Turquia mostra una posició de força davant el FMI
Assolint un fet a l’abast de pocs Estats en aquests temps de profunda crisi, Turquia s’està mostrant capaç d’asseure’s a la taula de negociacions al mateix nivell d’autoritat que el Fons Monetari i, fins i tot, prendre el control del procés. Tant és així que desprès de 18 mesos d’estires i arronses, ambdós parts encara no han arribat a un acord sobre les condicions en que ha d’estar subjecte el préstec del FMI per valor de 20.000 milions de dòlars. Aquesta mateixa setmana, desprès d’una trobada entre l’equip del Ministeri de finances turc, encapçalat per Ali Babacan, i una comissió del FMI a Washington, s’ha confirmat que la decisió de Turquia es posposa fins al maig.
De fet, dona la impressió que és el mateix FMI qui té interès en arribar a un acord amb un govern turc que ha aconseguit una posició de força econòmica molt important. Sobretot d’ençà que s’ha confirmat que hi torna a haver creixement positiu en l’activitat econòmica del país, gràcies a un increment del PIB de l’últim trimestre del 2009 de vora el 5%. El FMI veu la necessitat de l’ajut d’aquesta institució en el fet que la política domèstica està lluny de ser estable i que els mercats internacionals encara trontollen, i per tant, les condicions de finançament extern són força estrictes. És en aquest últim sentit que preveuen el màxim risc, ja que el creixement de Turquia s’ha basat en un ampli dèficit fiscal, com la majoria de països occidentals, de fet. Lògicament aquest desequilibri s’ha de finançar.
El principal problema que això genera en un país com Turquia, i que també senyalen diversos mitjans de comunicació financers, és l’anomenat efecte crowding out. Seguint la teoria econòmica clàssica, això consisteix en que si la credibilitat d’un Estat no és prou elevada com per aconseguir atreure suficient capital estranger amb l’objectiu de finançar el deute públic, aquest Estat es veu obligat a obtenir els fons únicament dels mercats financers de dins del país. Això significa que, tenint en compte que es troba en un context d’importants restriccions a l’endeutament, es detreuen recursos dels mercats que d’altra manera podrien anar a parar a mans de prestataris privats i impulsarien la inversió dins el territori.
Unes eleccions properes i el bon context econòmic suggereixen a Erdogan retardar l’ajuda
Però el cert és que les polítiques desenvolupades han afavorit que Turquia hagi arribat a una posició econòmica gairebé immillorable tenint en compte la situació en que es troba, per exemple, la Unió Europea (institució que, de fet, li ha tancat les portes a la integració econòmica repetides vegades). El sistema bancari turc mostra la seva solidesa amb el fet que no hi ha hagut cap caiguda dels bancs nacionals, probablement gràcies a una política monetària de tipus d’interès molt baixos i a l’absència de previsions de que s’augmenti. D’altra banda, la lira segueix en un valor relativament depreciat respecte l’euro i el dòlar, fet que contribueix a mantenir un sector exportador fort.
Tot en conjunt, permet al govern de Recep Tayyip Erdogan qüestionar-se si és convenient o no acceptar l’ajuda del FMI. Segons es desprèn de declaracions als mitjans de comunicació nacionals (veure Hürriyet o Today’s Zaman en versió anglesa), els principals representants del sector financer turc estan a favor de mantenir la independència econòmica; en paraules del director de Finansbank, “el FMI representa una assegurança a llarg termini, però durant aquests temps difícils, ens en em sortit bé sense aquesta política; un escenari catastròfic no té sentit encara que no s’accepti l’ajuda del FMI”.
En canvi, aquesta mesura del FMI seria ben rebuda per part d’inversors i actors econòmics estrangers, ja que la seva prioritat seria garantir l’estabilitat dels mercats. En aquest sentit, el destacat economista d’origen turc Nouriel Roubini, professor de la Universitat de Nova York, s’hi mostra favorable degut a l’efecte positiu que podria tenir sobre la confiança dels inversors, fet que contribuiria a una recuperació més ràpida i sòlida i ajudaria a millorar el panorama creditici del país.
Per últim, però, hi ha una motivació molt significativa al darrere de la posició del govern. Aquest any es celebren eleccions legislatives i acceptar l’ajuda del FMI podria significar, per una part, una imatge de debilitat i incapacitat, i per una altra part, implicaria l’adopció d’importants restriccions a la despesa pública i a mesures d’austeritat que, a la fi, serien notablement impopulars.
eKonomicus 
2 Responses to “Turquia mostra una posició de força davant el FMI”
[…] Turquia mostra una posició de força davant el FMIekonomicus.wordpress.com/2010/03/12/turquia-mostra-una-posic… per Skaw fa pocs segons […]
[…] La poca capacitat de decisió i consens que ha mostrat la UE en aquest tema i el desgast que ha patit la tradicional política exterior turca d’aliança amb Occident, una relació amor-odi com mai s’ha vist en diplomàcia, ha acabat per passar factura a les relacions entre ambdues regions. D’aquesta manera, el president Erdogan i el seu ministre d’exteriors, Ahmed Davutoglu han donat darrerament signes clars d’una redefinició del seu posicionament en política internacional: així ho demostra el trencament de l’aliança amb Israel i l’acostament a règims com l’Iran. Econòmicament també ocorre el mateix, arrel del refús de Turquia al pla d’estabilització programat pel Fons Monetari Internacional. […]