Qui és Vladimir Putin? (III)
Qui és Vladimir Putin? (III)
(III) Cap dels Serveis Secrets i Cap del Consell de Seguretat (1996 – 1998)
Nascut a Leningrad (actual Sant Petersburg) el 1952, Vladimir Putin és segurament una de les 10 persones més influents del món. President de Rússia entre els anys 2000 i 2008, és l’actual Primer Ministre Rus. La vida d’aquest fill únic de pare invàlid és una peripècia, segurament per a molta gent desconeguda. És segurament l’objectiu únic d’aquesta sèrie d’articles descobrir qui hi ha darrere Vladimir Putin i qui és en realitat.
Aquest article és la continuació de la segona part: Inici de la carrera política (1991 – 1996).
Així doncs, després de graduar-se en Dret per la Universitat de Leningrad, treballar pel KGB de 1975 a 1990 en diversos treballs, sobretot a l’Alemanya de l’Est, acabà finalment el 1990 com a assessor en assumptes de cooperació internacional del rector de la seva antiga universitat. Segons sembla, durant aquest període Putin va abandonar el servei actiu al KGB[1] i va entrar en el cercle de col·laboradors de Anatoli Sobchak, antic professor seu a la facultat de Dret i, com a diputat al Congrés Popular de la URSS, un dels més preclars partidaris de la Perestroika de Mikhaïl Gorbatxov.
El 20 d’agost d’aquest any, amb Sobchak convertit en alcalde de Leningrad i en plena incertesa pel cop d’Estat comunista contra Gorbatxov, el putsch de Moscou[2], del dia anterior, Putin es va donar de baixa de la reserva del KGB i va passar a dirigir el comitè de relacions internacionals de l’ajuntament de Leningrad. De 1994 a 1996 es convertí en primer tinent d’alcalde de la rebatejada Sant Petersburg. Segons sembla, la gestió de Putin es basà en moure els contactes de la seva època com espia, va contribuir a que importants firmes alemanyes fessin inversions en infraestructures, si bé les presumptes irregularitats en la concessió de llicències d’exportació de metalls a productors locals van ser objecte d’algunes investigacions per part de diputats locals.
El 1995 va ser elegit per encapçalar la secció local de Nostra Casa és Rússia (NDR), partit centrista organitzat pel primer ministre Víktor Txernomirdin. Com a conseqüència que Sobchak va perdre les eleccions municipals de juny de 1996, Putin va acabar també el seu treball com a regidor.
Posteriorment, l’agost del 1996 fou nombrat adjunt també del director d’Assumptes Exteriors, Pavel Borodin. Putin va passar, el 26 de març de 1997, a cap del directori que controlava tots els altres departaments, i després, el 25 de maig de 1998, a vicecap de l’Administració Presidencial, encarregat de les relacions amb els ens territorials de la Federació.
Seu central de l'FSB, Serveis Secrets Russos, a Moscou - Font: Panoramio
Cap dels Serveis Secrets
Més tard, i segurament tenint en compte el seu passat al KGB, fou nombrat per Ieltsin, director del FSB, ja amb rang ministerial, en lloc de Nikolai Kovalyov. El FSB, que donava feina a 75.000 persones, havia estat constituït el 12 abril 1995 mitjançant un decret llei de Ieltsin per substituir el Servei Federal d’Intel ligència (FSK), al seu torn l’agència que interinament havia reemplaçat al KGB el desembre de 1993[3].
Quan es va conèixer aquesta promoció la premsa russa va inquirir: “Qui és Vladímir Putin?”. En efecte, el flamant director de l’FSB era un perfecte desconegut per al públic rus i sobre el seu ascens no es van posar d’acord els observadors, per a uns, obeïa a la necessitat de posar al capdavant d’un servei reorganitzat i reforçat en les seves funcions seguint la pauta del KGB a un competent ex oficial familiaritzat amb les qüestions de seguretat i intel ligència, altres, però, van parlar de nomenament “polític” i establir la seva lleialtat a tota prova i la seva aversió a robar protagonisme als seus caps, com les veritables qualitats per les que Ieltsin li havia escollit.
L’octubre de 1998 va entrar a formar part del Consell de Seguretat de la Federació Russa (SBRF), òrgan que, juntament amb el també una mica difuminat en les seves competències aparell presidencial, representa una estructura paral.lela del poder federal, fora del control de la Duma estatal tot i ser més decisiu que el Govern Federal.
[1] Tot i que hi ha autors, entre ells polítics demòcrates, que sostenen que seguí treballant activament per als serveis secrets russos fins 1991.
[2] El putsch de Moscou va ser un intent de cop d’estat a la Unió Soviètica que durà 3 díes, entre el 19 i el 21 d’agost del 1991, en que participaren diversos membres de la “linia dura” del Partit Comunista pensaven que el programa de reformes del llavors president Gorbachov havia arribat massa lluny. Tot i que no es sap del cert el paper concret que hi jugà, el KGB fou determinant.
[3] L’FSB sumava a les competències del FSK (les operacions d’intel ligència a l’estranger) les tasques de seguretat interior assumides pel KGB, com la lluita contra el crim organitzat i el terrorisme, així com la vigilància de tot el referent a la seguretat nuclear ia la producció de minerals estratègics, atribucions totes que ara, amb l’afebliment general de l’autoritat i l’imperi de llei, cobraven una especial importància.
eKonomicus 
One Response to “Qui és Vladimir Putin? (III)”
[…] Aquest article és la continuació de la tercera part: Cap dels Serveis Secrets i Cap del Consell de Seguretat (1996 – 1998) […]