La locomotora alemanya
“Alemanya ha gestionat bé la crisi econòmica i financera i s’ha convertit en la locomotora de creixement europea”, així mateix ho ha dit la cancellera Angela Merkel durant el debat parlamentari dels pressupostos generals.
Merkel té raó: cau l’atur, augmenta la producció, els pronòstics per al 2010 auguren un creixement del producte interior brut (PIB) superior al 3% i les empreses presenten resultats excel·lents
El pessimisme de Schäuble i el pla d’austeritat
Tot i això, el 40% de les exportacions alemanyes van a parar a l’eurozona, i aquestes varen caure un 1,5% el passat juliol respecte al mes anterior. A més, la producció industrial només va avançar un 0,1%. És per això, que el mateix Ministeri d’Economia espera “una marxa més lenta” i el ministre d’Hisenda, Wolgang Schäuble, manté la prudència: “encara no hem sortit de la crisi”. Per als seus crítics, els temors de Schäuble no són més que excuses que permeten al seu govern aferrar-se al pla d’austeritat presentat per la cancellera aquest mateix estiu.
Amb els nous pressupostos, es preveu que Alemanya s’estalviï 80.000 milions d’euros en els pròxims quatre anys. El projecte contempla retallades socials, un impost especial als bitllets d’avió a partir del 2011 i un desmantellament dels privilegis de què gaudeixen les empreses pel que fa a impostos en l’energia.
Sobre les retallades socials, Schäuble va dir que aquests són inevitables a l’hora de consolidar un pressupost com l’alemany, on prop del 50% de les despeses estan dedicades a ajuts socials. Entre aquestes retallades, el més significatiu és l’eliminació del pagament de cotitzacions a la caixa de pensions per als receptors d’ajuda social, l’anomena’t subsidi d’atur II, que haurà estalviar prop de 7.000 milions d’euros en els propers quatre anys.
L’enquesta del Handelsblatt
Segons una recent enquesta a 800 executius del diari econòmic Handelsblatt, 90% d’ells considera “bona” o “molt bona” la situació dels seus negocis a Alemanya. El 86% dels exportadors respon igual. Més de la meitat dels enquestats creu que tot seguirà així durant els propers 12 mesos. El 40% espera millorar el resultat dels seus negocis fora del país.
La creació de llocs de treball
La contraposició entre Espanya i Alemanya és evident i fàcil: Mentre els nou rics espanyols segueixen pagant amb prou feines els terminis dels seus Audis i Mercedes fabricats a Alemanya, les petites i mitjanes empreses germàniques floreixen i comencen a contractar nous treballadors. La indústria pesada, la dels fabricants de peces, maquinàries i materials, fa el seu agost amb exportacions a països emergents. Un clar exemple són les exportacions de cotxes que han experimentat una pujada d’un 41% el primer semestre d’aquest any.
El diari conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ) destacava diumenge passat, per exemple, com BMW “no troba suficients empleats per contractar”, mentre pugen els salaris i amb ells, la demanda interna.
La posició de l’oposició
Sigmar Gabriel, socialdemòcrata i cap de l’oposició, va acusar el govern cristià liberal de “clientelisme” i de fer uns pressupostos “poc sòlids i molt desequilibrats socialment”. “Vostè s’ha convertit en la cancellera dels consorcis”, ha retret Gabriel a Merkel. Es referia el president del SPD sobretot a l’acord que l’Executiu ha aconseguit per prorrogar la vida activa de les centrals nuclears que proporcionarà a les quatre grans elèctriques alemanyes beneficis estimats de 100.000 milions d’euros. Gabriel anà més enllà quan acusà Merkel d’haver pactat un “contracte secret” amb les elèctriques “que exclou el control del Parlament”.
La inversió i la demanda exterior: claus
La inversió i l’augment de la demanda exterior són els principals motors d’aquesta recuperació, contribuint cada una amb un 0,9%. Recentment hi ha hagut una dinamització del comerç global i una depreciació de l’euro, que ha fet més competitius els productes alemanys i ha afavorit les exportacions alemanyes (veure gràfica), que han crescut quasi un 25% interanual en el segon trimestre de l’any. La dada torna a posar de manifest la forta dependència de l’economia alemanya de l’evolució dels fluxos comercials exteriors.
Els Estats Units i la Xina, principals consumidors de productes germànics després de la Unió Europea, han suavitzat el seu creixement en els últims mesos, és per això, que en el segon semestre de l’any es preveu que sigui la demanda interior, la dels alemanys, la que determini la magnitud de la recuperació alemanya.
Informació complementària:
(1) Turbocharged Germany – 13/08/2010 – The Economist
http://www.economist.com/blogs/freeexchange/2010/08/europes_economies
(2) Entrevista amb el Ministre d’Hisenda Wolfgang Schäuble – 19/04/2010 – die Spiegel
http://www.spiegel.de/international/europe/0,1518,689766,00.html
(3) Deutsche Wirtschaft wächst nachhaltig – 27/09/2010 – Frankfurter Allgemeine Zeitung
eKonomicus 
2 Responses to “La locomotora alemanya”
Una altre cosa que segurament influeix en el creixament de l’economia són admissions de la cancellera cap a les industries fortes. Aixo inclou el manteniment de la energia nuclear i també era previst pujar les impostos per empreses que gasten molta energia (Energiesteuer); aquesta desició que ve associada al plan de baixar les emissions de co2 en el futur ara serà reconsiderada. La pregunta és, per quin preu s’estan fent totes aquestes admissions…
http://www.zeit.de/wirtschaft/2010-09/energiesteuer-oekosteuer-merkel
http://www.focus.de/finanzen/news/konjunktur/oekosteuer-reform-industrie-bangt-um-870-000-arbeitsplaetze_aid_556713.html
Bona aportació. Segurament en el futur Alemanya acabarà comprant energia nuclear a França, no?