Una mirada independent a l'economia internacional

Westerwelle anima a obrir les portes de la Unió Europea a Turquia: “els passos que han donat van en la bona direcció”

Westerwelle, al contrari que la cancellera Merkel, partidari d'una Turquia europea. Font: Catalunyaoberta.com

El ministre exteriors d’Alemanya, el liberal Guido Westerwelle, s’ha mostrat totalment partidari de la idea de permetre l’entrada de Turquia a la Unió Europea. Així ho ha declarat en una entrevista que versava precisament sobre aquest tema amb el diari americà Wall Street Journal. En aquest sentit, ha animat públicament als socis europeus a reiniciar aquest debat que portava molt de temps paralitzat i que la recent reforma constitucional a Turquia ha tornat a posar sobre la taula.

La nova Constitució turca impulsada pel govern de Recep Tayyip Erdogan, que reforça els drets individuals de la gent i redueix la influència dels estaments militars al poder judicial, és vista per Westerwelle com un “pas clar en la bona direcció”. A més, ha afegit que “ningú hauria de fer cas omís a tots els esforços que ha fet Turquia i tancar-li la porta als nassos precipitadament”.

Aquest clar acostament de Westerwelle a una causa molt controvertida a tota Europa pot oposar-lo, a ell i a Alemanya, als països oposats a l’entrada turca a la UE, que són encapçalats per França i Àustria. Alguns analistes també consideren que podria obrir una crisi al govern de coalició de centre-dreta alemany, ja que el partit d’Angela Merkel no s’ha mostrat mai favorable a l’opció que defensa Westerwelle.

La situació en l’actualitat del procés d’incorporació de Turquia a la UE

Tot país que vulgui entrar a formar part de la UE ha d’iniciar un llarg procés de negociació amb la Comissió Europea (sempre i quan els països membres així ho acceptin). En aquest procés s’avalua que el país compleixi uns requisits d’entrada mínims i, en cas de no complir-los, es marca la fulla de ruta per assolir-los. Aquests requisits polítics, socials, econòmics, legals i culturals s’estructuren entorn a 35 “capítols” o “policy areas”.

En el cas de Turquia, només s’ha entrat en negociacions amb la Comissió Europea pel que fa a 13 d’aquests capítols: són els corresponents a ciència i investigació, estadística, control financer, xarxes trans-europees, protecció de la salut i dels consumidors, drets de propietat intel·lectual, legislació mercantil, societat de la informació, lliure circulació del capital, fiscalitat, medi ambient i, el més recent, seguretat alimentària. Els 20 restants encara no s’han obert per manca de voluntat europea o turca.

Tot i que hi ha alguns capítols en que Turquia no té excessives distàncies que la separin d’Europa, sí que hi ha especial controvèrsia en algunes àrees que encara no s’han començat a negociar. Els principals problemes es situen en els capítols de lliure circulació de treballadors, dret a l’establiment d’empreses i llibertat d’activitat, prestació pública de serveis, política de competència i, per últim, desenvolupament agrícola i rural. Tots ells, l’avaluació inicial de la Comissió els ha declarat com “adopció molt complicada” o fins i tot “totalment incompatibles amb la legislació actual”.

La geopolítica de les relacions turco-europees, en clara redefinició

Turquia va formalitzar la seva petició d’entrada a la UE al 1987. Més de 20 anys després, segueixen separant aquest país del seu objectiu històric les mateixes pors i barreres que des d’un inici: la realitat islàmica del país en contrast a unes suposades arrels cristianes a Europa, el risc d’immigració massiva de mà d’obra turca cap a Occident, la falta d’estàndards democràtics i el conflicte obert amb Xipre (on la meitat de l’illa està governada per un govern pro-europeu, membre de la UE, i l’altra meitat per un govern pro-turc).

Turquia va votar recentment la reforma de la constitució. Font: worldbulletin.com

La poca capacitat de decisió i consens que ha mostrat la UE en aquest tema i el desgast que ha patit la tradicional política exterior turca d’aliança amb Occident, una relació amor-odi com mai s’ha vist en diplomàcia, ha acabat per passar factura a les relacions entre ambdues regions. D’aquesta manera, el president Erdogan i el seu ministre d’exteriors, Ahmed Davutoglu han donat darrerament signes clars d’una redefinició del seu posicionament en política internacional: així ho demostra el trencament de l’aliança amb Israel i l’acostament a règims com l’Iran. Econòmicament també ocorre el mateix, arrel del refús de Turquia al pla d’estabilització programat pel Fons Monetari Internacional.

Així ho percep sobretot l’administració nord-americana, que veu com la desil·lusionada Turquia comença a donar l’esquena a les polítiques pro-occidentals i clarament busca transferir la seva influència de l’oest cap a l’est. Des de Washington s’ha començat a pressionar també països europeus per a que millorin les seves relacions amb Turquia i evitar un trencament de relacions.

Finalment, i en relació a aquest àmbit, cal destacar una frase de Westerwelle carregada d’un realisme polític poques vegades assumit: “a vegades em sorprèn com països influents avui en dia poden afirmar de forma tan segura que les coses seguiran sempre com estan ara”. Afegint posteriorment que “és només qüestió de temps que aquestes societats joves i dinàmiques, com la turca, es situïn també entre els centres mundials de la política, la cultura o el progrés”.

Informació i enllaços complementaris:

[1] Entrevista al ministre d’exteriors d’Alemanya, Guido Westerwelle, pel diari Wall Street Journal.

http://online.wsj.com/article/SB10001424052748703860104575508502670274286.html

[2] Capítols de política a negociar per l’ampliació de la Unió Europea. Web de la Direcció General d’Ampliació; Comissió Europea.

http://ec.europa.eu/enlargement/the-policy/process-of-enlargement/mandate-and-framework_en.htm

[3] Report de progrés de les negociacions amb Turquia per la seva incorporació. Web de la Direcció General d’Ampliació; Comissió Europea.

http://ec.europa.eu/enlargement/press_corner/key-documents/reports_oct_2009_en.htm

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS