El Banc Central Europeu assenyala a Alemanya: hi ha culpables de l’elevada factura pagada pel rescat de Grècia?
La polèmica està servida: “en un dels països més grans de la zona Euro s’ha cregut que, per poder aplicar una solució ràpida, el suport públic només es podia aconseguir a partir de la dramatització de la situació, com per exemple, explicar a la societat que l’euro està en perill o considerar la possibilitat d’expulsar un país de la zona Euro”. Aquestes paraules, pronunciades recentment per Lorenzo Bini Smaghi, membre del Comité Executiu del Banc Central Europeu, no han caigut gens bé a Alemanya, país que s’ha sentit totalment al·ludit.
Lorenzo Bini Smaghi. Font: eosarte.eu
Les paraules de Bini han estat vistes com una crítica encoberta a la manera en que el govern d’Angela Merkel ha gestionat la crisi grega i el posterior rescat conjunt de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. No és per menys, ja que la dialèctica provinent de Berlín en relació a Grècia ha estat, quant menys, agressiva en diversos moments, tan pel que fa al govern com als propis mitjans de comunicació financers i altres lobbies alemanys. Això ha contribuït, segons Bini, en augmentar el preu que tota Europa ha hagut de pagar pel rescat ja que ha fet remoure els mercats de capitals.
Si la crítica està secundada per tot el Comitè del BCE o tan sols queda emmarcada en una opinió personal, és el que no queda clar. Però el BCE ha hagut d’acabar acceptant modificar la seva tradicional política d’independència a l’acceptar comprar deute públic dels estats membres de l’Euro, tot i els dos rescats financers que s’han promogut (un inicial insuficient de 110.000 milions d’euros i un segon i definitiu de 750.000 milions). La resposta que ha donat Europa al llarg de la crisi, no ha sigut de cap de les maneres, òptima ni eficient, tant per la descoordinació inicial com pel temps trigat en llençar definitivament les propostes acordades.
Implicacions electorals a Alemanya de la gestió de la crisi grega per part de Merkel
Tot i això, també s’apunta a que una de les causes que van propiciar la victòria del Partit Socialista (SPD) davant de la CDU d’Angela Merkel a Renània a principis de Maig és, precisament, la forma de gestionar la crisi grega. En concret, els votants de Renània van castigar el fet que tornessin a ser els alemanys, de nou, els que més contribuïssin econòmicament al rescat, amb tots els costos que suposa.
La idea inicial del govern alemany era, en tot cas, posposar el rescat fins desprès de les eleccions en aquest länder tan important (la derrota ha suposat la pèrdua de la majoria absoluta al Senat). Però aquest fet va contribuir a desestabilitzar encara més els mercats i encarir la factura a pagar per la UE; el rescat es va produir, igualment, abans de les eleccions.
eKonomicus 
Deixa un comentari