Dissenyat el pla de retirada d’estímuls fiscals per part de la Fed
Els mercats sempre es mouen en funció de senyals: consumidors i productors prenen les senyals de preus com a indicadors per adequar l’oferta i la demanda. En els mercats financers, oferents i demandants funcionen pràcticament igual: les notícies econòmiques (i polítiques) d’arreu del món i, sobretot, els senyals donats per les institucions econòmiques més significatives marquen el ritme i la tendència de l’economia.
En aquest sentit, el missatge provinent de la Reserva Federal dels Estats Units és el que pot arribar a marcar un punt d’inflexió en els mercats. I això és el que ha deixat entendre Ben Bernanke, el president de la Fed, en la seva primera compareixença la setmana passada, desprès de ser reelegit: “En un moment donat, la Reserva Federal haurà d’ajustar les condicions financeres” (At some point the Federal Reserve will need to tighten financial conditions, en anglès). Les expectatives llençades són molt determinants.
L’enfocament que dona la Fed al pla de per acabar amb les mesures d’estímul fiscal s’escapa de les accions tradicionals, consistents en augmentar els tipus d’interès de referència pels mercats financers. Al contrari, tot sembla indicar que no es procedirà a un ràpid increment d’aquests degut, en primer lloc, a l’excés d’oferta monetària de que disposa el sistema bancari i que fa difícil controlar-la amb els instruments típics, i en segon lloc, a la delicada situació encara dels mercats hipotecaris. Una de els estratègies elegides passa per un mecanisme més innovador: elevar el tipus d’interès que la Reserva Federal paga pels dipòsits bancaris en que les entitats privades tenen dipositats els seus fons, uns comptes bancaris a la mateixa Fed.
D’aquesta manera, es podria retirar ràpidament l’ingent balanç de dòlars actualment disponible als mercats financers i que va ser injectat per la Fed l’any passat. Augmentant aquest tipus d’interès, els bancs generalment no proveiran nous fons al mercat a un interès menor al que poden obtenir sense riscs mantenint els diners dipositats a la Fed. A més, Bernanke també va avisar que es contemplaven altres instruments alternatius amb aquest mateix objectiu; com sempre, tot es realitzarà al seu moment i de manera pausada.
Conseqüències per Europa, per descomptat
Més aviat o més tard, els mecanismes de transferència provocaran que els efectes que aquesta decisió tinguin als Estats Units (tant l’anunci de la mesura com l’aplicació de la mesura) acabin traspassant l’Atlàntic i influeixin en l’evolució econòmica de la Unió Europea. Tal com es pot comprovar al gràfic on es mostra l’evolució dels tipus d’interès als Estats Units i a la Unió Europea, el Banc Central Europeu sempre ha acabat prenent la mateixa acció que la Fed degut als forts lligams entre les dos economies.
Hauria de ser desitjable que tant Espanya com la resta de països europeus que actualment estan passant per greus problemes fiscals i laborals puguin encarrilar l’economia cap a una major estabilització abans de que Jean-Claude Trichet ordeni l’augment dels tipus d’interès a la Zona Euro.
Text íntegre de l’anunci de Ben Bernanke del 10 de Febrer 2010:
http://www.federalreserve.gov/newsevents/testimony/bernanke20100210a.htm
eKonomicus 
One Response to “Dissenyat el pla de retirada d’estímuls fiscals per part de la Fed”
El gráfico con los tipos de interés de la Fed y el BCE es esclarecedor. El desfase de año y pico entre las medidas que toman ambos bancos explica, en mi opinión, por qué en España se saldrá más tarde de la crisis que en EEUU. La FED empezó antes a enfriar la burbuja (subir los tipos) y también empezó antes a amortiguar la recesión (bajar los tipos).