ESPECIAL SUMMER SCHOOL: La situació de l’oferta i demanda mundial d’energia
D’entre tots els reptes econòmics del futur, cada cop en destaca més la política energètica dels Estats, és a dir, la capacitat per abastir suficientment i amb seguretat els respectius motors econòmics del territori, i la definició de les estratègies per aconseguir-ho. L’energia, al cap i a la fi, ho connecta tot i és imprescindible. Tant, que es podria reduir a una simple igualtat:
Energia = Creixement
Les previsions amb les que es dissenyen les polítiques energètiques, les més importants de les quals són les previsions fetes per la Energy Information Administration (EIA) dels Estats Units a través del seu anàlisi mundial anual (International Energy Outlook), consideren un augment ininterromput del consum d’energia al món. Aquest consum augmentaria un 49% entre el 2007 i el 2035, que es podria separar entre consum a països dins de l’OCDE i països fora: dins de l’OCDE l’increment seria tan sols del 14% durant aquests 28 anys, mentre que pels països fora de l’OCDE (on destacarien els BRIC –Brasil, Rússia, Índia, Xina–, per exemple) seria un considerable augment del 84%.
En canvi, aquest és un món dominat per l’ús intensiu de combustibles fòssils, és a dir, de matèries primes no només s’esgotaran sinó que ho faran de forma progressiva en el temps, fet que comportarà enormes pressions pel control dels recursos restants i pel preu fixat als mercats internacionals. I aquest domini dels combustibles fòssils es mantindrà a mig termini, segons comenten els experts.
Per tant, apareix un dilema: la demanda energètica no pararà d’augmentar però hi ha dubtes sobre la possibilitat d’assegurar suficient oferta de recursos en el futur. És llavors quan apareix la competència pels recursos… i la geopolítica de l’energia.
Demanda energètica: països emergents seran el nou pol de consum, centrat en combustibles fòssils
Si al 2007 el consum energètic mundial es repartia al 50% entre països membres de l’OCDE i països no-membres, el futur al 2035 es preveu una mica més desequilibrat: els països fora de l’OCDE passaran a representar el 62% del consum mundial mentre que l’altra part es quedarà en el 38%. Aquest gir, que respon a la industrialització dels països en vies de desenvolupament, es pot sustentar en 3 raons: (i) els països membres de l’OCDE són una petita part dels països totals al món, (ii) els països fora de l’OCDE disposen d’un territori nacional molt més gran que els països desenvolupats (només cal fixar-se en països com la Xina, l’Índia, Rússia, Pakistan, Iran…) i (iii) la productivitat energètica als països en vies de desenvolupament és molt menor, és a dir, requereixen més quantitat d’energia que els països membres de l’OCDE per produir una unitat de PIB.
A més, el fet que al 2030 la Xina consumirà més energia que els Estats Units i que l’Índia reduirà el seu marge diferencial implicaran canvis dràstics en la geopolítica i economia internacional. Aquests dos països, a més, es preveu que intentin abastir-se al màxim possible a través dels recursos dins el seu propi territori, que consisteix bàsicament en carbó. Aquests dos països gaudeixen d’unes enormes reserves d’aquest recurs i els és més barat i segur que importar petroli d’altres regions. Per tant, cal tenir present un fort increment en la demanda del carbó a nivell mundial, amb les inquietuds mediambientals que això generarà.
Pel que fa als sectors productius, el transport seguirà sent un dels demandants d’energia més importants, bàsicament de petroli. En aquest camp, els Estats Units seguiran tenint el paper de líders al 2035 amb un 22% del consum, seguir per la Xina amb un 15%. La Unió Europea mantindrà el seu pes al voltant del 14% degut a les polítiques governamentals de contenció de les emissions i al propi canvi en el comportament dels consumidors. El problema s’agreuja, però, al no preveure a mig termini cap solució tecnològica que permeti marcar un punt d’inflexió en el consum d’energia fòssil del sector del transport.
Consum d'energia mundial. Font: International Energy Outlook.
Oferta energètica: l’arribada del “peak-oil” i la presència de costos marginals creixents
La gran majoria dels estudis actuals afirmen i demostren que hi haurà prou oferta de recursos energètics al 2035 per satisfer la demanda mundial. Hi haurà l’oferta justa. El predomini seguirà sent dels combustibles líquids (tots tipus de petroli i altres fonts com l’etanol); per aquest motiu l’anàlisi de l’oferta energètica es centrarà en aquests recursos. Tot i això, cal remarcar que es preveu un fortíssim augment de la producció d’energia provinent de fonts renovables, però es parteix d’uns nivells molt baixos. També cal tenir present, com s’ha comentat abans, la relativa importància del carbó.
Això sí, cal remarcar que s’han acabat ja l’època en que extreure petroli tenia un cost mínim (s’estimava que extreure un barril de petroli a l’Aràbia Saudita costava un dòlar únicament). Per tant, és totalment factible que apareguin problemes amb les previsions de producció de recursos energètics. Els estudis no són excessivament fiables i cal analitzar la repercussió que l’esgotament progressiu dels recursos i els conseqüents conflictes geopolítics tingui sobre la provisió mundial d’energia.
Pel que fa al primer camp de risc, el creixent cost econòmic de l’obtenció dels recursos, cal recordar que la producció energètica és un sector amb costos marginals creixents. És a dir, a mesura que s’esgota un recurs disponible i cal anar cap a recursos més marginals (que no s’extreuen en un primer moment degut al seu cost excessiu en termes relatius, com seria petroli més profund, petroli pesat, bitumen, etc.), el cost per unitat d’output incrementa. Això tindrà impactes directes sobre el preu, per exemple, del barril de petroli, que es pren com a referència principal del sector.
Teoria del peak-oil: evolució passada i prevista de petroli produït. Font: eKonomicus a través de M. Klare.
S’ha arribat, o s’arribarà a curt termini (s’estima entre els anys 2010 i 2015), al que s’anomena com peak-oil, és a dir, aquell punt en que ja s’ha consumit el 50% del petroli convencional, també qualificat com “easy oil” i s’inicia una tendència decreixent en la producció diària d’aquest tipus de producte. Es preveu que disminueixi un 10% anual. L’”easy oil” es caracteritzava per la disponibilitat d’unes grans reserves dins un mateix territori, pròximes a la superfície o en aigües costaneres i en països estables i aliats del poder comercial i econòmic occidental.
Aquesta disminució, com s’ha dit, es compensarà amb altres tipus de combustibles fòssils líquids, anomenats també “tough oil”, que reuneixen unes característiques oposades a les definides anteriorment: hi haurà petites reserves, a molta profunditat de la superfície o allunyades de la costa, i en països inestables o en conflicte amb Occident. En resum, caldrà assumir uns costos més elevats, en qualsevol cas.
Pel que fa al segon tipus de risc, els polítics, apareixen degut a les restriccions que molts països emergents, aquells on s’estan focalitzant els esforços per aconseguir noves concessions d’extracció de petroli, estan posant a les activitats desenvolupades per empreses petrolíferes dels països desenvolupats (que són les que tenen la tecnologia necessària per extreure els recursos a un cost raonable, al cap i a la fi). L’objectiu que persegueixen els governs d’aquests països mitjançant, per exemple, l’exigència d’una major participació de les seves empreses estatals en els consorcis per explotar un jaciment, és assegurar-se que part de la riquesa generada es mantingui al país. El contrapunt, però, és la menor predisposició a invertir en determinades zones, fet que fa incrementar els costos d’operació derivats d’una major ineficiència en el procés productiu d’aquestes empreses estatals.
També en l’esfera política es pot comprovar com alguns països productors tenen importants incentius i interessos en no produir al màxim de la seva capacitat productiva ja que permet mantenir uns preus de venda suficientment elevats com per seguir generant rendes durant molt temps.
Finalment, de la lluita d’interessos energètics se’n deriven també conflictes alhora d’establir les rutes de transport del petroli que siguin més eficients. Per la Unió Europea està clar que l’actual dependència de Rússia i Ucraïna no és satisfactòria però no hi ha acord, per exemple, en si és preferible una ruta pel mar Bàltic o una a través del Caucas, Turquia i els Balcans (la coneguda ruta de Nabuco).
Producció energètica mundial, per fonts. Font: International Energy Outlook.
Les conclusions no són bones: les previsions de producció energètica han pecat d’excés d’optimisme i manca de realisme?
Davant tota aquesta exposició de motius respecte la demanda i oferta energètica al món dins un escenari fins a l’any 2035, el professor Michael T. Klare no dubta en afirmar que tot plegat és una fal·làcia i les dades de previsions no són consistents. Segons els seus propis estudis, les previsions de producció de petroli al món seran un 20% menors de les que pronostica l’agència governamental americana EIA.
Tot i això, cal remarcar que tots els escenaris presentats són estàtics, és a dir, no estan oberts a canvis en la composició mundial. En concret, per exemple, no consideren el canvi tecnològic, és a dir, que la tecnologia del futur permeti ser més eficients o trobar formes més òptimes i més netes per generar energia; ni tampoc la corba d’aprenentatge als països en vies de desenvolupament, és a dir, que puguin millorar la seva productivitat econòmica per unitat d’energia utilitzada, tal com ha succeït al llarg de la història dels països desenvolupats.
–
Fonts i documents relacionats:
[1] IBEI Summer School of the Mediterranean: Resource conflicts and environmental politics.
[2] Michael Klare (2009). Rising Powers, Shrinking Planet: The New Geopolitics of Energy, capítols 1, 2.
[3] U.S. Department of Energy, Energy Information Administration, International Energy Outlook 2009 (disponible a http://www.eia.doe.gov/oiaf/ieo/index.html), capítol introductori sobre perspectiva global i capítols específics sobre combustibles líquids, carbó, gas natural i electricitat.
eKonomicus 
Deixa un comentari