Rescat financer de Dubai World: les autoritats polítiques han buscat un fort cop d’efecte
Els Emirats Àrabs Units consisteixen en la unió de 7 emirats de característiques similars però preservant una forta política autònoma cadascun d’ells. Els dos emirats més coneguts, sense cap mena de dubte, són Abu Dhabi, el més fort política i econòmicament gràcies a la possessió d’enormes reserves petroleres (en el seu territori s’hi troba més del 90% del petroli total dels EAU), i Dubai, tristament cèlebre per la seva oferta turística de luxe, els seus excessos en el sector immobiliari i l’absència d’una base econòmica sòlida.
Com és conegut, a finals de l’any 2009 es va declarar en suspensió de pagaments el gran consorci inversor Dubai World, propietat del xeic de Dubai Mohammed bin Rashid al Maktoum i principal braç executor de la política econòmica i industrial de l’emirat. Aquest fet va provocar temors de que no nomes s’aturés el desenvolupament econòmic del país i ocasionés pèrdues a molts inversors estrangers, sinó també que el propi govern es col·lapsés. Un emirat com és Dubai, únicament depenent del turisme orientat a rics propietaris àrabs i de l’especulació en actius immobles, molt probablement no podria sobreviure a un cop com aquest.
El resultat és el contrari del que s’esperava en un inici. La inestabilitat econòmica i política que podria produir la caiguda d’un emirat era inassumible per la regió i el control que ha pres l’emirat d’Abu Dhabi (el veí emirat poderós i petrolier) en el problema ha sigut determinant: hi hauria rescat financer, i així es va desvelar finalment fa 2 setmanes.
Més enllà dels detalls d’aquest rescat, que està detallat als mitjans de comunicació (veure “documents relacionats”) i que hem intentar reproduir en un esquema, el que és important remarcar és el cop d’efecte que s’ha buscat de cara als mercats: el ferm control de la situació per part d’Abu Dhabi i el fort compromís de Dubai de retornar els deutes externs compromesos en 8 anys ha superat totes les previsions. Les autoritats polítiques han demostrat que saben gestionar les expectatives de la gent i la confiança dels seus inversors al seu favor.
Això s’ha traduït en efectes positius a la borsa i als mercats financers, ja que s’ha donat un fort impuls positiu a la borsa i la pressió sobre els bons islàmics, també anomenats sukuk, ha disminuït, és a dir, els costos d’assegurar el deute contret (efecte similar al dels credit default swaps dels bons grecs) és cada cop menor després d’assolir màxims durant el mes de gener de 2010. A més, el ràting del país (gran preocupació a terres europees) tampoc es veurà afectat excessivament.
De cara a llarg termini, i més en un Estat com Dubai, la confiança empresarial tant nacional com externa és essencial i indispensable. Però tot i estar suportat per la solvència que aporten els petrodòlars de l’emirat veí, és molt probable que l’opulència, si se’n pot dir d’aquesta manera, torni a ser la base econòmica del país.
–
Documentació relacionada
[1] Dubai World ofrece una reestructuración de la deuda con fuerte apoyo oficial; La Vanguardia
[2] Dubai Debt Crisis. L’agència de notícies Xinhua va dedicar un extens nombre d’articles a l’anàlisi i seguiment de la crisis de Dubai en els seus inicis.
http://news.xinhuanet.com/english/2009-11/30/content_12563363.htm
eKonomicus 
Deixa un comentari