Una mirada independent a l'economia internacional

FMI: Canvi de rumb en les polítiques de privatitzacions? L’exemple de Burkina Faso

Burkina Faso ha decidit retirar els serveis d’aigua i electricitat de la llista d’empreses estatals que poden ser privatitzades. Desafiant el FMI (Fons Monetari Internacional), el govern va decidir que seria suficient amb reestructurar la gestió de les empreses. Els serveis incloïen el subministrament d’aigua i electricitat, que originalment haurien d’haver estat privatitzats ja en el període 2004-2006.

En una reunió a la capital Ouagadougou (1,2 milions d’habitants), el govern de Burkina Faso ha decidit aturar el procés de privatització de la companyia nacional d’electricitat, SONABEL, i la companyia nacional d’aigua i sanejament (ONEA).

Blaise Campaoré, president i dictador de Burkina Faso - Font: Comissió Europea

S’especula que en la reunió de ministres i experts, es va estudiar els resultats de SONABEL i ONEA i s’ha decidit finalment sotmetre les empreses a un “estil de gestió privada, juntament amb un contracte d’execució.”

La privatització dels serveis d’aigua i electricitat és de per sí molt controvertida a l’Àfrica en general. Des de la dècada de 1990, la privatització de totes les empreses estatals i serveis públics ha estat una exigència de l’FMI, juntament al finançament dels anomenats programes de reducció de la pobresa. Per tant, intercanvi de diners per privatitzacions en certs casos.

Molts països africans ja han venut els seus serveis d’aigua i d’energia a empreses multinacionals, després de la reestructuració i recapitalització d’aquests serveis. Si bé això ha reduït els costos del govern a llarg termini i ha portat a les companyies ha fer-se més efectives, especialment la privatització de l’aigua s’ha fet, majoritàriament, a costa dels consumidors. Els preus de l’aigua en la seva majoria s’han incrementat, els segments més pobres de la població han vist tancat l’abastament d’aigua i la construcció de noves infraestructures s’ha centrat només en barris i zones riques.

No és una excepció Burkina Faso, al centre-oest de l’Àfrica, on el govern juntament amb experts de l’FMI, va definir un programa de reducció de la pobresa, de conformitat amb les normes de l’FMI, on la privatització d’empreses hi jugava un paper clau.

Ja en l’estratègia de reducció de la pobresa pel període 2004-2006, aquests objectius queden clars. “El sector de l’aigua també estarà obert a la participació del sector privat amb la privatització de l’abastament d’aigua i l’autoritat de sanejament, ONEA”, estableix clarament el document. I també SONABEL “estava predestinada a la privatització”.

En particular, la privatització de serveis públics d’aigua al país va causar un gran enrenou a Burkina Faso. Els sindicats, en diverses ocasions, van instar el Govern a no cedir a vendre “les empreses estratègiques d’aigua i electricitat als interessos privats”, recordant que encara menys del 60 per cent de la població de Burkina Faso tenia accés a aigua potable.

Mentre que les dues empreses estatals de serveis públics estaven a la llista d’empreses que s’havien de privatitzar, els funcionaris de Burkina Faso no van mostrar cap pressa per oferir als potencials compradors. En canvi, altres empreses estatals menys estratègiques, com el proveïdor de telecomunicacions ONATEL i l’empresa nacional de petroli, SONABHY, han anat continuant el seu procés de privatització.

Silenciosament, el govern de Burkina Faso ha tractat d’influir perquè el FMI sigui més flexible quant a la privatització dels serveis socials estratègics.

Pel que sembla, un dels factors claus ha estat el fet que el FMI ha experimentat un lent canvi de política que permet aquesta flexibilitat, per tal d’evitar els efectes socials negatius dels seus programes.

Curiosament, en l’última avaluació de l’FMI sobre la implantació a Burkina Faso dels programes de reducció de la pobresa patrocinats per l’FMI, no s’esmenten ni SONABEL ni ONEA. En una avaluació de l’FMI a l’octubre de 2009, s’esmenten “les inversions del govern en el sector d’aigua i sanejament”, però no es fa cap referència a la privatització de ONEA.

L’última reunió de l’Executiu de Burkina Faso, d’aquesta manera, posa fi a una dècada de conflictes sobre la possible privatització de l’aigua i l’electricitat a Burkina Faso, i segons sembla amb l’acceptació de l’FMI.

Bilbiografia complementària

(1) Informe complet de l’FMI sobre la pobresa a Burkina Faso – Gener 2010

http://www.imf.org/external/pubs/ft/scr/2010/cr1007.pdf

(2) Principals projectes de SONABEL, empresa estatal elèctrica de Burkina Faso

http://www.sonabel.bf/perspec/electrif_bf.htm

(3) Article de l’ONG WaterAid sobre el pla hidrogràfic de Burkina Faso pel 2006-2011

http://www.wateraid.org/international/what_we_do/where_we_work/burkina_faso/3111.asp

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS