Moçambic seguirà subvencionant productes bàsics: intent de reforma acaba amb 13 morts
L’Estat africà de Moçambic, un dels que registra els índexs de desenvolupament humà més baixos del món, ha set les darreres setmanes l’escenari de manifestacions i cruentes revoltes populars, on han resultats morts com a mínim 13 persones a la capital. El motiu: l’anunci del govern a principis de mes de que eliminaria parcialment els subsidis que s’atorguen a béns i serveis tan bàsics com l’aigua, l’electricitat, el combustible o els aliments (essencialment, cereals).
El resultat d’aquestes revoltes que el govern no ha pogut contenir ha set el retorn de la política de subsidis pel que fa a l’adquisició d’aliments i gasolina i pel servei de subministrament d’aigua. Els subsidis al consum elèctric es restauraran només parcialment. L’anunci realitzat per l’administració del president Armando Guebuza ha aconseguit aturar l’espiral de violència generalitzada.
En definitiva, els costos que no puguin ser coberts amb el preu pagat per la població seran coberts a través de transferències directes de l’Estat. Tot i això, tothom coincideix que només són mesures a curt termini i caldrà redissenyar la política econòmica per evitar noves friccions a mig termini.
Pressions econòmiques per a reformar la política de subvencions
Moçambic és un fort importador nét d'aliments. Font: AFP.
L’augment dels preus d’aquests béns i serveis, sobretot els que depenen de la conjuntura internacional com són els combustibles o els aliments (és importador nét de blat, per exemple), ha fet necessari incrementar el nivell de subsidis que el govern ha de garantir per a que la població pugui accedir-hi amb garantia. Però aquesta càrrega financera sembla que arriba a ser excessiva per un govern en que la major part del seu pressupost fiscal depèn de l’ajuda rebuda de l’exterior. Com que la capacitat de suportar els subsidis no era suficient, el govern va decidir derogar la política de subsidis.
Segons una funcionaria del Programa d’Aliments de les Nacions Unides, entrevistada per la BBC, “desprès d’un increment progressiu del preu del combustible, l’aigua i finalment el menjar, hi ha hagut una acumulació de factors que han portat al malestar popular”.
Govern i població, vulnerables a la trampa financera
El problema a Moçambic, i a molts països de la zona, es que ni la població ni el govern tenen la capacitat financera per fer front als costos reals d’aquests béns i serveis. Pel que fa a la població, la gran massa de gent pobra encara no ha pogut formar part del ràpid creixement experimentat pel país des de la finalització de la guerra civil a principis dels anys 90. Tot just lluita per poder aconseguir produir un aliment que no és suficient per abastir tot el país, fet que obliga a dependre de les importacions i dels subsidis per poder permetre-s’ho.
Molta part del blat importat procedia de Rússia, país que ha paralitzat recentment les exportacions d’aquest aliment bàsic degut a la sequera que el país ha patit. La limitació del comerç ha tingut un fort impacte sobre els preus, que han augmentat. A això se li ha d’afegir una forta depreciació de la divisa nacional, el metical, fet que encareix les importacions.
Pel que fa al govern, el retorn a l’antiga política el situa en una nova trampa financera. Tot i el benefici social de proveir subsidis, això no canvia que els pressupostos nacionals no tenen suficient capacitat com per permetre’s subvencionar aquests béns i serveis. L’economia nacional no genera suficients recursos com per finançar aquests subsidis i l’esperança es situa en l’obtenció de recursos financers d’altres països donants.
–
Informació relacionada:
[1] Video-reportatge realitzat pel canal Al-Jazeera sobre les reaccions a l’increment del preu dels aliments.
http://www.youtube.com/watch?v=-NXMFl64kBY
[2] Anàlisi de l’impacte social d’aquesta política. Diari The Guardian.
http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2010/sep/05/mozambique-food-riots-patel
eKonomicus 
Deixa un comentari