Una mirada independent a l'economia internacional

Cimera del G-20: es comencen a perfilar i enfrontar els diferents posicionaments econòmics

De cara a la reunió del G-20 prevista pel proper mes de Juny de 2010 al Canadà, on es preveu intentar assolir l’objectiu de caminar cap a una millor coordinació de les polítiques econòmiques entre els diferents Estats amb més pes estratègic a nivell global, cadascun del diferents blocs de països comença a ensenyar les cartes sobre quines seran les seves propostes a realitzar. El posicionament que aconsegueixin durant el procés de preparació, sense dubte marcarà el resultat de les negociacions a favor dels interessos d’uns o d’altres.

Recordem que el G-20 és un organisme informal creat arran de la crisis econòmica apareguda al 2007-2008 i obert a integrar els esforços de totes les economies més importants a nivell mundial per sortir de la crisis en la millor posició econòmica i social possible. Aquest organisme supera les limitacions que imposava un fòrum de discussió obsolet i ineficaç com era el G-7 (únicament integrat per Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Japó), però es veu mancat d’una línia d’actuació conjunta donada la disparitat d’interessos que hi tenen cabuda.

En aquest sentit, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha avisat recentment que, amb la finalitat de permetre una recuperació econòmica homogènia, totes aquelles economies que gaudeixen actualment de grans superàvits comercials (no només es Xina, tot i el dèficit registrat aquest darrer mes, sinó moltes de les economies anomenades emergents) poden –i haurien– de revaluar les seves monedes. Molts d’aquests superàvits són aconseguits gràcies a un tipus de canvi infravalorat i molt depreciat, fet que pot ser entès per alguns països com un greuge comparatiu, ja que atorga als productes d’aquests països un avantatge comparatiu en relació als països que no tenen una moneda dèbil, com la majoria d’Estats desenvolupats. Per no posar el creixement econòmic dels països que revaluïn en perill, el FMI suggereix acordar també un canvi en les polítiques internes per encoratjar la demanda interna dels consumidors i desenvolupar més els mercats financers.

Reticències mostrades per part de la Xina

En aquestes propostes, que probablement secundin els països més desenvolupats del G-20, la Xina hi veu una amenaça encoberta sobre la situació en la que manté el iuan, segons apunta l’ex-director sènior per Xina del FMI, Eswar Prasad. És per això que, per evitar una intromissió major de la resta del G-20 en la seva política, no acaba de mostrar-se obert a les peticions i plans de treball que llança el FMI amb la finalitat de preparar la cimera del Juny. Actualment la Xina sembla tenir més incentius a desenvolupar les seves pròpies receptes per sortir de la crisis que a dialogar la implantació d’unes altres mesures a nivell global que probablement no li siguin tan beneficioses a nivell individual.

El problema per Xina, però, és que l’assoliment d’un món tan interconnectat condiciona la superació de la crisi econòmica (sostenible a llarg termini) a trobar una solució que afavoreixi tothom i no només a uns.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS