El iuan només s’aprecia un 1% tot i la nova política canviària xinesa
Des que el govern xinès va anunciar al juny que permetria una major flexibilitat del tipus de canvi de la seva moneda, el iuan, la divisa només s’ha apreciat en relació al dòlar al voltant d’un 1% en aquests 3 mesos. Tots els mitjans de comunicació financers coincideixen a descriure l’atmosfera de frustració que hi ha dins l’Administració Obama, qui ha estat pressionant fortament els darrers mesos per un canvi en la política canviària de la Xina.
El resultat de la flexibilització que s’esperava a Washington era una forta i ràpida apreciació del iuan, ja que es suposava artificialment infravalorat. La moneda infravalorada permetia a la Xina exportar els seus productes amb més facilitat, sobretot al seu mercat principal: els Estats Units.
No només això, sinó que també s’espera que el balanç comercial xinès (el marge entre exportacions menys importacions) del mes d’agost, quan surtin les dades, sigui el major des de principis de 2009. Al contrari, el balanç comercial dels Estats Units seguirà sent fortament deficitari.
Això significa per a molts analistes que la política canviària xinesa no s’ha flexibilitzat tant com el govern va anunciar i que la Xina segueix competint deslleialment. Tot i això, sigui cert o no, des de Beijing es respon que el dèficit comercials dels Estats Units no té res a veure amb el baix valor relatiu del iuan i que respon més aviat a deficiències estructurals de la indústria americana. A més, les declaracions oficials de funcionaris xinesos donen senyals que la Xina no tornarà a concedir més flexibilitat a la seva divisa: segons declaracions d’una portaveu del ministeri d’exteriors xinès al Wall Street Journal, “la nostra reforma del tipus de canvi no serà accelerada per la pressió externa”.
Una batalla més de la pugna comercial entre Estats Units i la Xina
Històricament, el control canviari a la Xina ha estat ferm amb la finalitat de mantenir un iuan a tipus de canvi relativament fix respecte al dòlar. Aquest canvi estava fixat al voltant dels 7 iuans per dòlar, un punt que contribuïa a oferir els productes xinesos a un preu més atractiu del que hauria de ser en cas que la moneda fluctués lliurement (segons oferta i demanda). El comportament de la moneda, tal com es veu al gràfic, tan sols ha estat d’una lleugera apreciació, dels 6.83 que marcava a principis d’agost als 6.72 actuals a mitjans de setembre.
El creixement de la Xina es basa fortament en les exportacions i l’atracció d’inversions, ja que això els permet crear els llocs de treball necessaris per absorbir l’èxode rural cap a les zones industrialitzades. És per això que un pilar d’aquesta estratègia és un iuan depreciat.
A causa de l’entrada massiva de productes xinesos als Estats Units i de la dificultat d’exportar a la Xina, s’han aixecat moltes veus de caire mercantilista al país americà. No només al sector privat i a la premsa, sinó sobretot al propi govern. Fruit de la intensa pressió, la Xina va permetre al juny que institucions financeres estrangeres poguessin operar amb iuans dins el mercat de bons, a més de deixar que les empreses xineses puguin conservar moneda estrangera sense obligar-les a convertir-ho al iuan.
eKonomicus 
2 Responses to “El iuan només s’aprecia un 1% tot i la nova política canviària xinesa”
[…] va consentir un major grau de flexibilització que no tingué els resultats esperats (vegis l’article de l’ekonomicus al respecte). Christine Lagarde, presidenta del Fons Monetari Internacional, ha […]
[…] va consentir un major grau de flexibilització que no tingué els resultats esperats (vegis l’article de l’ekonomicus al respecte). Christine Lagarde, presidenta del Fons Monetari Internacional, ha […]