Dubai i Abu Dhabi promouen la centralització del deute actual i coordinació de futurs préstecs entre les entitats federals
A finals de la setmana passada es va fer oficial l’acord definitiu pel qual el grup Dubai World (el gran consorci inversor que va suspendre pagaments a finals de 2009 que va provocar que les finances de l’emirat haguessin de ser rescatades a l’abril d’aquest any per Abu Dhabi) reestructurava el deute contret i impagat de més de 23.000 milions de dòlars, sempre amb el suport del propi govern de Dubai i pel d’Abu Dhabi. Aquest acord consisteix en pagar un primer tram en 5 anys als bancs creditors per valor de 4.400 milions de dòlars i periodificar-ne 10.000 milions durant un període de 8 anys; els 9.000 milions de dòlars restants es convertiran en fons propis del consorci Dubai World al permetre entrar al capital als creditors que ho sol·licitin.
El més interessant d’aquest cas, però, no és pas la reestructuració del deute i la forma en que l’emirat n’ha sortit airosament, sinó les conseqüències institucionals a nivell dels Emirats Àrabs Units. Es desenvoluparà un programa d’ampli abast a nivell financer amb l’objectiu de “corregir les vulnerabilitats del nostre sistema financer”, segons va anunciar el cap del Comitè Fiscal Suprem de Dubai, institució que va participar també en el rescat del deute milionari.
Aquest programa consistirà en la creació d’una oficina per gestionar de forma clara i centralitzada tot el volum de deute federal contret pels Emirats amb l’objectiu de regular de forma més eficient el finançament extern. Aquesta oficina es dissenyarà, d’una banda, a nivell federal per coordinar el possible augment del deute de les entitats relacionades amb els governs i, d’altra banda, a nivell de Dubai amb la funció de centralitzar i identificar transparentment el procés de presa de decisions sobre deute públic.
Precisament, una d’aquestes vulnerabilitats a les que es referia el Comitè Fiscal Suprem consisteix en la falta de transparència de la despesa en projectes opulents (com grans gratacels i illes artificials de luxe) i la manca d’informació sobre l’abast de la involucració del propi govern dubaití. Abu Dhabi hauria exigit la correcció d’aquests defectes a fi d’aplicar els mecanismes de rescat contemplats fa uns mesos. Una altra vulnerabilitat del sistema s’ha trobat en les lleis d’insolvència de els empreses de Dubai, que s’esperen adaptar als principis marcats per cànons internacionals, a fi de recuperar la credibilitat en els negocis de l’emirat.
En definitiva, entrant en l’àmbit polític de tot plegat, aquesta nova política permet guanyar encara més influència a Abu Dhabi a nivell regional. És la contrapartida que els governants de Dubai han hagut d’acceptar, ja que la participació d’aquest emirat (el més ric de tots i el que posseeix més del 90% de les reserves de petroli de l’Estat) és la clau que ha permès que l’estructura vigent als Emirats Àrabs Units s’ensorrés.
eKonomicus 
Deixa un comentari