Reflexions entorn de la inefectivitat del BC japonès: el ien no es devalua
Més d’una setmana després de la sorprenent intervenció del Banc Central Japonès al mercat de divises, res sembla haver canviat en relació a la seva moneda, el ien. Aquesta intervenció buscava trencar la tendència alcista del ien, que cada vegada augmentava més el seu valor respecte el dòlar. Però la venta massiva d’un bilió de iens (uns 20.000 milions de dòlars) el passat 15 de setembre no acaba de tenir efectes: és una gota en un oceà, tenint en compte que fa poc es va xifrar el volum diari d’intercanvi de divises en 4 bilions de dòlars.
La intervenció està orientada als consorcis industrials japonesos. Font de la imatge: rtve
Això porta a reconsiderar si avui en dia té cabuda la intervenció unilateral dels governs als mercats de divises amb la finalitat d’influir sobre la seva moneda nacional. Tradicionalment era un mecanisme molt utilitzat pels països, però durant els darrers lustres ja s’ha comprovat com una actuació unilateral d’aquest caire ja no té els efectes desitjats degut al major tamany dels mercats financers i al canvi de filosofia cap al lliure mercat (contrari a les intervencions).
Per exemple, el Banc Central Japonès ja va dur a terme una intervenció massiva en favor d’una depreciació del ien que va durar 15 mesos entre 2003 i 2004. Es van arribar a col·locar als mercats al voltant de 35 bilions de iens (uns 320.000 milions de dòlars) però la cotització del ien respecte el dòlar a penes va variar. D’ençà, la compraventa de iens en un sol dia als mercats internacionals de divises ha incrementat un 73%, fins a arribar als 568.000 iens diaris. És per això que tots els economistes coincideixen en dir que el Japó haurà d’intervenir en una quantitat molt superior a la de fa 6 anys i es té dubtes que el Banc Central tingui la capacitat de fer-ho. Tal com es veu al gràfic, l’efecte és ínfim.
La part positiva d’una intervenció: un missatge concís i alineat amb els interessos nacionals
Els punts positius són molt acotats tenint en compte el que s’ha comentat abans, però poden complir perfectament part dels objectius que busca el govern de Naoto Kan. Per un cantó, dona una senyal important en un moment políticament convuls al Japó: Kan no resta quiet davant la conjuntura política i econòmica. Per un altre cantó, satisfà als grans consorcis empresarials del país, dependents de poder exportar els seus productes. Segons cita el Wall Street Journal, empreses com Toyota, Sony o Nissan Motor feia mesos que demanaven una política monetària en aquest sentit.
La part negativa: despesa inefectiva i malestar a la resta d’aliats econòmics
El principal gran problema de la intervenció és la unilateralitat amb la que s’ha dut a terme. Semblar haver-hi consens en dir que, per ser efectiva, aquesta venda de iens per part del Banc Central Japonès hauria d’haver estat coordinada amb altres banquers centrals, sobretot amb la Reserva Federal americana i el Banc Central xinès. Tot alhora sí que tindrien prou força com per fer front a les forces de mercats.
El problema, però, és que a cap altra potència econòmica li interessa actualment un ien depreciat bàsicament perquè això suposaria una apreciació de la seva pròpia moneda. En un moment en que les importacions s’estan veient com llocs de treball perduts i les exportacions com l’única salvació, ajudar una potència comercial com Japó no seria políticament correcte des del punt de vista nacional. D’aquesta manera, es preveu que a mesura que el Banc Central Japonès vagi incrementant les seves intervencions als mercats de divises per variar la cotització del ien, també ho faran en el mateix sentit el malestar i les queixes indirectes dels seus socis comercials.
Per últim, no cal oblidar que una intervenció monetària per alterar el valor de la divisa no deixa de ser una política a curt termini i de poc valor afegit. És a dir, els problemes de fons, els que requereixen de mesures estructurals, es mantenen intactes per a futurs governs.
eKonomicus 
6 Responses to “Reflexions entorn de la inefectivitat del BC japonès: el ien no es devalua”
On hi diu “bilions” no hi hauria de dir “milers de milions”?
No, parlem de “bilions” tal i com els entenem a Europa (milió de milió). És lo que en anglès americà en diuen “trillions”. Per tant, ja és correcte el nom que apareix a l’article.
vaia web mes interesant.
Vaja, gràcies naima.
[…] entrada constant de capitals al país que fa que la seva moneda, el ien, s’apreciï en excés (Japó és considerat un país amb baix risc financer tot i tenir un 230% de deute […]
[…] https://ekonomicus.com/2010/09/27/reflexions-entorn-de-la-inefectivitat-del-bc-japones-el-ien-no-es-d… […]