Les claus per entendre la vaga a França

França fa gala de la seva tradició reivindicativa i ja són vuit les vagues a les quals ha hagut de fer front el Govern del president Sarkozy des de començament d’any com a resposta als seus plans d’ajust i l’enduriment de la normativa laboral. L’última, en marxa des del passat 12 d’octubre, ha comptat amb l’adhesió de multitud de sectors i es renova des d’aleshores cada 24 hores sense data de caducitat establerta, amb una assistència de 1.230.000 persones segons fonts policials i més de 3 milions segons els organitzadors. Els estudiants també s’han tirat als carrers, i cada vegada se senten més comentaris que aventuren un nou maig del ‘68. La manca de combustible en gasolineres està contribuint a la paràlisi del país.

Donada la peculiaritat de la vaga, que es renova cada 24 hores, és difícil determinar quan s’aturarà. De moment és previsible que, com a mínim, les aturades continuïn fins demà dimarts, data en què els sindicats han convocat mobilitzacions que suposaran la novena jornada d’aturades des de començaments d’any.

L’objectiu central de la vaga és la retirada d’un projecte de llei del govern de Sarkozy, que es debat actualment en el Senat i que pretén endarrerir l’edat legal de jubilació de 60 a 62 anys i l’edat a la qual s’ha jubilar un treballador que no hagi cotitzat el temps necessari per cobrar la pensió sencera, de 65 a 67 anys.

Els principals sector implicats són els de transports, refineries, educació (els estudiants de secundària s’han unit aquests dos darrers dies) i camioners (que s’han sumat avui dilluns).

Segons els sindicats, les 12 refineries del país estan en vaga i tenen problemes de subministrament de cru. 10 d’elles planegen aturar totalment la producció. Hi ha més de mil gasolineres, de les 13.000 de què disposa el país, sense combustible, segons han anunciat aquest matí les grans distribuïdores de petroli. El govern ha donat llum verda a les petrolieres perquè facin servir les reserves que tenen obligació de mantenir per llei, que suposen entre 10 i 12 dies més de proveïment. Aquest període pot variar en funció del consum, que ha augmentat un 50% la setmana passada, sobretot a l’emmagatzematge de provisions per part de molts consumidors.

Tot i això, les reserves governamentals de petroli, capaços d’abastir a França durant 90 dies, encara no s’han tocat. En el cas d’Espanya, les existències de seguretat mínimes equivalen a 92 dies de consum. El primer ministre francès, François Fillon, ja ha advertit que sota cap concepte es produirà desproveïment de combustible.

Segons el Ministeri d’Educació de França, el dijous havia 340 instituts afectats per l’atur i les mobilitzacions, tot i que els sindicats d’estudiants han xifrat la incidència en 500 centres. En total, hi ha al voltant de 3.400 centres d’ensenyament a França.

El Govern tem que les mobilitzacions es radicalitzin per la participació estudiantil. Les mobilitzacions d’adolescents van causar el dijous diversos incidents i ferits en nombroses ciutats de França. Sarkozy no oblida, a més, les protestes estudiantils de 2006, que van obligar a retirar el Govern de Dominique Villepin una polèmica llei de contractació laboral. Precisament, Villepin declarava el dimarts passat a la televisió francesa: “S’ha de treure lliçons de l’experiència”. Les revoltes de maig del 68 també estan en la ment de tots.

El dia de l’inici de la vaga es van cancel.lar més de 200 vols entre Espanya i la resta d’Europa per l’aturada del personal als aeroports gals. Avui dilluns la principal preocupació és l’interrupció del trànsit ferroviari entre Espanya i França.

De moment, el govern no ha tingut cap reacció clara. El president francès ha declarat que seguirà “fins al final” amb la polèmica llei de pensions, que considera “de justícia social”, i ha afegit: “Què passaria si no hi hagués diners per pagar les pensions dels jubilats més humils?” . Sarkozy ha deixat clar que no farà “cap concessió més”.