Cameron – Clegg: durarà?
David Cameron, de 43 anys, va entrar ahir a Downing Street convertit en el primer ministre britànic més jove des de 1812 i va pactar la formació d’un Govern de coalició amb el Partit Liberal-Demòcrata de Nick Clegg. Després de 13 anys a l’oposició, els conservadors han tornat al poder.
Clegg - Cameron - Brown, els noms dels protagonistes aquests dies a l'actualitat britànica
Com a resultat de les eleccions del 6 de Maig (veure article eKonomicus) Cameron va proclamar que els millors dies de la Gran Bretanya “encara estan per arribar”, va entrar al número 10 de Downing Street i es va posar a treballar. La seva primera decisió ha estat nomenar George Osborne Ministre del Tresor.
Els tories van ser els més votats i els que més escons van obtenir en les eleccions de dijous passat, però amb 307 diputats es van quedar lluny dels 326 que marca la majoria absoluta. En sumar els liberals, el nou govern hauria de tenir una confortable majoria amb 364 diputats.
Laboristes i liberal-demòcrates només haurien sumat 315 escons i haurien necessitat el suport dels partits nacionalistes d’Escòcia, Gales i Irlanda del Nord per governar. Això, i la presència de Gordon Brown primer i després d’un líder laborista que no suspès a les urnes, feia molt difícil que un govern Lib-Lab tingués el suport de l’opinió pública.
En la seva breu declaració de comiat, Brown va explicar que la seva renúncia com a líder del Partit Laborista serà efectiva immediatament, i no a la tardor com s’havia compromès el dilluns en un últim intent per forjar aquesta aliança de laboristes i liberal-demòcrates. Brown, que probablement abandonarà tota activitat política tant nacional com internacional, va dimitir al constatar que aquest pacte era impossible.
Com serà el nou govern?
És encara molt d’hora per saber les polítiques econòmiques que adoptarà el nou govern, però l’acord assolit per conservadors i liberal-demòcrates diu que tots dos partits formaran una coalició que inclourà segurament cinc ministres liberals, amb Nick Clegg com a número dos del govern amb rang de viceprimer ministre.
Entre les concessions tories als liberals, destaquen l’ajornament de la controvertida reducció de l’Impost de Successions, l’elevació del mínim exempt de tributació de l’IRPF i, sobretot, la reforma del sistema electoral i el compromís d’introduir legislatures fixes de cinc anys, no de quatre com fins ara.
Sembla ser que Cameron va elevar la seva oferta inicial a Clegg i va proposarà potser un referèndum per canviar l’actual sistema de repartiment de vots, que penalitza als liberal-demòcrates, per l’anomenat “vot alternatiu”. Aquest mantindria les circumscripcions d’un sol diputat però el guanyador ha de tenir el suport de la majoria absoluta. No introdueix la proporcionalitat que volen els liberal-demòcrates, però els dóna més possibilitats d’aconseguir escons. Des d’eKonomicus, pensem, però, que aquesta reforma en el sistema de votació afavoriria molt el pluripartidisme, i eliminaria quasi per complet la possibilitat de que un partit obtingui la majoria absoluta ell sòl. Aquest fet és rellevant, ja que els partits britànics no solen estar acostumats a pactar amb altres partits per governar.
Informació Complementària:
(1) Article BBC – “Cameron’s cabinet: A guide to who’s who “
http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/politics/election_2010/8675705.stm
(2) Article Daily Mail – A Cabinet table with seats for five Liberal Democrats (and Deputy PM Nick Clegg to take PMQs)
(3) Article al Times – “Lib Dems win tax concession for poorest and agree to speed up deficit cuts”
http://www.timesonline.co.uk/tol/news/politics/article7123692.ece
eKonomicus 
Deixa un comentari