Una mirada independent a l'economia internacional

Majors sancions econòmiques per evitar un Iran nuclear?

Des dels passats comicis al Iran de l’estiu de 2009, que es van saldar en un frau segons els equips d’observadors internacionals, les recurrents protestes ciutadanes pels carrers de la capital són vistes com una escletxa en la que la diplomàcia internacional pot actuar amb la finalitat de contribuir a desestabilitzar el règim de Mahmud Ahmadineyad. L’objectiu, és clar, és evitar que el règim teocràtic actual aconsegueixi la capacitat per produir la bomba atòmica. A la premsa internacional, cada cop són més comuns els posicionaments per part d’analistes, grups de pressió o think-tanks en favor de dos possibles estratègies pel país: sancions econòmiques més dures o passar a l’acció militar.

Actualment, l’aplicació de les sancions s’han centrat en dificultar al màxim la capacitat de finançament dels bancs iranians i dels consorcis empresarials de la Guardia Revolucionària, el moviment islàmic en que centra el seu poder Ahmadineyad i l’aiatol·là Khamenei. Aquesta és la via a la que sempre han donat suport els governs europeus i a la que Obama s’hi ha sumat des de que va arribar al poder. Si bé és cert que contribueix a empitjorar la situació econòmica al Iran, ja de per sí complicada degut a la pèssima gestió dels ingressos petroliers per part del govern, tot sembla indicar que un indicador tan clar com són els fluxos d’inversió estrangera directa al país no s’han vist afectats: durant l’any 2008 van ascendir a 905 milions de dòlars, tan sols un 2% menys del nivell que va assolir al 2005, durant l’últim any de mandat del reformista Muhammad Jatami, tal com es veu al gràfic. A més, tampoc hi ha evidència d’un canvi d’actitud per part del règim actual.

El punt d’inflexió de la diplomàcia contra Iran sembla ser l’extensió de les sancions a un sector en que els iranians, i també els europeus, hi tenen molt a perdre: les importacions de gasolina i petroli refinat, juntament amb el negoci de les assegurances lligat a aquest sector. Tot i ser un important productor de petroli, Iran manca de la capacitat per poder refinar-lo i convertir-lo en combustible i ha d’importar el 40% de la gasolina consumida, la qual està fortament subvencionada. Els efectes econòmics poden ser molt negatius ja que aquest producte és de vital importància, com en qualsevol altra economia; però també és cert que hi ha molts interessos empresarials estrangers en aquest comerç.

Les operacions d’importació de gasolina al Iran estan gestionades per empreses europees, a destacar BP, Vitol, Shell o Total. Com que els carregaments en vaixell no arriben als ports iranians sense una correcta assegurança, les asseguradores noruegues, britàniques i alemanyes controlen bona part del negoci també, encapçalades per Lloyd’s, Munich Re i Allianz (tot i que les darreres han anunciat l’aturada de les seves operacions al país). Aquest és un factor determinant que explicaria perquè tradicionalment els principals mandataris europeus s’han mostrat reticents a endurir fins a aquest extrem les mesures contra Iran. En cas que la legislació sobre sancions al comerç de petroli refinat i les assegurances sigui acordada pels països occidentals, les possibilitats de fer negoci deixaran d’existir en la seva gran majoria i les empreses es veuran obligades a retirar el capital i les inversions en un sector clau d’Iran.

Però tot i que darrerament els líders europeus han expressat la voluntat d’atacar aquest punt dèbil de l’economia iraniana, l’èxit final no està només en convèncer als europeus de que tenen més a guanyar que no a perdre, sinó en aconseguir el suport de la Xina en aquesta causa. La Xina i Iran tenen necessitats mútues que podrien portar a formar una aliança consistent: Iran s’està convertint en un dels principals proveïdors de petroli cru i gas al gegant asiàtic, que necessita satisfer la seva creixent demanda d’energia, i alhora representa un important i proper mercat per les exportacions xineses. És en aquest sentit que tot sembla indicar, de moment, que el suport de la Xina està molt lluny encara de donar-se i que mantindrà la seva tradicional postura de calculada neutralitat, fet que pot debilitar força la capacitat d’influència d’europeus i americans sobre el règim dels aiatol·làs.

Mitjans de comunicació partidaris d’una política més dura

És notòria la influència que estan exercint en aquest tema els grans nuclis d’opinió d’Europa i Estats Units a través dels mitjans de comunicació; cal destacar articles i editorials a mitjans com Wall Street Journal o The Economist que es posicionen clarament a favor d’una línia el més dura possible contra Iran. De fet, a meitats de gener de 2010, The Economist va impulsar, a través de la seva pàgina web i durant una setmana, un debat sota un títol força explícit: És l’hora d’atacar Iran? (Is it time to strike Iran?).

La conclusió dels experts de The Economist: no s’ha dit que cal atacar immediatament Iran, però tampoc que no arribarà un dia en que s’haurà de fer. La conclusió dels editors d’Ekonomicus: com en tota qüestió econòmica, cal mirar més enllà i avaluar els efectes que qualsevol política pugui tenir sobre tercers i a llarg termini; per tant, esperem que la racionalitat, i la diplomàcia, segueixi predominant.

Lectura relacionada:

[1] The Economist Debates – Is it time to strike Iran?

http://www.economist.com/debate/overview/161&sa_campaign=debateseries/debate39/ads/house/160

Anuncis

2 Responses to “Majors sancions econòmiques per evitar un Iran nuclear?”

  1. La Xina avisa d’una propera liberalització d’un Yuan infravalorat « Revista Econòmica Ekonomicus – Economia del Món

    […] Tot i aquesta declaració d’intencions durant el Congrés Popular, que pot ser interpretada com un senyal de conciliació davant les acusacions d’unilateralisme i com una voluntat de voler participar en unes regles de joc comunes dins el tauler econòmic internacional per sortir de la crisi, no vol dir que la Xina cedeixi a les pressions més enllà. Sobretot pel que fa a matèria exterior, on han reafirmat la seva posició de distanciament vers les polítiques desenvolupades per Europa i Estats Units contra Iran, i que vam detallar en un passat article a Ekonomicus. […]

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS