Una mirada independent a l'economia internacional

S’enfosarà Grècia?

França i Alemanya varen pactar ahir un possible pla de rescat per a Grècia, en el cas que d’agravar-se els seus problemes d’endeutament, per tant, per a situacions extremes. En concret, es preveuen préstecs voluntaris entre països més una aportació de l’FMI (Fons Monetari Internacional). Per tant, es tracten de préstecs i aquests a més condicionats a que la situació grega s’agravi.

Es tracta d’una decisió històrica, sense precedents. Primer pla de rescat per a un país europeu dissenyat entre altres països europeus. Tothom es pregunta: com afectarà tot això a l’Euro? Se’n sortirà Grècia? Es posarà en marxa efectivament aquest pla? Actuarà l’FMI en una economia considerada del primer món? Seran els propers Espanya i Portugal? La majoria de crítics amb la moneda única europea aquests dies ja s’estan fregant les mans, molts ja veuen com l’euro perd terreny com a moneda de referència enfront els clàssics Dòlar i Lliura Esterlina.

La reunió d’ahir la varen mantenir primer la cancellera Angela Merkel i el president francès Nicolas Sarkozy per separat, abans de la reunió del conjunt de l’UE a Brussel·les.

Les xifres del pla

En total el pla estarà dotat per uns 20.000 ó 22.000 milions d’Euros, entre un 33% i un 50% procediran de l’FMI i els dos terços restants procediran de la resta de països de l’eurozona. Ja s’especula que la part de l’FMI es destinarà a finançar problemes directes amb la balança de pagaments grega. Sembla ser que no tots els països estarien disposats a col·laborar, per tant, tot es tracta d’un principi d’acord. El tipus d’interès que es fixarà pel conjunt del préstec es diu que es calcularà seguint la mitjana del mercat.

Fins ahir mateix, la cancellera Angela Merkel era reàcia a concedir aquesta ajuda a Grècia en el cas de que l’economia acabés caient, tot insistint que “Grècia no necessita ajuda”, tot i això, al final cedí a les peticions, sobretot al veure l’entrada de l’FMI.

Segurament ara per ara, el tema més important sigui el deute grec i l’estat d’aquest. Així doncs, el Banc Central Europeu es sumà a la llista d’actors que volen ajudar a Grècia i anuncià que perllongarà més enllà del 2010 les mesures extraordinàries per les que accepta com a garantia del deute grec els seus préstecs.

Petita història d’una crisi

El passat mes de gener (article Ekonomicus del 16 de gener) el BCE es fixà en l’enorme dèficit públic grec, que encara no s’havia acabat de trobar una solució. Primer, es va planejar una emissió de bons (article a Ekonomicus del passat 23 de gener), posteriorment, degut a aquesta crisi grega l’euro va perdre gran part del seu valor (article a Ekonomicus del 8 de febrer), després durant la setmana del 26 de febrer, degut a la decisió del govern de baixar el sou i fer retallades de personal als funcionaris va haver-hi nombroses vagues de funcionaris públics (article Ekonomicus) i finalment el 2 de març sembla que la Reserva Federal nord-americana estava investigant la possible relació entre grups financers nord-americans, principalment Goldman-Sachs, i el govern grec per a falsejar els comptes públics de l’estat (article d’Ekonomicus).

Ara sembla que s’ha trobat una solució acordada entre els membres de l’UE. Europa controlarà el pla i sembla que serà compatible amb la clàusula del tractat que impedia rescatar a un país. En contrapartida, tant Alemanya com França demanaran a la resta de països de l’UE la modificació d’una part del tractat i endurir les sancions als països que incompleixen els límits de deute i dèficit públic.

Anuncis

2 Responses to “S’enfosarà Grècia?”

  1. Pla de rescat per Grècia – Anàlisi de la crisi a fons « Revista Econòmica eKonomicus – Economia del Món

    […] El passat mes de gener (article eKonomicus) el BCE es fixà en l’enorme dèficit públic grec, que encara no s’havia acabat de trobar una solució. Primer, es va planejar una emissió de bons (article eKonomicus), posteriorment, degut a aquesta crisi grega l’euro va perdre gran part del seu valor (artcile eKonomicus), després durant la setmana del 26 de febrer, degut a la decisió del govern de baixar el sou i fer retallades de personal als funcionaris va haver-hi nombroses vagues de funcionaris públics (article eKonomicus) i finalment el 2 de març sembla que la Reserva Federal nord-americana estava investigant la possible relació entre grups financers nord-americans, principalment Goldman-Sachs, i el govern grec per a falsejar els comptes públics de l’estat (article eKonomicus). I finalment, el passat 26 de març es pactà el plà de rescat de Grècia entre França i Alemanya principalment, però amb un import molt menor al que finalment ha estat. (article eKonomicus). […]

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS