El BCE es fixa en l’enorme dèficit públic de Grècia
Grècia va llançar el dijous un ambiciós pla triennal per reduir el seu enorme dèficit pressupostari, però no va aconseguir convèncer els mercats financers de que pugui dur a terme les retallades i acabar amb la seva crisi fiscal.
Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu, va comentar que Grècia, al igual que els quinze països restants de l’Eurozona, no ha de comptar amb un tractament especial per part de l’autoritat monetària per sortir de la crisi.
Just unes hores després d’haver fet la seva declaració, el govern grec presentà el seu Pla d’Estabilitat a Brussel.les per sobrepassar la greu crisi en què està immers el país. Després de la reunió del consell de govern del BCE, Trichet els va instar a que “facin la seva feina i prenguin les decisions correctes”.
George Papandreou, primer ministre grec
Recordem que l’executiu del primer grec, George Papandreou, s’havia arribat a plantejar la possibiliat de sortir de l’euro per a sanejar les seves finances públiques i pel fet d’haver falsejat les dades econòmiques enviades a Brusel·les, però finalment es va desestimar aquesta possibilitat.
Concretament, el projecte es centra en reduir el dèficit públic del 12,5% del producte interior brut (PIB) previst per al 2009 al 2,8% el 2012, un salt vertiginós del qual dubten molts experts, i just dues dècimes per sota del que fixa el Pla d’Estabilitat i Creixement (un 3%) dels països de la zona Euro. «Els esforços dels tres propers anys seran decisius per a la destinació del país. Els objectius són assolibles i podrem aconseguir-ho », va assegurar Papandreou, que va afegir que la retallada del dèficit es farà via reducció de despeses.
La recuperació d’Europa
Trichet, va sostenir que tot i que l’economia europea ha sortit de la recessió, la recuperació podria ser “caòtica” i inconsistent. Va afegir a més, que era important per a l’economia global, mantenir un dólar fort.
Com era de preveure per a la majoria de mercats, el president de l’autoritat monetària europea va deixar estable el tipus d’interès en l’1% i garantir així una política monetària expansiva, degut a l’absència de tensions inflacionistes, la fragilitat de la recuperació econòmica i les grans incerteses que encara dominen el panorama financer global.
Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu
L’únic risc inflacionista que es percep a l’horitzó pot ser l’augment del preu del petroli, que ha doblat el seu cost en un any, així com algunes matèries primeres, ja que l’escàs consum que es registra manté a ratlla la resta dels preus.
Recordem que a l’Eurozona, a part de Grècia hi ha altres països europeus amb forts desequilibris pressupostàris, tals com: Irlanda, Portugal ó la mateixa Espanya, als quals Trichet va fer referència tot indicant-los a fer reformes en la bona direcció, tal i com ha fet Irlanda (va comentar).
El sector bancari
Pel que fa al sector bancari, Trichet va dir que els actius tòxics seguien sent una preocupació, encara que va afegir que el problema més important eren les pèrdues addicionals acumulades com a resultat de la crisi econòmica i la necessitat de fer provisions ó emetre accions per millorar els deteriorats balanços dels bancs.
Sembla, però que el sector bancari és encara una mica recel·lós alhora de concedir crèdits, ja que l’estratègia del BCE no està aconseguit la normalització total del mercat creditici i la concessió de préstecs a les empreses es manté sota mínims en tota la zona euro.
eKonomicus 
2 Responses to “El BCE es fixa en l’enorme dèficit públic de Grècia”
[…] del passat mes de gener (article Ekonomicus del 16 de gener) passat en que el BCE es fixà en l’enorme dèficit públic grec, que encara no s’havia acabat […]
[…] passat mes de gener (article eKonomicus) el BCE es fixà en l’enorme dèficit públic grec, que encara no s’havia acabat de trobar una […]