Por i reputació a l’Ecofin
Autor col·laborador: Xavier Gràcia (Politòleg)
Com us sentiríeu en la següent situació: Patiu una malaltia i aneu al metge. Aquest metge us indica que a més de prendre la medicació que us prescriu, el millor que podeu fer és guanyar pes, engreixar. Li feu cas, aporteu 5 nous quilograms al vostre cos i quan ja sembla que us sentiu millor, un altre metge us diu que esteu anant per mal camí, que el que heu de fer és mantenir la medicació però… perdre pes. De fet us demana que per sentir-vos bé heu de perdre 10 quilograms sobre el vostre pes actual. Imagino que a qualsevol persona que li passés aquesta estrafolària història se sentiria en certa mesura estafat ja que si fos cert que calgués perdre pes, millor fora haver començat a perdre pes des del principi de cara a 1) recuperar la salut quan abans millor i 2) fer-ho des d’una situació de partida millor que no pas quan un ha guanyat 5 quilograms.
Una història similar li ha passat al Govern espanyol en els darrers dies. Davant la crisi internacional que pateix el planeta amb certes característiques locals, la reacció primera del Govern va ser una resposta keynesiana clàssica: augmentar la despesa pública per tal de compensar la minva en el consum privat generada per una part de la població expulsada del mercat de treball i per una altra població que tot i conservar la seva ocupació decideix augmentar la propensió a l’estalvi. Durant el darrer any i mig, polítiques com ara el Pla E o l’extensió d’un nou subsidi d’atur més enllà del que garantia el subsidi clàssic van generar un augment del dèficit públic (i del deute) considerables. La situació de partida semblava permetre-ho sense problemes: Espanya estava entre els països europeus amb els comptes més sanejats, amb superàvit als pressupostos i una taxa de deute públic menors.
Reunió de l'Ecofin - font: Life
Tanmateix, a la darrera reunió de l’Ecofin (els ministres d’Economia dels 27 membres de la UE), es va establir una estratègia per combatre la crisi diametralment oposada a la mantinguda fins a aquell moment per part del Govern espanyol. Enlloc d’incrementar la despesa pública (engreixar), es va considerar que calia reduir el dèficit públic per part de tots els Estats membres de la Unió Monetària (aprimar-se) fins al 3% per a l’any 2013, suposant per al cas espanyol una reducció de 15.000 milions d’euros de despesa en aquests propers anys. Per què aquesta notable diferència?
En la meva opinió, l’estratègia que seguia el Govern espanyol era ben vàlida. De fet, en el darrer trimestre l’economia ha crescut. Un misèrrim 0,1%, però suficient com per sortir de les taxes de decreixement en les que ens trobàvem tot just fa uns mesos. El diferencial de risc amb el deute públic alemany ha arribat en alguns moments als 100 punts. Cent punts són una diferència destacable però cal evidenciar que ha estat causada en gran mesura no pas per l’augment del tipus d’interès del deute espanyol sinó per la baixada del tipus d’interès del deute alemany (sembla que els inversors més conservadors han anat tots a refugiar-se comprant deute alemany). Per altra banda, cent punts de diferència suposa un sobrecost perfectament assolible per part del Govern espanyol. Per altra banda, tot i que el dèficit està ara mateix desbocat en dues xifres, el deute continua sent menor al de molts països del nostre entorn. Certament, un dèficit com aquest no és pot aguantar ad infinitum, però encara ens podíem permetre una llarga temporada amb aquest nivell de dèficit fins que el deute arribés a nivells del 100 o 120% del PIB, en el qual es troben algunes de les grans potències mundials.
Al meu entendre, el motiu d’aquest canvi d’estratègia ha estat la por al contagi de la “grip grega”. I si alguna cosa té la por és que no està basada en la racionalitat. Fins i tot a l’univers Ecofin. La situació grega, veritablement desesperada, s’ha generat per culpa de la pèssima gestió de l’anterior Govern conservador grec i, no ho oblidem, per una manca de control efectiu per part de la Unió Europea. Eren els anys de bonança, els diners fluïen amb rapidesa, alguns deien que havíem trobat el cercle perfecte que relegaria les crisis als llibres d’història, no passava res si el Govern grec ens deia que tenia un dèficit del 2,9% i en realitat era del 10%. No passava absolutament res. Cada any érem més rics així que una mica de dèficit encobert no feia mal a ningú. Ara que la situació ha canviat tan dràsticament, i els excessos grecs aconsegueixen afectar al nucli dur de la Unió Europea, aquest nucli dur decideix fer-se més papista que el papa, i exigir a tots els seus membres un control estricte i espartà (de l’Esparta clàssica, no de l’actual) dels seus dèficits. Afectant a països que tenen dèficits elevats però assolibles. I més quan aquest països són veïns dels grecs i tenen una reputació històrica de manca d’equilibri en els comptes públics.
Por i reputació, dos dels elements que considero han estat claus en la presa de decisió de la nova estratègia. I no donarà mal resultat aquesta nova estratègia. Perquè hagi estat presa sota una situació de por no vol dir que hagi de ser dolenta. Tenir un deute públic reduït és bo per a tothom ja que menys part dels nostres impostos han d’anar a pagar interessos als amables prestamistes, i en aquest cas en tres anys sembla ser que serà així. Però segur que el camí serà més dur, per ser més sobtat i més de xoc, que si haguessin deixat al Govern espanyol seguir amb el seu pla d’aconseguir reactivar a l’economia a través del augment de la despesa pública durant un cert període de temps.
One Response to “Por i reputació a l’Ecofin”
Estic d’acord.
Però el problema no recau en el deute en si.
El deute es redueix per si mateix amb mesures que permeti l’increment de la producció d’un país. Espanya té un problema més gros anomenat ATUR. A més la situació de Grècia es diferent. Espanya es un Top 10 del món. I s’ha comportat com un “chicharro” econòmic. A l’hora de donar la cara, s’ha vist la serietat d’aquesta cúpula que ens manipula.
No és extrany que no vulguin una opinió d’un país que ha donat l’esquena a la crisi, que no ha tingut austeritat, i ara pren mesures …gairebe tres anys més tard…
Per comparar Espanya i Grècia es facil:
Al Ibex 35 , Telefónica te un pes comparat al pes que té Espanya a la Unió Europea.
Telecinco, seria com Grècia, amb una ponderació molt més petita .
Bon article