Una mirada independent a l'economia internacional

Preocupació per la política comercial de Rússia: no retirarà aranzels especials i es qüestiona la seva entrada a l’OMC

Un dels països amb més pes internacional tant en política com en comerç, com és la Federació Russa, no és encara membre de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). De fet, tot i portar 16 anys a la taula de negociacions per formar-hi part, recentment s’està posant en qüestió, tant en l’àmbit polític intern com en els mitjans de comunicació, que Rússia realment tingui interès en ser un membre de ple dret de l’organització. El fet de ser-ho té implicacions econòmiques molt importants i de pes tant a favor com en contra per un país del perfil de Rússia, que es caracteritza per una enorme dependència de les exportacions de gas i petroli però importador d’una enorme varietat de productes, sobretot industrials.

Els dubtes neixen arrel de la negació d’eliminar els aranzels especials que Rússia va establir l’any passat amb la finalitat de combatre els efectes de la crisis internacionals a nivell intern que amenaçaven amb suprimir molts llocs de treball dels sectors industrials. Aquesta mesura xoca amb els principis defensats per l’OMC (reducció progressiva dels aranzels i traves al lliure comerç entre Estats) i el fet de voler-la mantenir, fins que “la situació global s’estabilitzi” segons declarava el vice-primer ministre Igor Shuvalov, està començant a disparar les alarmes en el tram final de la incorporació de Rússia a l’organització. Les tarifes especials afecten a les importacions de metalls i derivats, automòbils i maquinaria agrícola.

Com es pot comprovar al gràfic, sembla que els aranzels han pogut alentir la recuperació de les importacions i això ha aconseguit influir en reduir l’abast de la recessió durant tot el 2009, en que el PIB rus ha acabat registrant un decreixement de més del 7%. La importància del sector exterior de Rússia es manifesta veient com en el moment en que la variació interanual de les exportacions ha abandonat la tendència de decréixer cada cop més, al contrari que la tendència de les importacions que s’ha mantingut gràcies als aranzels, el PIB no ha capgirat la seva tendència de recessió.

Balanç dels efectes per Rússia de formar part de l’OMC

Incorporar-se a l’OMC, per tant, té efectes positius i negatius. Començant per aquests darrers, Rússia es veuria obligada a rebaixar els aranzels de la pràctica majoria de productes que actualment està gravant, ja que es situen en uns nivells molt superiors als que estableixen els cànons internacionals. Aquest fet provocarà un fort increment de les importacions ja que, com s’ha dit, el seu motor econòmic necessita importar una gran varietat de productes de fora degut a les ineficiències de la seva pròpia indústria, incapaç de cobrir el mercat intern. Per descomptat, aquest efecte sobre les importacions no és desitjable ja que eliminarà els avantatges comparatius (gràcies a la protecció aranzelària) dels que actualment gaudeixen els productes russos, clarament menys competitius que els externs.

A més, les recaptacions de l’Estat per aquestes mesures proteccionistes es veuran reduïdes considerablement, tot afectant la salut dels comptes públics de Rússia, actualment amb males perspectives ja que es preveu un dèficit fiscal entre el 6 i 7% (segons anuncia l’agència Bloomberg).

D’altra banda, avançar cap al lliure comerç tindria uns efectes positius pel país i, tal com reconeix Shuvalov, les importacions per Rússia són indispensables, ja que sinó, “la modernització i innovació a Rússia serà molt dificultosa”. La indústria russa requereix de la tecnologia i equipaments tècnics desenvolupats a l’exterior ja que encara es troba en una situació d’endarreriment i ineficiència relatius. A més, el fet de ser membre de l’OMC atorga a Rússia cert nivell de confiança i credibilitat dels que actualment li manquen de cara a l’atracció de capital estranger i inversions estrangeres directes.

Com a conclusió, Rússia veuria aprovada la seva entrada a l’OMC entre finals de 2010 i principis de 2011. La Unió Europea i els Estats Units són els seus màxims valedors en aquest sentit. Però a nivell intern, són els propis polítics russos els que han d’acabar de valorar si tenen real interès en formar part d’aquest club del lliure comerç o prefereixen mantenir-se al marge i explotar els avantatges que això els aporta en qüestions com la protecció d’una indústria autòctona intensiva en mà d’obra tot i ser ineficient (i no tenir incentius a modernitzar-se).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS