Guerra per la pesca al Sàhara
La Comissió Europea defensa la seva pesca en el territori del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc, tot i les protestes de les autoritats sahrauís, els especialistes de l’ONU i fins i tot el propi Parlament Europeu.
L’acord de pesca entre la Unió Europea (UE) i el Marroc segueix creant polèmica, ja que inclou llicències per a que la UE puguin pescar en aigües del Sàhara Occidental. En contraposició amb els acords comercials entre el Marroc i els Estats Units o EFTA[1], que havien exclòs expressament la pesca al Sàhara Occidental.
Vaixells de pesca al port d'El Aaiun (Sàhara Occidental) - font: Afronews
A més, el dictamen jurídic de 2002 de l’assessor jurídic de l’ONU declarava que seria il·legal explotar els recursos naturals del Sàhara Occidental si el poble del territori està en contra d’això.
La posició de la UE i les negatives del govern de Marroc
En una carta enviada a “Fish Elsewhere”, grup activista pro-saharaui i en contra de l’acord pesquer UE – Marroc, la comissària europea d’Afers Marítims i Pesca, Maria Damanaki, defensa la controvertida inclusió de l’ocupat Sàhara Occidental en l’acord de 2006. La carta es refereix a un dictamen jurídic sobre l’explotació de recursos en territoris ocupats per l’especialista de l’ONU, Hans Corell, el 2002. Segons diu la carta:
“Corell va concloure que les activitats econòmiques en un territori no autònom per part d’una potència administradora són il·legals només si es realitzen sense tenir en compte les necessitats i interessos de la població d’aquest territori. Aquesta opinió va ser presa en consideració durant la negociació de l’acord el 2006 “, diu la carta.
Segons les conclusions de Maria Damanaki, la venda per part del Marroc dels drets de pesca en aigües del Sàhara Occidental als vaixells de la UE no es podria considerar il·legal.
La carta sosté que l’acord de pesca “pot tenir un efecte positiu sobre l’economia del Sàhara Occidental, per exemple, mitjançant el desembarcament de les captures, l’embarcament de mariners locals, i l’ús de ports locals”. D’aquesta manera, les “necessitats i interessos de la població d’aquest territori” s’han pres en consideració.
Fins i tot l’any passat, el Parlament Europeu va declarar que la pesca de la UE al Sàhara Occidental és il·legal si no es compta amb l’aprovació de la població sahrauí. Però ara, el Marroc nega als membres del parlament de la UE viatjar al territori per examinar la situació.
El desembre de 2009, la Comissió de Pesca del Parlament Europeu va emetre una sol licitud per visitar el Marroc, amb l’objectiu d’examinar com l’acord de cooperació pesquera entre la UE i el Marroc (FPA) es porta a terme i si els sahrauís es beneficien d’ella .
Després de diversos mesos sense rebre cap resposta oficial, el Marroc ha rebutjat oficialment la proposta de la Comissió de Pesca per visitar el territori, al·legant que el calendari d’aquesta visita “no és oportú”.
Els mateixos Serveis Jurídics del Parlament de la UE ja havien declarat que, ja que no s’ha consultat sobre l’acord amb el poble indígena al Sàhara Occidental, els sahrauís, la cooperació UE – Marroc està violant el dret internacional. La UE està gastant milions d’euros anuals per pagar al Marroc i permetre als vaixells de pesca, majoritàriament espanyols, operar en aigües del Sàhara Occidental.
La posició del Sàhara Occidental
Per la seva banda, Sara Eyckmans, de Western Sahara Resource Watch, considera però “escandaloses” les explicacions a la carta de la Comissió Europea. “Enlloc de referir-se a l’evident conclusió dels document de l’ONU, la Comissió Europea retalla i enganxa una frase res representativa del text per justificar la seva pesca il.legal”.
El Front Polisario, el govern a l’exili del territori i reconegut per l’ONU com a representant sahrauí, ha protestat enèrgicament per la pesca de la Unió Europea en aigües del Sàhara Occidental.
Però fins i tot a Europa, la resistència a l’acord pesquer creix a mesura que el Marroc es nega a explicar com s’està gastant els diners que paga la UE per poder pescar en aigües sahrauís.
[1] EFTA: Associació Europea de Lliure Comerç, que inclou només: Noruega, Islandia, Suïssa i Liechestein.
eKonomicus 
Deixa un comentari