Una mirada independent a l'economia internacional

La crisi d’Islàndia

L’estat actual de l’economia islandesa és el següent: caiguda del PIB d’un 8% el 2009, alta inflació (10,9% – setembre 2009), caiguda del tipus de canvi (d’unes 70 corones islandeses per dòlar el 2007 a 119 corones islandeses per dòlar actualment), el consum ha caigut en picat i un atur del 8% (xifra preocupant si es té en compte l’1% d’abans de la crisi).

Biografia d’una crisi

Els anys 80, Islàndia era una economia pràcticament autàrquica, que depenia en gran mesura dels seus recursos naturals, exportant peix majoritàriament. El fet d’entrar a l’espai econòmic europeu el 1994 facilità molt el comerç amb Europa i fou una de les claus per l’enorme creixement que experimentà el país els anys noranta.

Fou llavors, el 1999, quan l’economia passà de centrar-se en l’exportació de matèries primeres en enfocar-se en el sector financer. Concretament, l’estat deixar gran llibertat d’actuació (“laissez faire”) als bancs i en privatitzà tres, tot des regulant el sistema financer. Aquestes entitats es llençaren a la compra de diverses empreses europees, finançades principalment per crèdits. És de ressaltar, que a part de les entitats bancàries, també foren moltes empreses i famílies les que participaren de l’eufòria creditícia. El nivell dels actius dels bancs en aquells moments arribà a multiplicar per 10 el PIB islandès. Fins que l’actual crisi financera els esborra del mapa i amb tots ells, també el país.

Posteriorment, l’estat tampoc ha pogut injectar suficients diners a l’economia per a mantenir-la sana, degut al petit nombre de contribuents. És per això, que ja s’ha demanat ajuda al FMI i a alguns països escandinaus.

S’especula que un dels factors claus d’aquest enorme desastre va ser que empreses encarregades de donar qualificacions de solvència (en aquest cas Moody’s), donaren la màxima qualificació (AAA) a la banca islandesa el 2007, fet que propicià l’arribada massiva d’inversors estrangers.

Protesta a Reykjavík contra el referèndum que vol fer el govern

Els principals països que acudiren al diner fàcil d’Islàndia, foren sobretot el Regne Unit i Holanda i, ara per ara, els principals perjudicats de la crisi del país. Tant els governs holandès com britànic exigeixen compensacions i és per aquest fet que el govern islandès sotmetrà a referèndum la proposta de pagar entre tots els islandesos les compensacions que ha originat la crisi. L’embolic i enuig dels islandesos és monumental, al veure’s com a pagadors dels excessos que han tingut els bancs i els inversors estrangers.

L’entrada a la UE

Amb tot això, es complica molt la possible entrada d’Islàndia a la UE, sobretot per les desavinences amb Holanda i el Regne Unit. De tota manera, molts islandesos veuen aquesta possible entrada com una altre possible via d’escapament d’aquesta crisi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS