Una mirada independent a l'economia internacional

Hongria supera la suspensió de pagaments i podria arribar a un dèficit raonable

Hongria ha aconseguit assolir uns nivell de credibilitat i sostenibilitat financera notables en un moment en que les expectatives a Europa estan sota mínims. Així ho suggereix el propi govern hongarès i el Fons Monetari Internacional, qui a finals de 2008 va haver de prestar diners a aquest país, al límit de la suspensió de pagaments (el que en anglès coneixen com a bailout). En aquest pla de rescat s’havien fixat diversos objectius econòmics, entre ells frenar la devaluació de la moneda hongaresa, el forint, i reduir el dèficit fiscal que aleshores era superior al 5%.

Durant aquests darrers mesos, gràcies a l’ajuda econòmica rebuda i a les polítiques aplicades pel govern, s’ha pogut frenar la caiguda del forint i estabilitzar-la en un punt que el FMI creu òptim donada la conjuntura internacional actual. Alhora, l’objectiu d’un dèficit del pressupost públic del 3.8% pel 2010 sembla molt assequible, tot i que requerirà de noves mesures fiscals de cara al 2011, com per exemple augmentar l’edat de jubilació per limitar la despesa en pensions.

Tot en conjunt, ha animat al govern hongarès a renunciar a part del préstec que li va concedir el FMI per finançar el deute públic i, en canvi, a obtenir-lo dels mercats de deute internacionals. Aquests seran més favorables a deixar nous fons gràcies a la millora en la confiança en Hongria.

Aquesta notícia arriba en un moment clau per la recuperació de la regió; la consolidació fiscal es presenta actualment com a factor determinant per a tranquil·litzar els mercats i recuperar la confiança de tots els agents econòmics. No només és significatiu per reduir la dependència de finançament extern, sinó que també permet, d’una banda, que el Banc Central recuperi les seves funcions centrades en el manteniment d’una inflació baixa i estable i, d’altra banda, atreure de nou capital estranger que inverteixi en deutes nominats en la moneda nacional, signe inequívoc de recuperació.

Tot i això, hi ha crítiques a aquests fets. L’OECD posa en dubte la capacitat de l’actual govern hongarès de centre-esquerra, sota índexs de popularitat mínims, per continuar retallant la despesa pública aquest any i el pròxim, tal com marquen els objectius. A més, el partit de centre-dreta a l’oposició, i principal candidat a guanyar les eleccions d’aquest proper abril, el Fidesz, acusa al govern d’amagar algunes partides de despesa, ja que segons els seus càlculs s’estaria parlant d’un dèficit previst del 5.7% al 2010, força lluny del valor òptim pels mercats.

Hongria va ser el primer país de la UE en rebre ajuda econòmica internacional

La crisi hongaresa de finals del 2008 va causar un petit terratrèmol a les institucions europees, ja que la seva magnitud amenaçava no només de desestabilitzar internament el país sinó d’estendre’s a les altres economies fora de la zona Euro, degut a la debilitat de les seves monedes.

El govern d’Hongria va anunciar que no podia fer front al servei del deute a curt termini que havia contret. Aquest anunci va esclatar als mercats financers provocant una massiva fugida de capitals. Això, alhora, es transfereix al mercat de divises mitjançant un excés d’oferta del forint hongarès, fet que va provocar l’enfonsament de la seva cotització, tal com es pot apreciar al gràfic.

Tot plegat, encara que es van avalar les polítiques dutes a terme fins al moment per lluitar contra la crisis, va requerir l’urgent intervenció de les institucions financeres internacionals, amb el Fons Monetari al capdavant: un préstec oficial al govern per valor de 20.000 milions d’euros (un 62.5% provinent del FMI, un 32.5% de la Unió Europea i un 5% del Banc Mundial). En aquest sentit, el FMI (que també va prestar diners a Ucraïna, Islàndia i Pakistan) va recuperar la seva tradicional i originària figura de prestamista d’última instància, és a dir, aquella institució que presta diners a aquells governs a qui ningú més vol prestar.

Advertisements

4 Responses to “Hongria supera la suspensió de pagaments i podria arribar a un dèficit raonable”

  1. R.Ekonomicus

    Cal afegir, en relació als objectius que va marcar el FMI i tal com apareix als mitjans de comunicació, que s’exigeix també la reducció del pes de l’Estat a l’economia. Això no deixa de sorprendre, i no només perquè el FMI porti anys exigint sempre el mateix per poder optar a rebre crèdits (i que ha causat tanta desigualtat a altres parts del món), sinó per la pròpia naturalesa d’Hongria.

    Sent crítics: fa 20 anys, l’Estat gestionaba el 100% de l’economia; era un país del bloc soviètic. Actualment, i amb dades del 2008, la despesa de l’Estat tot just arriba al 30%!! És una de les economies europees amb menys presència de l’Estat en el PIB, que és l’indicador que es sol usar. Alemanya, Regne Unit i França superen el 55%, Espanya es sitúa entorn al 45%… només economies de l’est, com Polònia i gràcies a descomunals processos de privatització, baixen del 20%.

    En fi, nota crítica.

    Font de les dades: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/index.html

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS