Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘- Àfrica’

truck-Nothern-corridor

Una resposta més liberal (però no del tot) al problema de les taronges de Botswana


A principis de la setmana passada, publicàvem a eKonomicus un article sobre la decisió de Botswana de prohibir la importació de productes alimentaris. Per resumir-ho en poques paraules, aquest país africà serveix d’excusa per a observar com alguns governs decideixen restringir el comerç de certs productes amb l’objectiu de protegir l’economia nacional. Efectivament, el lliure comerç pot ser vist per a alguns polítics com un risc per a la seva economia més que una oportunitat -i això és debatible. Si hi ha quelcom que defensem a eKonomicus és la diversitat d’opinions en economia i la necessitat de considerar múltiples marcs conceptuals que poden arribar a ser contradictoris per a diferents problemes. Fins i tot creem debat i ens repliquem entre nosaltres, com en aquest cas.

mariabjorkvall.blogg.se

La paradoxa africana: origen i final de l’alta tecnologia


En les últimes dècades les noves tecnologies han revolucionat la vida quotidiana dels països desenvolupats. La majoria de la població del món occidental disposa d’ordinador, telèfon mòbil o televisió, situació que contrasta amb la resta del món. Una manera d’observar la distribució geogràfica de l’ús d’aquestes tecnologies és analitzant el percentatge d’usuaris que utilitzen Internet. Com es pot observar al gràfic següent i segons dades de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU- Sigles en anglès) Camerún i Índia son els paísos que presenten uns percentatges menors. En canvi Europa i Estats Units són els que presenten valors més alts.

No obstant, és curiós com les noves tecnologies no existirien sense l’Àfrica. Els components essencials que permeten el seu funcionament neixen i moren al continent més pobre del planeta.

Les inversiona a l'Àfrica. Font gràfica: africanfederation.net

Les inversions xineses – Especial Etiòpia (II)


Dins d’Àfrica, el model econòmic d’Etiòpia era i és encara força singular. Es tracta d’un capitalisme proteccionista, on l’estat manté el control del sector de les telecomunicacions i prohibeix l’entrada als bancs estrangers. Aquest tipus d’enfocament econòmic li va fer guanyar a Meles l’afinitat de la Xina. Entitats bancàries i empreses d’aquest gegant asiàtic van finançar la construcció de carreteres i preses etíops[1]. I segons un informe del Fons Monetari Internacional, les firmes xineses són atretes per la mà d’obra barata etíop, les grans porcions de terra i un creixent mercat de consumidors de 94 milions d’habitants.

Rio+20: un món més sostenible?


Aquest dimecres passat va començar a Rio de Janeiro (Brasil) la Conferència de l’ONU (Organització de les Nacions Unides) per al Desenvolupament Sostenible: Rio +20. En la ronda final de negociacions hi ha divisió entre diversos grups de països. I és que molts d’ells estan afectats per la crisi econòmica mundial i es resisteixen a assumir compromisos financers, mentre els “menys desenvolupats” defensen la creació d’un fons multilateral. El fons hauria d’estar dotat amb prop de 30.000 milions de dòlars l’any per finançar projectes de desenvolupament sostenible, principalment en nacions en vies de desenvolupament. El més important, però encara està en entredit: quins països faran aportacions a aquest fons i com s’implamentarà? El G77, integrat actualment per 130 països i que agrupa a gairebé tot Amèrica Llatina, Àfrica i les nacions del sud d’Àsia, s’ha associat en bloc a la Xina per negociar durant els díes que duren la Conferència.

Luiz Figueiredo, negociador de Brasil, va informar que la proposta del G-77 més la Xina és ara analitzada pels diversos grups en la seva tercera i última ronda de negociacions preparatòria de la cimera de caps d’Estat i de govern i que finalitzarà el proper dimecres 20 de juny. Figueiredo va desestimar les diferències de criteri que va considerar “normals” en una conferència d’aquest tipus. “Hi haurà parts que requereixin més esforç que d’altres”, va sostenir el delegat brasiler en comparar aquesta cita de la setmana amb la que va tenir lloc 20 anys enrere, també a Rio de Janeiro, coneguda com Eco 92: “Tots els somnis que teníem fa dues dècades continuen vius, però tenim més informacions que en aquella època per la pràctica i la ciència i, per tant, estem en millors condicions de reaccionar”, va afegir.
L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/06/16/rio20-un-mon-mes-sostenible/

Els països que compren altres països


Els països que compren altres països

Els últims anys s’han disparat la compra de terres a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina per part d’empreses i particulars estrangers. Per a la majoria de la població aquests fets són desconeguts i en molts casos no se’ls para molta atenció, perquè se’ls considera aïllats. Però quins han estat els factors que han propiciat aquesta tendència que amenaça ara l’autosupremacia?

1.- En la Unió europea (UE), a partir de l’any 2015 serà obligatori l’utilització del 10% de biocombustibles per al transport, fet que ha propiciat la compra de terres a l’Àfrica. (http://www.veterinariossinfronteras.org/news/2010/04/06/0001)
2.- El sistema de producció intensiva d’aliments: grans hectàrees i fèrtils per al conreu també n’és un bon causant.
3.- L’escassetat d’aigua en alguns països del Golf Pèrsic.
4.- L’augment de la població, sobretot en alguns països asiàtics com Corea del Sud (el major comprador a nivell mundial amb 2,3 milions d’hectàrees). (http://www.soitu.es/soitu/2009/03/13/medioambiente/1236957201_533447.html)
5.- La simple especulació per l’escalada de preus.

La majoria d’iniciatives per a comprar aquests terrenys, ja siguin persones físiques, empreses ó estats, afirmen que generen llocs de treball a la regió i que només compren terrenys abandonats, però la realitat és que els camperols i camperoles d’Àfrica ó d’Amèrica Llatina es veuen privats del seu principal, i en molts casos, la seva única font de suport de vida, obligant-los a emigrar a les ciutats. I és que Àfrica és, com diuen en castellà, BBB (Bona, Bonica i Barata). Bona terra no contaminada per pesticides i adobs químics, preus increïbles per a milions d’hectàrees de camp cultivable, governs corruptes que accepten posar en perill la seguretat alimentària de la seva població i a més, mà d’obra barata, per no dir regalada, creen un marc perfecte per a aquestes qüestionades negociacions. Trobem nombrosos exemples, entre els que m’agradaria destacar:
- Etiòpia: On el govern ha ofert tres milions d’hectàrees de la seva terra més fèrtil a països desenvolupats i alguns dels individus més adinerats del món perquè exportin aliments a les seves pròpies poblacions. La dada paradoxal és que en aquest país 13 milions de persones viuen en situació de crisi alimentària, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’Agricultura (FAO per les seves sigles en anglès). Tot i això, ni tan sols les àrees protegides estan fora de perill, com el Santuari de Elefants de Babil, venut en un 87% del seu territori a un inversor europeu.

- Tanzània: On segons la FAO, milers d’agricultors que conreen arròs i blat de moro estan sent expulsats d’extenses àrees de terra fèrtil perquè corporacions occidentals estableixin les seves plantacions de biocombustibles.

- Zàmbia: El cultiu d’una varietat de figuera, no apte per al consum humà anomenat jatrofa, mostra tal augment de les seves plantacions que nombrosos inversors subscriuen contractes per 30 anys de durada. Aquesta planta s’està conreant també a Togo, Ghana, Senegal, Mali, Costa d’Ivori i Níger.

- Senegal: Els cultius per a combustibles ocupen avui un lloc destacat en el programa governamental de renovació agrícola d’aquest país.
- Ghana: On les grans companyies planegen plantar un milió d’hectàrees de l’anomenada jatrofa amb el suport del govern. El problema de la jatrofa és que no es menja, i per tant, els monocultius de plantes per a biocombustibles tampoc solucionen els problemes d’alimentació de les poblacions locals. Així que el fons la qüestió és que aquesta nova estratègia mundial d’acaparament de terres a l’Àfrica està provocant ja un increment de la inseguretat alimentària al continent i un elevat risc que s’incrementin la pobresa i la fam a la regió.
El responsable del Departament de Medi Ambient i Recursos Naturals de la FAO, Alexander Mueller, subratlla com “Els nous reptes per a la inseguretat alimentària mundial i les inversions globals han de ser abordats a través d’una adequada regulació i amb polítiques agrícoles i alimentàries ben fonamentades. Seria útil desenvolupar directrius per a la governança de la terra, o un codi que reguli les inversions internacionals, amb la finalitat de facilitar la presa de decisions.”

Agraïments:
Albert Feliu i Soler

Informació Complementària:

(1) Se dispara la compra de tierras en África – Veterinarios sin Fronteras – 06/04/2010

http://www.veterinariossinfronteras.org/news/2010/04/06/0001

(2) Países asiáticos compran tierras agrícolas por todo el planeta – Soitu – Piedad Martín – 17/03/2009

http://www.soitu.es/soitu/2009/03/13/medioambiente/1236957201_533447.html

Les propostes oblidades de Hong Kong 2005


Ja fa gairebé sis anys que en la reunió ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Hong Kong, se’ls va assegurar a molts països en víes de desenvolupament (PVD) que els seus productes industrials podrien ingressar als mercats de les nacions riques lliures d’impostos i de quotes. A més, per als quatre productors de cotó més pobres de l’Àfrica occidental: Benín, Mali, Txad i Burkina Faso, se’ls va prometre que es retallarien els subsidis cotoners dels països rics, especialment els dels Estats Units, que distorsionen el mercat internacional i juntament amb Brasil ocasionaren una “guerra” per al control d’aquest mercat el mes d’abril de l’any passat. Les negociacions comercials de Doha van començar el 2001 amb l’objectiu dereduir les barreres comercials internacionals. Però això no ha estat així. Als “daridra narayans”, terme encunyat per Mahatma Gandhi per a definir als “més miserables”, del règim comercial mundial se’ls va assegurar una i una altra vegada que les seves demandes serien tractades en cada reunió ministerial. Lamentablement, hi ha seriosos dubtes que aquestes promeses siguin ateses en la vuitena reunió ministerial de l’OMC el proper mes de desembre.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/10/25/les-propostes-oblidades-de-hong-kong-2005/

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 90 other followers