Els desequilibris d’Argentina
El model econòmic argentí actual és fruit d’un descomunal desastre. Cap col·lapse anterior va incloure la confiscació de dipòsits bancaris, cessament de pagaments, massificació de l’atur, explosió de la pobresa i ensorrament de la indústria del país, en les proporcions observades el 2001.
Molts economistes classifiquen l’actual model econòmic que està seguint el país sud-americà com una nova via del neoliberalisme: no promou l’obertura comercial, la desregulació laboral i les privatitzacions. És un model que qüestiona el lliure comerç i la mobilitat dels fluxos financers. Per tant, estem davant un nou model lluny dels que s’observen a altres països com Colòmbia, Mèxic ó Perú.
Aquest nou concepte de neoliberalisme és fruit de la recomposició de l’autoritat estatal del govern dels Kirchner, després de la esmentada crisi del 2001. Segons alguns argentins, aquesta restauració va permetre convalidar els privilegis de les classes dominants i assegurar el seu enriquiment a través de les classes populars.
Des del 25 de maig del 2003, el model Kirchner no ha introduït canvis substancials en el perfil econòmic argentí: continua sent més important el sector agrícola sobre una indústria quasi subordinada. Per als propers anys, no es preveuen canvis substancials la indústria del país, com els duts a terme a Corea del Sur ó la Xina.
La supremacia del sistema financer dels ’80 i ’90, amb la present crisi i la del 2001 han fet que s’esborrés pràcticament del mapa. És per això, que la majoria de parlamentaris argentins, per tant, estan a favor de recuperar i ajudar al sector industrial, tant important en els anys ’50 i ’60. És evident, però, que els lobbys agraris a l’argentina són importants i els darrers mesos s’han intensificat els enfrontaments entre els partidaris del tradicional sector agrícola en front al pujant sector industrial.
eKonomicus 
Deixa un comentari