Petrobras amplia capital i producció: el Brasil en risc de patir “síndrome holandès”

By eKonomicus, Octubre 1, 2010

Petrobras, la potent empresa petroliera de Brasil controlada pel govern, ha anunciat recentment el seu pla de negoci fins a l’any 2020, en que espera doblar el ritme de producció diària de barrils de petroli i arribar fins als 5.4 milions de barrils/dia. Són importants notícies que esperen convertir el Brasil en un actor principal en el tauler d’escacs en que s’està convertint la política energètica mundial. Abans, però, caldrà fer front a un repte econòmic que apareix a tots els països amb abundància de recursos naturals: és el que es coneix com “síndrome holandès”.

Petrobras amplia capital i espera convertir-se en la principal empresa petrolera al 2020. Font: chron.com

Aquest efecte econòmic es va conceptualitzar per primer cop als anys 70 arrel d’una descoberta de rics jaciments de gas natural al mar del Nord que va beneficiar als Països Baixos. A partir d’aquest fet, es va demostrar com començaven a arribar enormes quantitats de divises estrangeres al país degut a l’atracció de noves inversions i l’increment de les exportacions de gas, fet que va provocar una forta apreciació de la moneda nacional. Aquesta apreciació, com assenyalen els principis econòmics, va fer menys competitius els productes manufacturers tradicionals i els va apartar dels mercats internacionals. Per tant, tota la indústria holandesa es va veure asfixiada i perjudicada.

En aquest sentit, el cas de Brasil és clar: l’estratègia de Petrobras passa per augmentar el seu capital (a dia d’avui ja ha captat més de 50.000 milions d’euros de nou capital a la borsa de Sao Paulo) i per doblar la seva producció, fet que suposarà incrementar la seva facturació en més de 60.000 milions d’euros anuals, una xifra que per si sola equival al 50% de les exportacions de tot el Brasil durant el 2009. Les xifres són immenses i s’és conscient del risc que la moneda brasilera, el real, pateixi una excessiva apreciació i perjudiqui altres sectors industrials en forta expansió.

A més, donat l’historial de polítiques populistes del país durant la segona meitat del segle XX, també existeix el risc de que la riquesa generada (molta part de la qual recaurà en el sector públic) es dediqui a incrementar la despesa pública de manera ineficient, vulnerable a les fluctuacions del preu del petroli, i no provoqui més que un increment descontrolat de la inflació.

Alternatives per protegir-se davant el síndrome holandès

El que tradicionalment es recomana en aquestes situacions és crear un fons amb vocació social que inverteixi en actius a l’estranger. D’aquesta manera, es pot reduir l’impacte de l’influx de divises estrangeres al país i mantenir a ratlla l’increment de la despesa pública. Aquesta estratègia està avalada per experiències amb èxit tan a Noruega, país al que li va succeir un fet similar, i Xile, el principal exportador mundial de coure.