></category>
		<category><![CDATA[pollution]]></category>
		<category><![CDATA[UE]]></category>
		<category><![CDATA[Unió Europea]]></category>
		<category><![CDATA[Veneçuela]]></category>
		<category><![CDATA[Xina]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.com/?p=2838</guid>
		<description><![CDATA[Continuació de l’article Conseqüencies de la XVII cimera per al clima de Durban (I)

En les cimeres per al clima qualsevol país pot posar objeccions al text i evitar tot pacte, perquè les coses s’aproven per aclamació i pot passar com a Copenhaguen el 2009, on l’oposició de Bolívia i Veneçuela va impedir que l’assemblea fes seu el text que havien pactat els Estats Units (EEUU), la Xina, l’Índia, la UE, Mèxic i els petits estats-illa del Pacífic. Ara es tracta d’alguna cosa infinitament més complexa: aplicar retallades a tots els grans emissors, inclosos països en desenvolupament i amb milions de pobres que, amb raó, reclamen el seu dret a crèixer i fer-ho en una escala molt més gran. Com va declarar a Durban l’economista Nicholas Stern, “Si de veritat el món vol limitar la concentració de CO2 a l’atmosfera en 450 parts per milió, el que segons el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic podria impedir que l’escalfament pugés més de dos graus, el món ha de retallar les emissions per habitant entre set i vuit vegades”. La veritat és que aconseguir això és política i tecnològicament descomunal. Fer-ho en un món en què els tractats multilaterals són cada vegada més rars, amb una crisi econòmica inabastable i amb una opinió pública cada vegada menys preocupada per l’escalfament, sembla avui només un somni.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/12/28/durban-ii-les-negociacions-i-el-fons-verd-del-clima/ <a href="http://ekonomicus.com/2011/12/28/durban-ii-les-negociacions-i-el-fons-verd-del-clima/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2838&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2011/12/28/durban-ii-les-negociacions-i-el-fons-verd-del-clima/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://1.gravatar.com/avatar/7d77fc7a7519b7206a5103de0d46b2ee?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">gekonomicus</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2011/12/atlas-of-pollution3.jpg?w=1024" medium="image">
			<media:title type="html">atlas of pollution#3</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Llengües eKonòmiques</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2011/12/27/llengues-ekonomiques-2/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2011/12/27/llengues-ekonomiques-2/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 27 Dec 2011 00:03:47 +0000</pubDate>
		<dc:creator>R.Ekonomicus</dc:creator>
				<category><![CDATA[Varis]]></category>
		<category><![CDATA[economia]]></category>
		<category><![CDATA[entreteniment]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.com/?p=2831</guid>
		<description><![CDATA[A principis de desembre us proposàvem un petit entreteniment, en forma de mots encreuats: les Llengües eKonòmiques. Després d'uns dies de marge, publiquem les respostes. Algunes més fàcils, altres més complicades, però totes amagaven idees que estan en boca de molta gent i molts mitjans de comunicació. Us en heu sortit? <a href="http://ekonomicus.com/2011/12/27/llengues-ekonomiques-2/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2831&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2011/12/27/llengues-ekonomiques-2/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://0.gravatar.com/avatar/4f647d2f1f920ac014b0f5ac3b563584?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">R.Ekonomicus</media:title>
		</media:content>

		<media:content url="http://ekonomicus.files.wordpress.com/2011/12/mots-encreuats_resolt.png" medium="image">
			<media:title type="html">Mots encreuats_resolt eKonomicus</media:title>
		</media:content>
	</item>
		<item>
		<title>Conseqüencies de la XVII cimera per al clima de Durban</title>
		<link>http://ekonomicus.com/2011/12/25/consequencies-de-la-xvii-cimera-per-al-clima-de-durban-i/</link>
		<comments>http://ekonomicus.com/2011/12/25/consequencies-de-la-xvii-cimera-per-al-clima-de-durban-i/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 25 Dec 2011 10:55:50 +0000</pubDate>
		<dc:creator>gekonomicus</dc:creator>
				<category><![CDATA[- Internacional]]></category>
		<category><![CDATA[Desenvolupament i desigualtat]]></category>
		<category><![CDATA[canvi climàtic]]></category>
		<category><![CDATA[carboni]]></category>
		<category><![CDATA[co2]]></category>
		<category><![CDATA[Durban]]></category>
		<category><![CDATA[gasos d'efecte hivernacle]]></category>
		<category><![CDATA[Medi Ambient]]></category>
		<category><![CDATA[mercat de drets d'emissió]]></category>
		<category><![CDATA[països en vies de desenvolupament]]></category>
		<category><![CDATA[Protocol de Kyoto]]></category>
		<category><![CDATA[sostenibilitat]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://ekonomicus.com/?p=2822</guid>
		<description><![CDATA[La XVII cimera per al clima celebrada a Durban (Sud-àfrica) ja s’ha acabat. Amb la seva conclusió ens preguntem si és realista pensar que aquest sistema, en el qual negocien els ministres de Medi Ambient, pugui arribar a aconseguir un tractat que revolucioni el sistema energètic i el transport per abandonar els combustibles fòssils i retallar les emissions?

JA ES VA FER UN PAS EL 1997, A KYOTO, PERÒ LLAVORS ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS NOMÉS ES VAN COMPROMETRE A REDUIR UN 5% LES SEVES EMISSIONS EN EL PERÍODE 2008-2012 RESPECTE AL 1990. DES D’ALESHORES, LES EMISSIONS MUNDIALS HAN CRESCUT UN 49%, I EL NOU KYOTO COBRIRÀ ENCARA MENYS PERCENTATGE D’EMISSIONS, UN 15% EN EL MILLOR DELS CASOS.”

 

Per aconseguir que el 1997 un país com Rússia, dels majors contaminants del globus, rubiquéssin el text, es va afegir un punt que servís de pastanaga, una contrapartida sucosa que li fes veure amb bons ulls la resta de compromisos: la possibilitat de vendre a tercers països els seus excedents de drets d’emissió. Amb això es crearen els anomenats “bons de carboni”. El protocol fixava per a cada país uns límits de gasos nocius que podrien alliberar a l’atmosfera i, si es rebaixaven les seves exigències, podrien mercadejar amb aquests romanents. La clau és que Kyoto va fer servir de referència les emissions de l’any 1990, quan la indústria soviètica, altament contaminant, embrutava els cels del planeta. Però durant la dècada dels 1990 tot aquest poder industrial va morir o va limitar la seva capacitat de danyar l’atmosfera amb escassos canvis, provocant una falsa caiguda de les seves emissions. El fet d’haver creat aquests drets d’emissions ha fet que a través dels anys un país com per exemple Letònia pugui presumir d’haver reduït les seves emissions de CO2 en un 478%, i que aquest excedent li suposi importants ingressos en el mercat de bons de carboni. Si ens fixem en els següents de la llista de països que més han retallat les emissions d’aquest gas trobem: Estònia (73%), Lituània (71%), Rússia (66%), Finlàndia, Bielorússia, Romania (64%) i Ucraïna (60%): Tots països de l’est i ex-Repúbliques Soviètiques, exceptuant Romania. És conegut per exemple, que Espanya ha comprat tones de CO2 a diversos d’aquests països en diverses ocasions per intentar complir amb els seus acords de reducció d’emissions compromesos per Kyoto.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/12/22/consequencies-de-la-xvii-cimera-per-al-clima-de-durban-i/ <a href="http://ekonomicus.com/2011/12/25/consequencies-de-la-xvii-cimera-per-al-clima-de-durban-i/">Continua llegint <span class="meta-nav">&#8594;</span></a><img alt="" border="0" src="http://stats.wordpress.com/b.gif?host=ekonomicus.com&amp;blog=11174217&amp;post=2822&amp;subd=ekonomicus&amp;ref=&amp;feed=1" width="1" height="1" />]]></description>
		<wfw:commentRss>http://ekonomicus.com/2011/12/25/consequencies-de-la-xvii-cimera-per-al-clima-de-durban-i/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
	
		<media:content url="http://1.gravatar.com/avatar/7d77fc7a7519b7206a5103de0d46b2ee?s=96&#38;d=&#38;r=G" medium="image">
			<media:title type="html">gekonomicus</media:title>
		</media:content>
	</item>
	</channel>
</rss>
