Una mirada independent a l'economia internacional

Regulació del Sistema Financer – Punt Clau: la Taxa Tobin

Lord Turner - Font: Telegraph.co.uk

L’actual crisi financera ha posat sobre la taula de molts governs i organismes una utòpica i antiga idea: la taxa Tobin. Aquesta taxa va ser proposada el 1978 pel ja economista mort James Tobin, Premi Nobel d’Economia el 1981, inspirada en una antiga idea de Keynes, que consisteix en fixar una petita taxa impositiva en les transaccions financeres realitzades en els mercats internacionals de diverses, amb l’objectiu, entre d’altres, de frenar l’especulació financera i aconseguir una major estabilitat en els sempre i ara més volàtils mercats. Segons el mateix Tobin: “Amb la taxa es podria tirar una mica de sorra en els monumentals i veriginosos engranatges de les finances internacionals.”

Un dels actuals principals impulsors de la mesura és Lord Turner[1], membre de la Cambra dels Lords i responsable de l’organisme regulador de l’important mercat financer britànic.

Punts Clau

Algunes de les consideracions respecte l’aplicació de la taxa Tobin, serien segurament:

–       Excessiva exuberància financera: La taxa constitueix verdaderament un impost sobre l’especulació financera, i podria constituir a més, un important instrument per a transferir recursos des de l’economia financera, volàtil i especulativa en la majoria de mercats, fins a l’economia real. No és difícil apreciar que la bombolla especulativa és descomunalment major que el pastís de l’economia real. Les transaccions financeres a nivell mundial són unes 75 vegades majors que les transaccions reals (béns i serveis), i dins dels mercats financers, el mercat de divises, el que pretén fixar la taxa Tobin, és amb diferència el major mercat del món, ja que arriba a un volum de negoci 15 vegades superior al PIB mundial.

–         La crisi com a oportunitat: Hi ha un ampli consens sobre l’establiment d’unes noves regles del joc financer, sobretot dedicades a oferir una major solidesa, control i transparència en les operacions. S’ha de considerar, però, l’oportunitat que dóna l’actual crisi per incentivar noves mesures.

–         Recolzament internacional a la taxa: El passat mes d’agost, el Baró de Ecchinswell, màxim responsable de la regulació financera al Regne Unit, va sorprendre a tots apuntant la idea d’utilitzar aquesta taxa com a eina per reduir i racionalitzar la mida dels mercats financers, disminuir el seu nivell de risc i com a element dissuasori per a un elevat nombre d’activitats socialment inútils. Seguidament, l’encara Premier Gordon Brown va assumir la proposta i la proposà en la darrera cimera del G-20. Seguidament es mostraren receptius a la proposta Sarkozy i Merkel, el comisari europeu Almunia i el President de la Comissió Europea, Durão Barroso. El següent moviment ha estat instar al Fons Monetari Internacional (FMI) que s’estudiés seriosament la proposta de la taxa Tobin.

–          Viabilitat: Encara que hi ha nombrosos obstacles tant tècnics com polítics a la implantació d’aquesta taxa financera global, també és cert que amb l’actual crisi econòmica hi ha una pressió social cap als polítics per un major control del sistema financer i també ho facilitaria l’actual operativa electrònica de les operacions financeres, la qual està molt centralitzada.

–          Recaptació i distribució: Les raons de la possible implantació també serien la molt important recaptació que la taxa generaria. Estimacions recents xifren aquesta recaptació entre el 0,6 i l’1% del PIB mundial, i en xifres absolutes, entre els 300.000 i 700.000 milions d’Euros anuals. Evidentment, no és difícil imaginar la gran ajuda que aquestes ingents quantitats de diners podrien suposar per als actuals dèficits públics de molts estats.

Font: Revista Amauta

Com no pot ser d’altre manera, des de la seva publicació el 1978, la taxa Tobin ha rebut nombroses crítiques, sobretot de grans economistes de l’escola monetarista de Chicago com: Friedman, Stigler entre d’altres. Entre les crítiques destaquen:

–          Nombrosos problemes tècnics per recaptar, per gestionar l’impost i per repartir-lo.

–          Per a molts, la taxa Tobin seria un impediment més al lliure comerç.

–          Segurament una de les principals conseqüències de la implantació seria l’evasió de capitals i el desviament de recursos cap als paradisos fiscals existents.

–          Els moviments de divises ja estan gravats en molts països. Imposar una taxa addicional suposaria acceptar que els governs són incapaços de controlar l’evasió fiscal. En paraules de Samir Amin (economista neomarxista): “Controlar l’especulació és voler curar els símptomes sense ocupar-se de les causes de la malaltia.”

–          Molts països africans i d’Amèrica Llatina tenen lligades les seves dèbils monedes al dòlar nord-americà, de manera que si qualsevol persona volgués vendre els seus productes, per exemple, a la UE tindria primer que canviar els euros a dòlars (pagant una taxa Tobin) i després dòlars a la seva moneda (pagant per segon cop la taxa Tobin).

Informació complementària:

(1) El movimiento antiglobalización abusa de mi nombre” – Entrevista a James Tobin – Der Spiegel – 03/09/2001

http://www.eumed.net/cursecon/textos/tobin-antiglob.htm


[1] Lord Turner: Adair Turner és un home de negocis britànic ascendit a la categoria de Baró de Ecchinswell el 2005 pel servei públic prestat com a president del “Financial Services Authority” (companyia independent no governamental encarregada de regular el mercat financer de la Gran Bretanya) i antic president del “Pensions Comission” (dependent del Ministeri de Treball Britànic). Dins la cambra dels Lords, el Baró es defineix com a “crossbencher”, és a dir, independent.

Advertisements

2 Responses to “Regulació del Sistema Financer – Punt Clau: la Taxa Tobin”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS