Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘divises’

Noruega: Mantega, petroli i un fons de pensions: una lliçó d’economia


1.- Monopoli

Es tracta de quelcom més que una simple crisi d’un determinat producte: la mantega. Darrere d’aquesta absurda història hi ha certes lliçons importants d’economia. Començant per temes comercials, explicarem que Noruega és un país nòrdic amb poca activitat agrícola, degut al seu clima. Afegim, a més, que aquest passat estiu el país nòrdic ha tingut mal temps. És fàcil deduir que aquests factors fan que hi hagi hagut una escassetat de mantegaa nivell nacional. I doncs, si no hi ha suficient mantega com per abastir el mercat noruec, importen d’altres països la resta? Doncs sí, però poca. Per què? El problema és la cooperativa noruega de mantega “Tine”, que en té el monopoli i està deliberadament protegida per l’estat. Abans que ja no quedi mantega al país nòrdic, el govern noruec s’ha afanyat a rebaixar els aranzels a les importacions de mantega, per a que la població en pugui comprar. Els grans productors de mantega a nivell mundial tardaran el seu temps, però acabaran per inundar el mercat noruec, de la mateixa manera que han fet amb Suècia, que ha patit també problemes climàtics. Però abans de considerar que es tracta d’un problema relacionat amb el comerç, ens centrarem en altres raons que han motivat aquesta petita crisi manteguera.

2.- El petroli i el gas

És indubtable reconèixer que Noruega s’ha fet rica gràcies a les seves reserves de petroli i gas. Però amb el descobriment d’aquests jaciments també han vingut alguns problemes: una indústria que fa pocs anys comptava amb pocs treballadors, ara és el motor principal de l’economia. El gran volum de les exportacions de recursos naturals fa pujar el valor de la moneda nacional, la corona noruega, i abarateix les importacions, i,per tant, encareix relativament els productes domèstics. Aquests, al ser més cars, fan que la gent tendeixi a comprar altres productes provinents de fora, augmenten les importacions, i per tant, l’economia passa a dependre de l’exterior: de les fluctuacions d’altres monedes,de causes externes i, sobretot, de mercats d’intercanvi que no són el seu propi.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/01/12/noruega-mantega-petroli-i-un-fons-de-pensions-una-llico-d%E2%80%99economia/

FMI publica la composició en divises de les reserves monetàries: Dòlar i Euro perden proporció


Segons ha informat avui mateix el Fons Monetari Internacional, les reserves mundials de divises (les que acostumen a acumular i gestionar els bancs centrals dels diversos països) han reduït la seva proporció d’euros i dòlars i ha augmentat el pes d’altres divises, sobretot el yen i els dòlars canadencs i australians. El FMI és l’organisme internacional amb la responsabilitat de ser el prestatari d’últim recurs, és a dir, transferir liquiditat en qualsevol divisa oficial a aquells països que així ho sol•licitin.

Per això, el control que aplica sobre les diferents divises que composen les reserves de cada Banc Central revesteix d’important rellevància. I en aquest cas, és destacable com aquest primer quadrimestre de 2010 la proporció de reserves mundials materialitzades en dòlars ha passat del 62.2% al 61.5%, el valor més baix en un dècada. Tot i això, encara queda totalment clar que la principal divisa al món és la moneda nord-americana. En segon lloc, i també en disminució relativa, es troba l’euro, amb un 27.2% (a finals de 2009 aquesta relació es trobava al 27.3%). Les reserves totals conegudes i identificades estan valorades en 4.6 bilions, tot i que l’FMI estima que en total puguin arribar a superar els 8 bilions (la Xina, per exemple, no declara les seves reserves oficials).

Per tant, tot i que amb relativa cautela, el FMI ha afirmat que els Bancs Centrals comencen a diversificar la seva cartera de divises, usualment molt enfocada a la possessió i acumulació de dòlars. El volum catalogat com “altres reserves mundials” ha passat del 3.1% al 3.7%.

Aquest reporting desenvolupat per l’FMI, de periodicitat quadrimestral, s’emmarca dins el que es coneix com COFER (Composició en divises de les reserves internacionals oficials; de l’anglès Currency composition of official foreign exchange reserves). Les dades relatives al primer quadrimestre de 2010 s’han fet públiques avui mateix 30 de juny.

Possibilitats de canvi en la divisa forta

Des dels darrers anys, nombroses veus tant d’economistes rellevants com dels mateixos polítics estan reclamant accions per disminuir el predomini del dòlar en aquest àmbit, ja que es suposa que una millor diversificació hauria de ser més positiva a nivell mundial que una excessiva concentració i dependència en una única moneda. En aquest sentit, el president de Rússia, Dmitri Medvedev ha reclamat fortament la creació d’una divisa supranacional amb l’objectiu de desviar rellevància del dòlar; en el seu defecte, també reclama un major ús i confiança en el ruble rus.

Aquesta crida de Medvedev no acostuma a ser ignorada. Recentment, la Xina i els països exportadors de petroli (que valoren aquest producte indissociablement en dòlars degut a la manca d’una alternativa factible) semblen mostrar-se d’acord en la necessitat de realitzar aquest canvi a mig termini.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 91 other followers