La important presència de la Xina a l’Àfrica
El 20 º Fòrum Econòmic Mundial sobre l’Àfrica celebrat a Dar es Salaam, ciutat més poblada de Tanzània, va finalitzar fa 3 dies.
Tretze caps d’estat i de govern africans van participar juntament amb més de 1.000 participants de 85 països. Repensar l’estratègia de creixement de l’Àfrica va ser el tema principal del Fòrum.
Tot i tenir un enorme potencial, Àfrica pateix de falta d’integració en l’economia mundial. Segons va dir Jakaya M. Kikwete, President de Tanzània. “És el moment de passar a Àfrica de la perifèria cap al centre de l’economia global”.
El president Kikwete va recordar als participants en la sessió plenària de cloenda que la porció més petita de les exportacions mundials prové d’Àfrica, només un 3,5%. A més només una porció molt petita de l’Inversió Estrangera Directa (IED) es destina a Àfrica (0,96%). “Àfrica continua sent predominantment un productor primari i l’importador per a ús industrial. Produïm el que no consumim i consumim el que no produïm. Això no pot continuar”, va dir el Sr. Kikwete.
Els mercats emergents, inclosos els de l’Àfrica, són els primers a mostrar signes de recuperació i s’espera que contribueixin significativament al creixement econòmic global durant la pròxima dècada, segons van indicar els organitzadors de l’esdeveniment.
Xina: la nova propietària dels recursos de l’Àfrica
Cada dia, l’empremta xinesa és més visible al continent africà. Basant-se en acords comercials per a l’extracció de matèries primeres (petroli, fusta, coure, níquel, alumini, carbó, …). El gegant asiàtic necessita matèries primeres per mantenir un ritme de creixement imparable (entre 7% i 9% de mitjana en l’última dècada).
A canvi, la Xina proporciona mà d’obra barata i així milers d’obrers xinesos treballen a preu fet en la construcció de carreteres, ponts, preses, centrals elèctriques, estadis, edificis públics a l’Àfrica. El president Hu Jintao va prometre en el quart Fòrum de Cooperació Xina – Àfrica, celebrat a Egipte el novembre del 2009, un préstec de 10.000 milions de dòlars per posar en peu un sistema financer robust al continent africà, segons va dir, tot i que de moment s’està tractant d’un expoli natural. Entre els principals projectes de construcció xinesos destaca l’Estadi Nacional de Maputo (capital de Moçambic), on 700 moçambiquesos estan en l’esglaó més baix de la cadena-pocs passen de peons, mentre que uns 300 xinesos acaparen els llocs directius i tècnics.
Concretament, Maputo està vivint un boom immobiliari sense precedents. Els edificis en construcció o en rehabilitació sumen més de 140 en una ciutat de 1,4 milions d’habitants. En la majoria de les obres hi treballen xinesos, que han instaurat una nova filosofia de treball, amb subcontractació d’empleats i jornades de treball interminables.
La Xina ha desplaçat als Estats Units com a mercat principal de diversos minerals i, en conseqüència, té molt a dir en la configuració de molts preus internacionals.
Informació Complementària
(1) Forum de Cooperació Xina – Àfrica, Ministeri de Comerç Xinès
http://spanish.mofcom.gov.cn/subject/sinoafrica/index.shtml
(2) Recull d’articles del Financial Times sobre les relacions Xina – Àfrica
http://www.ft.com/indepth/africachina
(3) “China in Africa myths and realities” – Aid Watch
http://aidwatchers.com/2010/02/china-in-africa-myths-and-realities/
eKonomicus 
3 Responses to “La important presència de la Xina a l’Àfrica”
Interessant…. Xina està fent la feina dels EUA que feia 20 anys enrere.
Ó moltes empreses europees, que encara manténen forts lobbys a països africans.
[…] estrangera provinent de la Xina (analitzada en un article de Macías i Bou aquí o per eKonomicus aquí). Paradoxalment, els països africans s’han vist incapaços de desenvolupar la capacitat per a […]