Una mirada independent a l'economia internacional

La Comissió Europea tutelarà el Pacte d’Estabilitat de Grècia

L’economia grega està passant per serioses dificultats [articles dels dies 16/01 i 23/01], tals com: enorme dèficit públic, pèrdua de competitivitat i dependència del finançament exterior.

Pla de Reducció del Dèficit Grec per als propers anys

Com ja varem apuntar, el govern grec, per tal de disminuir de forma dràstica el dèficit ha plantejat l’emissió de bons, la reducció de la despesa i l’augment dels ingressos fiscals. Aquest dèficit s’hauria de reduir del 12,7% al 2,8% en tres anys. Concretament l’any 2010 s’hauria de situar en el 8,7% i el 2011 en el 5,6%, per tal d’arribar el 2012 al 2,8%. Recordem que s’han fixat com a objectiu el 2,8% degut al Pacte d’Estabilitat signat pels països de la zona Euro, en el que es comprometien a no superar el 3% de Dèficit Públic.

D’aquesta manera, el comissari europeu, Joaquín Almunia, va aprovar el programa d’estabilitat proposat pel govern grec. En una decisió sense precedents, Brussel·les qualifica el programa de “ambiciós” i “factible” i ha posat sota la seva tutela l’economia grega, que a la pràctica deixa Atenes a un pas de perdre la seva sobirania pressupostària. D’aquesta manera, el comissari creu que no serà necessària l’intervenció del FMI.

Joaquín Almunia durant la roda de premsa

El principal problema al que s’enfronta l’economia grega, per tant, és la pèrdua de confiança dels mercats, els quals proporcionen la major part del finançament a l’economia. Recordem que en els últims mesos el diferencial del bo grec amb el bo alemany ha augmentat un enorme 3%  [article del 23/01].

Amb data límit el 16 de Març, Grècia ha de trametre a la Comissió Europea un primer informe amb el calendari del programa de reformes. Al Maig, un altre sobre la seva posada en marxa.  I a partir d’aquesta data, es compromet a informar trimestralment a Brussel·les sobre l’estat dels seus comptes.

Recordem que el govern grec va falsificar els seus comptes, i que això també ha estat motiu de polèmica al país hel·lènic i sanció per part de la Comissió Europea.

El Pla d’Estabilitat del govern grec

Com ja hem apuntat, per disminuir el dèficit, Atenes preveu l’emissió de bons, la reducció de la despesa i l’augment d’ingressos fiscals. Aquesta reducció de la despesa segurament vindrà acompanyada d’una reducció salarial i una reforma del sistema de pensions, fet que ja ha suposat l’oposició frontal de sindicats.

També s’apunta a un canvi del sistema sanitari grec, reforma del sector del transport de passatgers i mercaderies i del mercat de l’energia.
Pel que fa al sector financer, es preveu una major regulació, com per exemple l’exposició d’aquests a actius dubtosos.
A més, Brussel·les ja ha demanat l’eliminació de les exempcions fiscals, una millor lluita contra el frau, i un augment dels impostos del tabac i l’alcohol, que suposarien uns 1.000 milions d’Euros més a les arques de l’estat. I pel que fa a l’administració pública grega, es demana una retallada del nombre de funcionaris i de les indemnitzacions en l’administració. També es preveu una congelació del 10% de les partides de cada ministeri.

Degut a tots aquests factors, els funcionaris d’Hisenda i Duanes ja han anunciat una vaga de 2 dies.

Carolo Papulias, president de Grècia

Ahir mateix també, Carolo Papulias va ser reescollit com a president de Grècia per un període de 5 anys, després d’una votació parlamentària en la qual el polític de 80 anys va obtenir el suport de 266 dels 300 legisladors.
Papulias va ser l’únic candidat sotmès a votació i va obtenir el suport dels escons del partit governant Pasok i dels principals partits de l’oposició.

Justament després de ser reelegit, Papulias va cridar a l’unitat nacional per passar aquest període de crisi i la recomanació de no fer manifestacions. Recordem que apart de la vaga anunciada pels funcionaris públics, des de fa unes 3 setmanes agricultors grecs tallen la principal via de comunicació amb Bulgària.

Les recomanacions de l’FMI

A través del seu economista en cap, Olivier Blanchard, l’FMI va recomanar a Grècia, Portugal i Espanya fer sacrificis necessaris, tals com una reducció salarial.

L’euro flaqueja davant el dòlar
Degut a aquests problemes econòmics grecs i als d’Espanya i Portugal, l’euro va perdre valor respecte el dòlar i es va situar en els 1,39 dòlars, disminuint un 0,34%. Davant les notícies de la Comissió Europea, molts inversors es van “refugiar” en el bitllet verd.
En aquesta apreciació de dòlar també hi han jugat un paper clau les dades de creixement de l’industria de serveis dels EEUU i una menor retallada de llocs de treball del que s’esperava.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS