Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘retallades’

the_abyss_of_inequality_3075151

La desigualtat com a barrera del creixement econòmic?


La creixent desigualtat d’ingressos és considerada actualment com una conseqüència aparentment inevitable i possiblement inseparable de la crisi. Però, i si fos al mateix temps una barrera que estès obstaculitzant el retorn al creixement econòmic?

Diversos economistes apunten a que un dels principals impediments que dificulten el creixement econòmic és la manca d’inversió empresarial. Aquesta, argumenten, és deguda principalment a la pèrdua de competitivitat de les empreses,- relacionada amb l’aparició d’altres mercats amb costos més reduïts- a la incertesa política i econòmica del moment i al deteriorament de les finances públiques (i, en alguns països, a la crisi bancària).

Males previsions per al Regne Unit


George Osborne, ministre de finances britànic, ha pogut anunciar, in extremis, que el Regne Unit evitarà la recessió i que la seva estratègia fiscal va pel bon camí. Tot i això, s’ha vist obligat a abandonar la seva aspiració d’acabar amb el dèficit estructural en una sola legislatura. A curt termini, el desenllaç de la crisi de l’eurozona determinarà si Osborne ha de revisar els seus plans. L’Oficina de Responsabilitat Fiscal (OBR per les seves sigles en anglès), l’àrbitre fiscal i analista oficial britànic, pinta un panorama ombrívol. El creixement per aquest any es fixa en el 0,9%, davant la previsió del 1,7% al març, els càlculs per al 2012 s’han retallat del 2,5% al ​​0,7%. Les previsions de creixement trimestral de l’OBR mostren que la recessió s’evitarà per un marge molt estret: el producte interior brut es contraurà un 0,1% en el quart trimestre del 2011 i creixerà un 0,1% el primer i segon trimestres del 2012. La crisi de l’eurozona encara podria tirar per terra aquestes prediccions, ja que un estudi del banc suís UBS va rebaixar la seva previsió al -0,1%. Per la seva banda, el deute net tocarà sostre en en 78% del PIB el 2014 o 2015, 7,5 punts percentuals més del projectat. Els préstecs s’han revisat a l’alça en 111.000 milions de lliures (129.000 milions d’euros) i el dèficit estructural no s’eliminarà fins al 2016 o 2017, dos anys després del que el ministre Osborne esperava. I això només s’aconsegueix gràcies a l’anunci del Govern de retallades de despeses entre 2015 i 2017 similars als de la política actual, i del 0,9% anual en termes reals. Altres canvis polítics anunciats dimarts no tindràn influència fiscal fins al 2015.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/12/05/males-previsions-per-al-regne-unit/

El què, el perquè i el com ens afecta una elevada prima de risc


Què és la prima de risc?

La prima de risc de l’estat espanyol cavalca amb força i no para des del mes de maig de l’any passat. Però, què és la prima de risc? Surt pràcticament cada dia a les notícies, però dubto que fins hi tot el presentador de l’informatiu en tingui una idea clara i concisa del que és. La prima de risc espanyola és la diferència entre el tipus d’interès que paguen els bons emesos per l’estat espanyol i els tipus d’interès que paguen els bons alemanys. El bo escollit per obtenir aquesta dada és el de 10 anys i com acabem de dir, el bo de referència és l’alemany. Així doncs, per exemple, si Espanya emet avui deute a 10 anys a un comprador a un interès anual d’un 7% i Alemanya ho fa a un2%, la diferència és d’un 5% (7-2=5), el que és el mateix, 500 punts bàsics (5%).

Perquè es parla tant de la prima de risc?

Es sol dir que la prima de risc d’un país mesura la confiança que es té en l’economia d’aquest, i per tant, el tipus d’interès i la prima de risc, el diferencial, n’és un bon indicador. D’aquesta manera un elevat tipus d’interès, cas espanyol, significarà que els inversors desconfien d’aquella economia, mentre que es considerarà com a segura a aquella amb baixos tipus d’interès, cas alemany.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/11/28/el-que-el-perque-i-el-com-ens-afecta-una-elevada-prima-de-risc/#more-536

En quin sentit la ‘Grècia post-rescat’ avança d’acord als mandats de la UE i el FMI?


Portugal es va convertir fa poc en el tercer país de la zona Euro en rebre l’assistència financera del Fons Monetari Internacional (FMI) i de la resta de socis europeus amb moneda única, el que ha pres el nom de ‘rescat’. Les polítiques post-rescat que ara haurà d’aplicar el nou executiu portuguès no seran ni senzilles ni benvingudes, res en comparació a les que fins ara s’han aplicat. I, sobretot, aquestes polítiques no es decidiran a Lisboa sinó a l’eix Washington-Brussel·les-Berlín. En aquest sentit, Grècia representa una bona vara de mesura per analitzar què implica això.

Gairebé un any després de ser rescatada, Grècia està fent els deures -duríssims- que li van ser manats. No tots, però “va progressant en direcció a l’objectiu de situar l’economia cap a un creixement sostenible a partir d’impulsar la competitivitat, enfortir l’estabilitat del sector financer i assegurar unes finances públiques sòlides”, segons clama la nota de premsa difosa pel Fons Monetari Internacional (FMI) el passat 14 de març.

Aquell mateix dia, tècnics del FMI van completar la revisió de la situació econòmica del país amb bona nota, fet que permet a les autoritats del país rebre el quart desemborsament (4.100 milions d’euros sobre un total de 110.000 milions) del rescat financer al que es van comprometre el FMI i la Unió Europea (UE) el 9 de maig de 2010. En el document que resumeix aquesta revisió, semblant a una espècie d’auditoria macro i microeconòmica, els tècnics liderats per Ajai Chopra s’han mostrat impressionats de com s’ha acomplert la primera fase de l’ajust econòmic, ja que s’ha aconseguit reduir el dèficit fiscal d’un 15,5% del PIB a un 9,5% en tan poc temps. La factura social, però, ha estat molt alta, com ho demostra el fet que per assolir aquest objectiu s’han hagut d’aplicar mesures equivalents, ni més ni menys, que a un 8% del PIB.

Ajust fiscal i estabilitat macroeconòmica, premisses bàsiques del pla a mig termini del FMI

Tot i la necessitat de seguir dissenyant profundes reformes a Grècia, el govern de Papandreu ha aconseguit certs èxits, segons el FMI: “els nivells de producció es mantenen a prop dels nivells previstes, la inflació subjacent es manté baixa, els costos laborals unitaris s’estan reduint, i un ajust fiscal important està en camí”. Conclouen els tècnics què, “en general, certa estabilització ha estat assolida”.

Com es tradueix això? Doncs que el Producte Interior Brut ha continuat disminuint. Però s’ha pogut mantenir al ritme decreixent esperat (-4,5% al 2010) gràcies, segons el FMI, a aquesta major estabilitat econòmica després del rescat. D’altra banda, les retallades de sous al sector públic sembla que s’han traslladat també al sector privat, impulsades alhora per una pitjor condició del món laboral (atur al 13%) i alguna tímida reforma al mercat de treball. Per últim, al mateix temps s’està assolint un ajust fiscal (és a dir, un ajust entre els ingressos i despeses del sector públic) gràcies a retallades importants en les pensions, augment dels impostos i a que no s’ha executat tot el pressupost públic del 2010 que estava aprovat pel Parlament.

D’altra banda, per aprofundir les reformes en aquelles àrees on encara no s’hi ha destinat prou esforços, el FMI està en procés de completar (sempre, en principi, en diàleg amb les autoritats públiques gregues) el disseny del que anomena ‘pla de reforma fiscal a mig termini’. Aquest pla busca redoblar esforços en el control de la despesa pública, sobretot a nivell local, a més d’ampliar l’abast del procés de privatització d’empreses públiques i de venda d’actius immobles en mans dels diferents nivells de govern. Els recursos financers generats haurien de ser utilitzats per reduir deute públic a punt de vèncer, segons clama el pla de reforma. També hi ha lloc per reformes estructurals a sectors clau com serien les indústries exportadores i el turisme. Tot plegat contribuiria a millorar la situació macroeconòmica del país i permetria desencallar la situació d’un sector bancari i financer excessivament endeutat i paralitzat. Les entitats financeres podran recapitalitzar-se més fàcilment i guanyar en solvència.

En definitiva, totes les polítiques impulsades a la Grècia del post-rescat són socialment difícils de pair. Són les conseqüències de veure’s obligat a perdre i cedir la sobirania econòmica en favor dels propis creditors, aquells que impulsaran reformes per tornar el país a la via de creixement. Encara romandrà sense quedar del tot clar si ho faran amb l’objectiu primordial de recuperar l’estat del benestar o simplement per permetre que el país pugui retornar el deute als creditors privats i als països veïns. Dos coses sempre complicades d’harmonitzar, vistes les experiències del FMI.

El Regne Unit té llestes les primeres retallades fiscals en tan sols dos setmanes de govern


Els mercats financers de Londres estan encara nerviosos i segueixen inestables; el Regne Unit acumula un dels dèficits fiscals més profunds d’entre les majors economies de la Unió Europea. Però en només dues setmanes de govern, conservadors i liberal-demòcrates han aconseguit acordar i llençar un paquet urgent de mesures per retallar part d’aquest dèficit en la balança de comptes. Fins i tot la Reina d’Anglaterra ho ha ratificat ja públicament des de Westminster.

Aquests primers passos per lluitar contra el dèficit suposaran un estalvi de 6.250 milions de lliures esterlines per les arques de l’Estat, quantitat que suposa el 0.4% del Producte Interior Brut (PIB) britànic. Tot i això, gairebé no sembla un efecte gaire considerable comparat amb el dèficit total, que per exemple va ascendir fins als 156.000 milions de lliures durant el 2009. Això va representar el 11.5% sobre el PIB. Per tant, el que queda clar és que no seran les úniques accions que aquesta coalició Cameron-Clegg impulsaran en aquest àmbit.

Les retallades pressupostàries anunciades aquesta setmana per George Osborne, ministre d’Hisenda, i David Laws, cap de la secretaria del Tresor (conservador i liberal-demòcrata respectivament), es centren bàsicament en millorar l’eficiència en el funcionament dels Ministeris i departaments governamentals. Les principals reduccions provenen dels següents punts:

- 1.700 milions de lliures de la paralització de projectes d’obra pública i renegociació dels pagaments a grans proveïdors.
- 1.150 milions de lliures de reducció de despeses discrecionals, com serien l’encàrrec d’informes, consultories i desplaçaments de funcionaris.
- 1.170 milions de lliures provinents de l’estalvi en entitats locals, que s’espera que adoptin mesures semblants a les del govern de Cameron.

Tot i l’elevat dèficit fiscal, sobretot comparat amb altres països europeus, és remarcable que el Regne Unit no es vegi com un risc de la mateixa manera que sí ho és Grècia, Portugal o Espanya. De totes maneres, aquesta ràpida decisió s’ha vist motivada, tal com han reconegut Osborne i Laws, a “assegurar als mercats financers que som seriosos pel que fa a la reducció del dèficit”. Certament, el poder financer de la city de Londres s’havia posicionat des de bon començament per un govern de majoria absoluta per temor a que una coalició massa dèbil no aconseguís dur a terme les mesures necessàries per reduir l’impacte de la crisi.

Tal com quedava reflectit, s’espera que al llarg de l’any i de la legislatura es vagin succeint decisions sobre la política fiscal. De moment es coneixen dos moments importants a aquest respecte: per un cantó, el proper mes de juny es coneixeran noves retallades que s’incorporaran al primer pressupost “d’emergència” de David Cameron. Per un altre cantó, a la tardor s’anunciaran els resultats d’una revisió profunda de les partides pressupostàries actuals amb l’objectiu de poder assignar més eficientment les properes retallades necessàries pel país, segons afirmen els dos partits.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 91 other followers