“Estic entusiasmat davant la perspectiva de canviar la Història. La batalla comença ara”
Aquestes eren les paraules del llavors nou primer ministre japonès, Yukio Hatoyama, després de guanyar les eleccions l’agost del 2009. Es tractava d’una victòria absoluta (327 diputats de 480 possibles) i històrica que acabà amb l’hegemonia de més de 50 anys del Partit Lliberal Democràtic.
El factor clau d’aquest gir històric fou la incapacitat del partit del carismàtic Junichiro Koizumi per superar més d’una dècada.
Al llarg d’aquests mesos, però, la popularitat del nou primer ministre ha caigut en picat[1], sobretot degut a un suposat escàndol financer del secretari general del partit, Ichiro Ozawa, i a les altes taxes d’atur[2]. A més, el Ministre de Finances Japonès, Hirohisa Fujii, va renunciar el passat mes de gener al seu càrrec al·legant, segons sembla, motius de salut.
Serà Hatoyama de veritat un canvi?
En un principi, les propostes del primer ministre Hatoyama eren augment de les polítiques socials (pujada de salaris i pensions) i reducció d’impostos. Encara és, però, d’hora per avaluar l’efecte de les seves polítiques sobre el mercat laboral, ja que el mercat japonès s’ha caracteritzat al llarg dels anys per una dedicació exclusiva, vitalícia i devota del treballador a la seva empresa.
El precari mercat laboral japonès
A canvi d’hores extres i caps de setmana impagats, no gaudir de moltes de les seves vacances per contracte i no tenir vida fora de la feina, els japonesos gaudien d’una cobertura per part de l’empresa gairebé tan completa com la de l’estat en molts països europeus : guarderies, vacances subvencionades, fins assegurances d’atur corrien a càrrec de la pròpia empresa, que a més tenia un compromís no escrit de no acomiadar als seus empleats.
La crisi, però, està deixant un nombre inusitat de japonesos en una precarietat absoluta. El cas més extrem són els milers de sense sostre que poblen els parcs de les grans ciutats amb les seves barraques de lones blaves i que són en general gent de mitjana edat que va quedar totalment fora del sistema durant la crisi, al perdre el seu mitjà de vida.
Aquesta problemàtica és ignorada per les autoritats i la societat japoneses, que no proporcionen a aquestes persones en situació d’extrema necessitat la més mínima cobertura social, acostumats a que fossin les empreses les que s’encarreguessin de les necessitats socials de la població.
En un graó només lleugerament superior es troben els day workers: persones sense ocupació fixa que solen obtenir treballs precaris que duren en general només un dia en sectors com la construcció.
Els contractes “friitaa”
I en els darrers anys s’ha afegit tota una nova categoria de precaris, els anomenats friitaa (paraula creada a partir de l’anglès freelance). Aquests joves salten d’un treball parcial i temporal a un altre, sota contractes coneguts comunament com “bait” (de l’alemany Arbeit), que no proporcionen cotització a la Seguretat Social ni cap tipus de cobertura mèdica.
Aquests contractes van ser creats durant la crisi per “flexibilitzar” el mercat laboral, i permetre als estudiants guanyar alguns diners compatibilitzant les seves classes amb treballs en els que podien fixar lliurement l’horari de comú acord amb l’empresari, fins i tot els dies i durada de la seva jornada.
Però amb el temps molts d’aquests joves (gran part d’ells, com diem, fins i tot graduats universitaris) han anat adonant-se que no hi havia un “més enllà” dels “bait”. Molts d’aquests japonesos ronden els 30 anys. Ells, han acabat per descobrir que mai aconseguiran un d’aquests treballs fixos, ben remunerats i amb assegurança mèdica que els seus pares tenien. Estan estancats en aquests llocs de treball ultraflexibles, com a dependents de cadenes de menjar ràpid, cafès o botigues 24 hores.
En els casos més extrems, com es ve denunciant en els últims anys, l’existència de “refugiats de cibercafé”: precaris friitaa en que els ingressos no arriben per pagar un habitatge i es veuen obligats a dormir en aquests negocis, que al Japó estan oberts 24 hores i proporcionen un petit habitacle privat amb una còmode butaca, begudes fredes i calentes gratuïtes i fins i tot, en no pocs, dutxes d’aigua calenta que s’accionen amb monedes.
I és de les interaccions entre aquests grups de nous i vells desplaçats del sistema de on està sorgint una nova dinàmica social al Japó. Ja existeix a Tòquio la seu d’un sindicat de friitaa, per descomptat totalment aliè als conservadors sindicats tradicionals. Els seus membres es barregen en gran part amb joves activistes que realitzen activitats de suport als day workers o als sense sostre. Serà potser per això que al Japó es troben escenes curioses com la dels sense sostre cuinant per als activistes que participen en mobilitzacions en els últims anys, o els seus portaveus donant conferències en fòrums on normalment un està acostumat a la presència de saberuts intel·lectuals progressistes.
[1] Ja ho varem comentar en el nostre article del passat 22 de gener amb el nomenament del nou Ministre d’Economia, Naoto Kan.
[2] Segons dades del FMI, el 2009 es registrà una taxa d’atur del 5,07%, una taxa elevada si es compara amb la d’anys anteriors: 3,99% (2008), 3,85% (2007), 4,13% (2006), 4,43% (2005), … fins el 5,36% de l’any 2002. Tot i això, durant la crisi del 2001 de les “.com” hi havia un total de 64,12milions de treballadors i 63,31 milions el 2002, mentre que actualment hi ha 62,21 milions de treballadors, la dada més baixa des de 1990.
eKonomicus 
One Response to ““Estic entusiasmat davant la perspectiva de canviar la Història. La batalla comença ara””
Una imatge que ningú es pot formar, si només escoltem i veiem el que ens ofereix la televisió. I molt més trist.