Una mirada independent a l'economia internacional

Punt de partida per la nova estratègia econòmica de la Unió Europea (I)

Aquest proper 11 de febrer de 2010 està prevista la celebració d’una reunió informal de caps d’Estats europeus en que es discutirà “a fons” l’economia i que servirà com a base per la pròxima cimera d’Estats de la Unió Europea al març. Aquesta propera cimera serà l’acte en que es presentarà el nou pla econòmic que els Estats membres hauran de dur a terme durant els propers 10 anys, fins al 2020, i que substituirà a la vigent Agenda de Lisboa.

Sens dubte, el debat d’aquesta setmana a Brussel·les estarà centrat en com desenvolupar les polítiques més adequades tant a nivell estatal com de la pròpia Unió Europea per poder sortir de la crisi econòmica, tornar a crear llocs de treball i tornar-se a posicionar com una economia ben conjuntada i amb poder de decisió en el panorama internacional. Aquest és un rol que han començat a perdre.

Els dos presidents de la Unió EuropeaEstà previst que la major part dels esforços es concentrin en assentar les bases de la regulació que impedeixi repetir els errors comesos, tal com ha emfatitzat la presidència rotativa de la institució que ara recau en Espanya: caldrà posar-se d’acord en les directives de supervisió financera en els àmbits macro (funcionament dels mercats, sobretot els financers i de crèdit) i micro (comportament dels bancs, empreses i institucions, inclosos els governs). En aquest sentit, tot sembla indicar que s’acabarà d’aprovar la creació de tres guardians o òrgans de supervisió a nivell europeu, a més d’un quart òrgan que vigili els riscos presos per les economies.

A més, vistos els problemes que recentment afecten a la cotització de l’euro i la confiança que això genera als mercats financers, es planteja com a necessari una demostració d’unió entorn de la moneda i dels països que són diana de les pressions financeres, com són Grècia, Portugal i Espanya. Està prevista una declaració conjunta, l’abast de la qual encara no es coneix.

En l’àmbit de la política econòmica, la presidència espanyola ha senyalat diversos eixos que els Estats hauran d’impulsar d’aquí al 2020: desenvolupar noves tecnologies verdes, continuar el procés d’orientar la formació tècnica a les necessitats de sectors econòmics i impulsar més l’àmbit de la recerca.

A més de noves institucions transversals, més poder per les institucions europees

Serà la primera cimera en que hi hagi dualitat de poder en la representació de la UE: caldrà veure com es coordinen la presidència rotativa espanyola de la Unió amb la nova figura del president del Consell Europeu, que recau en Herman Van Rompuy. Per la seva part, Espanya ha perseverat en nombroses ocasions que una Unió Europea més unida política i econòmicament és el model que permetrà la regió sortir de la crisi; en aquest sentit estan recolzats per un Sarkozy que també opta per augmentar les competències i poder de la Comissió Europea en favor d’una “família europea” que permeti ajudar als seus membres, segons declaracions d’un portaveu del govern a París.

El principal problema, però, és que actualment l’èxit o fracàs d’aquestes estratègies a nivell europeu recauen, en el fons, en la voluntat dels governs nacionals.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS