Una mirada independent a l'economia internacional

Dilma, Serra i el futur de Brasil

Dilma Rousseff, la candidata del president Lula da Silva, va guanyar les eleccions però no es va acostar a la majoria absoluta de vots emesos, pel que haurà d’enfrontar-se de nou a l’ex governador de São Paulo, José Serra, del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB) en una segona volta. En una breu compareixença davant periodistes, l’abanderada del Partit dels Treballadors (PT) va indicar que ara se li presenta una nova oportunitat per a “detallar millor” les seves propostes.

Dilma, ex guerrillera i ex-ministra de 62 anys, en les primeres eleccions sense Lula en més de dues dècades, acumula més de 47 milions de vots (46,8%) enfront als 33 milions (32,6%) del seu adversari del Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB) i l’històric 19,51% del Partit Verd de Marina Silva. Aquests resultats suposen un sorprenent fracàs de la immensa majoria de les enquestes publicades en les últimes setmanes, que gairebé sempre van pronosticar la victòria de Dilma amb almenys la meitat més un dels vots.

Rousseff va estar rondant la possibilitat de guanyar en primera volta fins els últims dies de campanya, en què va haver de fer front a un escàndol de corrupció que va afectar una de les seves col·laboradores. Amb aquests resultats, José Serra salvaria amb prou feines la seva carrera política i Marina Silva consolida la seva alternativa i la seva capacitat de negociació cara a la segona volta, el proper 30 d’octubre. Amb un 45% dels vots, la negociació per a la segona volta es complica i dóna un paper de gran importància a la candidata del Partit Verd, amb una espectacular remuntada.

Oblidada la possibilitat de tancar la batalla al primer intent, l’aspirant de l’esquerra ha de mesurar-se d’aquí a quatre diumenges a l’opositor Serra, qui als seus 68 anys afronta probablement l’última oportunitat de culminar les seves aspiracions presidencials.

Però el recompte, sobretot, va deixar clar que l’espectacular remuntada protagonitzada a la recta final per la també ex ministra Marina Silva no era només un miratge. L’abanderada del Partit Verd (PV), amb tot just un 8% o 9% fa escasses tres setmanes, va recollir el suport a les urnes de gairebé 20 milions de persones (19,3%) i es va consolidar com una alternativa per al futur. L’ecologista, qui va abandonar el Govern de Lula fa dos anys, va defensar que el PV debati el suport a Dilma o Serra escoltant intel·lectuals, artistes i altres sectors de la societat.

Diferències en les propostes econòmiques

–   Estabilitat econòmica: Serra, igual que Rousseff, mantindria les polítiques de mercat que han assegurat estabilitat econòmica en l’última dècada de Lula: tipus de canvi flotant, control de la inflació i disciplina fiscal.

–   Intervencionisme estatal en l’economia: Rousseff afavoreix un estat fort en àrees estratègiques, com ara el petroli, la banca i el sector energètic, tot i que insisteix que les empreses privades en aquests sectors no seran perjudicades. També promet promoure l’eficiència del govern i la “meritocràcia”, a més de reduir la burocràcia. Però mantindrà els actuals beneficis als funcionaris públics.

Serra afavoreix un govern fort i actiu i aplaudeix les mesures d’estímul fiscal de Lula durant la crisi global de 2008/2009. Però Serra, que va autoritzar la venda del banc estatal de Sao Paulo quan va ser governador d’aquest estat, és vist com més obert a la privatització selectiva i afirma que no farà servir els recursos estatals per promoure fusions i adquisicions en el sector privat.

–   El paper del Banc Central del Brasil: Rousseff ha dit que mantindria l’autonomia operacional del Banc Central i l’estatus del seu president com a ministre del gabinet. Serra, en canvi, ha afirmat que el Banc Central ha d’estar en línia amb la política econòmica del govern i que el president de l’entitat i el ministre d’Hisenda han de pensar de manera similar.[1]

–   Política monetària: Rousseff ha dit que mentre la càrrega del deute de Brasil no disminueixi considerablement, el Banc Central haurà de concentrar-se exclusivament en la inflació en comptes de centrar-se en l’economia més àmplia, incloent l’augment de l’ocupació. Serra ha estat més crític de la política monetària, afirmant que “el tipus d’interès ha de baixar”.

–   Tipus de canvi: Rousseff ha descartat buscar un tipus de canvi específic per a la moneda del Brasil, que actualment cotitza en el nivell més elevat dels últims 10 mesos. Serra ha dit que el Real està sobrevalorat i que afecta els empresais exportadors, però va descartar mesures abruptes o la intervenció directa en els mercats per a influenciar la divisa.

Informació Complementària:

(1) Petrobras amplia capital i producció: el Brasil en risc de patir “síndome holandès” – eKonomicus – 01/10/2010

https://ekonomicus.com/2010/10/01/petrobras-amplia-capital-i-produccio-el-brasil-en-risc-de-patir-sindrome-holandes/


[1] Formalment els Bancs Centrals solen tenir independència respecte el govern del país. Tot i això, ambdós actuen molts cops de manera conjunta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS