El rerefons de la crisi econòmica d’Irlanda

By Guifré Ballesté, Setembre 13, 2010

A principis de 2009, Irlanda va ser la primera economia a patir els embats dels mercats i també la primera a aprovar, com a resposta, un dur pla d’ajust per intentar calmar els inversors. La fermesa del govern a l’hora d’aplicar uns plans econòmics impopulars va ser exhibida com l’exemple a seguir en altres episodis de deute sobirana que van seguir.

Sr. Brian Lenihan, Ministre de Finances d'Irlanda

Així ha estat, per descomptat, en el cas de Grècia on s’ha imposat el mateix patró, i amb més o menys fortuna, a Portugal i Espanya. “Fa un any érem nosaltres els que centravem l’interès informatiu, no Grècia. Ara ja ens ha superat Portugal; a veure si passa el mateix amb Espanya”, deia fent broma el ministre de Finances, Sr. Brian Lenihan, el passat mes de abril, durant una trobada a Dublín amb mitjans estrangers.

El deute irlandès aquesta setmana ha arribat a superar la cota del 6% i el diferencial amb el bo alemany de referència s’ha ampliat al màxim històric de l’entrada en l’euro, amb més de 375 punts bàsics, és a dir, un 3,75%. La majoria dels experts apunten a problemes del sistema financer i a l’escàs marge fiscal de què disposa el govern per abordar-lo.

L’any passat el govern irlandès es va veure obligat a nacionalitzar el Anglo Irish Bank, amb un cost de 4.000 milions d’euros, el que va provocar que el dèficit públic d’Irlanda el 2009 es disparés fins el 14,6% del PIB, el més alt de tota la Unió Europea. El març passat va haver injectar uns altres 10.400 milions i en ple mes agost va aconseguir el vistiplau de la Comissió Europea per ajudar al banc amb un altre paquet de 8.500 milions. En total 22.900 milions d’euros.

La majoria d’economistes senyalen que la raó de la monumental injecció de diners a l’Anglo Irish es deu sobretot al fet de se una entitat financera altament exposada al sector immobiliari, en un país que ha vist caure els preus de l’habitatge més d’un 40% i on la taxa d’atur ronda el 14%. I això els mateixos clients del banc també ho saben: en els primers 6 mesos de l’any l’entitat havia perdut 4.000 milions d’euros en dipòsits. Per frenar aquesta fuga de dipòsits el govern acaba de presentar un pla de reestructuració pel qual l’entitat quedaria dividida en dues, un banc “bo” amb els dipòsits existents i un altre banc “dolent”, amb els crèdits de dubtós cobrament. El banc central irlandès creu que tot just seran necessaris uns 1.000 ó 2.000 milions per a dur a terme aquesta operació de sanejament, però l’empresa de ràting nord-americana Standard & Poor’s discrepa, creu que la factura final arribarà fàcilment als 35.000 milions d’euros, una quantitat que és un 10% superior als ingressos fiscals previstos per aquest any i l’equivalent al 20% del PIB total del país. En aquestes circumstàncies, i si l’activitat no es frena més a conseqüència de la difícil recuperació global i altres entitats no es veuen arrossegades per aquesta espiral de dificultats, el dèficit públic bé pot arribar aquest any el 25% del PIB, segons apuntava Nick Firoozy, analista de Nomura, en una nota recent.

Irlanda ja ha cobert el 80% de les seves necessitats de finançament per a aquest any, així que les tensions derivades d’aquest entorn no tindran un impacte immediat. En paraules d’Amit Kara, d’UBS: “Encara que Irlanda afronta seriosos reptes a llarg termini, la seva posició de liquiditat és saludable i els seus bancs haurien de tenir suficient per poder seguir accedint al finançament del Banc Central Europeu i compensar àmpliament l’impacte que [la pujada dels tipus del deute] pogués tenir sobre el finançament “, assegura.

Informació Complementària

(1) Financedublin.com – Deute públic irlandés

http://www.financedublin.com/debtclock.php

(2) Money pit – The Economist – 19 Agost 2010

http://www.economist.com/node/16846639?story_id=16846639&fsrc=rss