Poder monopolista al mercat del gas europeu: Rússia aconsegueix augmentar el control
Que bona part d’Europa occidental i oriental ha de conviure amb una enorme dependència energètica de l’exterior -particularment de Rússia- no és cap secret. Que cada hivern això es vegi il·lustrat amb un cop d’efecte de Rússia a l’amenaçar de tallar el subministrament de gas per Ucraïna perquè aquest país es nega a pagar els costos del monopoli, cada cop és més usual. Però tot canvi de govern comporta noves situacions i, precisament, les recents eleccions a Ucraïna poden significar que el proper hivern ja no es repeteixi aquesta escena.
En aquest tauler de joc que és el subministrament de gas a Europa (un mercat més important i estratègic del que pot semblar) hi actuen 3 jugadors: d’una banda, l’oferent monopolista que és l’empresa Gazprom –sota control del govern de Rússia–, d’altra banda, els àvids demandants que són els estats de tota la Unió Europa –excepte Espanya i Portugal que depenen del nord d’Àfrica– i, finalment, al centre es troba Ucraïna, que faria el paper de tauler en sí mateix. Els destins d’Europa i Rússia en aquest àmbit estan entrelligats inextricablement, sobretot per part europea al no disposar de cap alternativa de subministrament que sigui viable; en canvi, Ucraïna com a zona de transport del gas si que seria substituïble ja que existeixen (i s’han estudiat) altres alternatives de pas.
Sigui per la dèbil posició d’Ucraïna en tot plegat o pel recent canvi de govern, en que el pro-rus Victor Ianukovich ha retornat al poder, el cert és que les disputes entre aquest país i Rússia poden tocar a la seva fi. D’una reunió la setmana passada entre els líders d’ambdós països, Ianukovich i Putin, n’ha transcendit que està prevista la firma d’un important acord en el sector del gas. L’acord consisteix en que, d’una banda, Gazprom subministrarà gas a Ucraïna aplicant una reducció d’un terç al preu de mercat i, d’altra banda, l’empresa russa podrà participar en el capital (i per tant, en la gestió, el control i els beneficis) de la societat que opera la xarxa de gasoductes en territori ucraïnès sota concessió estatal; en aquesta societat també hi és prevista la presència d’una empresa europea.
Actualment, Ucraïna es veu obligada a pagar el mateix preu de mercat que els països europeus pel gas que importa (anteriorment no era així), tot i que un acord similar a l’actual sempre ha sigut refusat per l’anterior govern de Victor Iuschenko, de caire més pro-europeu. Una economia que va decréixer un 15% al 2009, no pot suportar uns preus tan elevats. De signar-se, la Unió Europea en sortiria beneficiada econòmicament; l’únic al que ha hagut de renunciar és a poder exercir la seva dèbil influència política en aquest sector sobre Ucraïna, qui és una peça clau en tot plegat, en el fons.
El poder de Rússia en la política energètica d’Europa és fort i va en augment
El mercat del gas és un mercat de xarxes, és a dir, fa falta una infraestructura i diversos components interconnectats per poder oferir el producte en qüestió –el gas–. La diferència amb altres sectors d’aquest tipus és que al moure’s en un marc més global i internacional, no està suficientment regulat. Per tant, en aquest cas, Rússia com a únic oferent i controlador de la xarxa obté un poder de decisió i d’actuació més desmesurat del que seria òptim i eficient.
En les negociacions (els contractes són llargs, entre 20 i 25 anys) i alhora de fixar el preu, un dels actors del tauler de joc no només reté quota de poder sinó que a més l’aconsegueix augmentar. Les paraules de Iulia Timoshenko, ex-primera ministra, són clares al respecte: “entregar el control del sistema de transport de gas és el mateix que entregar el control d’Ucraïna”.
eKonomicus 
One Response to “Poder monopolista al mercat del gas europeu: Rússia aconsegueix augmentar el control”
[…] https://ekonomicus.wordpress.com/2010/04/09/poder-monopolista-al-mercat-del-gas-europeu-russia-aconse… […]